El
meu article publicat al Setmanari EMPORDÀ el 08/08/2017
Enfilem cap a la segona quinzena d’agost.
Temperatures tòrrides amb nits tropicals, platges atapeïdes, embussos a les
carreteres, turistes a per tot arreu i temps de festes majors. Cíclicament, en
aquestes dates, apareix com un bolet l’etern debat sobre el model turístic. Les
preguntes es repeteixen cada any. Hi ha saturació turística? El model de sol i
platja està esgotat? Prioritzem més la quantitat o la qualitat? Es una retòrica
que s’allargarà el temps suficient fins que un altre tema ens distregui.
I si ens fem la pregunta a l’inrevés? Com
seria avui Roses, sense turisme? Ens ho podem imaginar? Crec que difícilment ni
tan sols ho podem intuir. Possiblement encara es faria l’empaitada d’ànecs,
però no com a diversió mal entesa, sinó perquè hauria de mantenir el seu
esperit original, d’ara fa cent anys, com a manutenció per als veïns més desfavorits.
Precisament aquest estiu ja serà el segon que
la festa major de Roses ha suprimit del seu calendari aquesta activitat i els
correbous. I no ha passat res. Encara recordo alguns tremendistes que auguraven
que la decisió de l’Ajuntament generaria una fractura social i política que
passaria implacable de generació en generació. Segurament es pensaven que la
societat d’avui no havia evolucionat cap a uns valors de respecte, tolerància i
sostenibilitat, i no s’adonaven que el què realment fracturava era mantenir,
amb l’únic argument de la tradició, una activitat del segle passat. El temps
posa a tothom al seu lloc i sempre s’acaba imposant la raó i el sentit comú.
Des que el 29 de febrer del 2016 Roses es va
declarar ‘Vila Respectuosa envers els Animals’, molts hem recuperat l’orgull
dels nostres orígens. Perquè, arran d’aquesta declaració, Roses s’ha convertit
en un exemple de conscienciació d’altres municipis que encara no han pujat al
carro de la modernitat i continuen celebrant actes festius amb animals. Cada
cop menys, tot s’ha de dir. Després de Roses, va ser el torn d’Olot i Torroella
de Montgrí, que també van suprimir els seus correbous i tots tres municipis van
rebre, fa uns mesos un reconeixement del Col·legi d’Advocats de Girona. Sincerament,
m’enorgulleix molt més aquest títol que el de vila centenària en la tradició de
llençar ànecs al mar per empaitar-los.
I és així com, mentre ens és impossible
imaginar com seria una Roses sense turisme, ja sabem com és Roses sense
empaitada d’ànecs ni correbous. Per a molts, un municipi més digne que es
mostra al món de forma oberta, plural, tolerant i respectuosa. Amb el turisme i
amb els animals. Bona Festa Major!
Magda Pujol
Periodista i Assessora en Comunicació
@mgpujol
