Coloms amb missatge

El meu article publicat al Diari de Girona el 08/08/2017

Article

A les grans guerres del segle XX els coloms eren l’equivalent al whatsApp d’avui en dia. Només l’espionatge britànic es calcula que va utilitzar, durant la Segona Guerra Mundial, uns 250.000 coloms missatgers per transmetre als aliats els moviments de les tropes alemanyes. Eren unes aus apreciades pel seu sentit de l’orientació i la capacitat de volar durant llargs recorreguts sense ser interceptades. Ara, gairebé 75 anys després, els coloms són animals sedentaris, acostumats a l’hàbitat urbà, que s’enfronten a una nova ‘guerra’, la que moltes ciutats els hi han declarat per frenar la seva sobrepoblació.

És aquesta una guerra que alguns voldrien practicar a canonades, com es feia al segle passat, on l’objectiu era eliminar l’enemic sense valorar-ne les conseqüències. Avui, sortosament, l’evolució de la ciència no només posa al nostre abast mètodes més efectius, sinó també més ètics. Un d’aquests avenços és el pinso anticonceptiu.

Un estudi fet per l’Agència de Salut Pública i el Museu de Ciències Naturals de Catalunya demostra que la població de coloms va augmentar a Barcelona un 95% entre els anys 1991 i 2006, període durant el qual es van matar de forma massiva i indiscriminada milers de coloms per intentar reduir la població. En canvi, el subministrament de pinso anticonceptiu a aquestes aus ha demostrat, segons diversos estudis científics, una efectivitat molt elevada: la població de coloms es redueix entre un 30 i un 50% en un any i fins a un 80% a quatre-cinc anys vista.

Moltes grans ciutats europees ja l’utilitzen, i a Catalunya està implantat en una vintena de municipis, l’últim dels quals ha estat Barcelona. Avalat per les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals dels Col·legis d’Advocats, aquest mètode va en la línia de la Llei catalana de Protecció dels animals i permet controlar la població de coloms d’una forma ètica, efectiva i, a mig i llarg termini, amb una menor despesa per al ciutadà.

Cal celebrar que Figueres sigui la nova ciutat catalana que se sumarà a aquest sistema de control de la població de coloms que tants bons resultats està donant en altres municipis. I cal esperar del govern municipal el compromís democràtic amb els acords aprovats pel ple, com no podria ser d’una altra manera. La ciutat ja ha expressat el seu missatge. Ara només cal llegir-lo i que es compleixi.

Magda Pujol

Periodista i Consultora de Comunicació

@mgpujol

Roses, any 2

 

El meu article publicat al Setmanari EMPORDÀ el 08/08/2017

 
 

Enfilem cap a la segona quinzena d’agost. Temperatures tòrrides amb nits tropicals, platges atapeïdes, embussos a les carreteres, turistes a per tot arreu i temps de festes majors. Cíclicament, en aquestes dates, apareix com un bolet l’etern debat sobre el model turístic. Les preguntes es repeteixen cada any. Hi ha saturació turística? El model de sol i platja està esgotat? Prioritzem més la quantitat o la qualitat? Es una retòrica que s’allargarà el temps suficient fins que un altre tema ens distregui.

I si ens fem la pregunta a l’inrevés? Com seria avui Roses, sense turisme? Ens ho podem imaginar? Crec que difícilment ni tan sols ho podem intuir. Possiblement encara es faria l’empaitada d’ànecs, però no com a diversió mal entesa, sinó perquè hauria de mantenir el seu esperit original, d’ara fa cent anys, com a manutenció per als veïns més desfavorits.

Precisament aquest estiu ja serà el segon que la festa major de Roses ha suprimit del seu calendari aquesta activitat i els correbous. I no ha passat res. Encara recordo alguns tremendistes que auguraven que la decisió de l’Ajuntament generaria una fractura social i política que passaria implacable de generació en generació. Segurament es pensaven que la societat d’avui no havia evolucionat cap a uns valors de respecte, tolerància i sostenibilitat, i no s’adonaven que el què realment fracturava era mantenir, amb l’únic argument de la tradició, una activitat del segle passat. El temps posa a tothom al seu lloc i sempre s’acaba imposant la raó i el sentit comú.

Des que el 29 de febrer del 2016 Roses es va declarar ‘Vila Respectuosa envers els Animals’, molts hem recuperat l’orgull dels nostres orígens. Perquè, arran d’aquesta declaració, Roses s’ha convertit en un exemple de conscienciació d’altres municipis que encara no han pujat al carro de la modernitat i continuen celebrant actes festius amb animals. Cada cop menys, tot s’ha de dir. Després de Roses, va ser el torn d’Olot i Torroella de Montgrí, que també van suprimir els seus correbous i tots tres municipis van rebre, fa uns mesos un reconeixement del Col·legi d’Advocats de Girona. Sincerament, m’enorgulleix molt més aquest títol que el de vila centenària en la tradició de llençar ànecs al mar per empaitar-los.

I és així com, mentre ens és impossible imaginar com seria una Roses sense turisme, ja sabem com és Roses sense empaitada d’ànecs ni correbous. Per a molts, un municipi més digne que es mostra al món de forma oberta, plural, tolerant i respectuosa. Amb el turisme i amb els animals. Bona Festa Major!

Magda Pujol

Periodista i Assessora en Comunicació

@mgpujol

Són animals, no acròbates ni pallassos

El meu article publicat al Diari de Girona el 21/02/17

Article 

La polèmica suscitada aquests dies per l’ús de gats i gossos en el Festival Internacional del Circ de Figueres no ha estat entesa igual per a tothom. Algunes persones han trobat divertit que uns gats facin equilibris en públic entre dues barres a les ordres d’una ensinistradora o que uns gossos ballin, nerviosos, sortits de la perruqueria i algun fins i tot del tint. D’altres han vist ferida la seva sensibilitat en empatitzar amb uns animals que estan sent utilitzats com a 'artistes'. Ja poden anar explicant contes xinesos: que si els gats han estat rescatats del carrer –ningú que rescata un gat del carrer ho fa per viure a costa seva-, que si els tenen en unes condiciones immillorables amb un camerino sencer per ells sols.... però això no és normal.

No es discuteixen tant les condicions en que els tenen, sinó simplement l'ús de gats i gossos en espectacles de circ. Impropi d'un país i una ciutat que vol ser moderna. I que ho justifiquin dient que “els animals actuen a base d’anar-los premiant” i es quedin tan amples, fa pensar i reflexionar. Ja m’agradaria saber què hi diu aquí un etòleg. Però tampoc cal anar tan lluny, n’hi ha prou amb el sentit comú. El 2017 ningú entén que es facin servir animals per fer espectacles de circ. Una societat sensible tracta als seus animals amb cura i respecte, no com a objectes per divertir-se. El director del circ argumentava al Telenotícies de TV3 que els tenen ben cuidats: Només faltaria!!! És que llavors estarien cometent un delicte! Parlem de sensibilitat, de benestar, de respecte, de dignitat i de conscienciació. Si ens falla tot això, què ens queda com a societat?

Però això no es tot. Aquesta mateixa persona va arribar a dir que els exercicis que els fan fer als gats no són excepcionals sinó que “són coses que fan en el seu dia a dia”: Gats arrosegant-se per les aixelles per unes barres paral·leles, que com tothom qui té gats sap, és el que fan cada dia només despertar-se... Es pot tenir menys credibilitat???

Si el projecte del museu del circ volia eixamplar la seva base de suport, aquest ha estat un error imperdonable. No es pot promoure un projecte i, en un moment crucial per defensar-lo i sumar complicitats, ferir la sensibilitat d'una part de la societat. Gran o petita, és igual. Però el projecte ha perdut suports, segur. I encara són a temps de corregir-ho, almenys pel que fa a la qüestió animalista. En comptes d'amenaçar amb querelles que no tenen cap recorregut, que rectifiquin, es comprometin a no tornar a repetir aquest tipus de funcions i, sobretot, assumeixin amb total garanties que ni a la casa Nouvilas ni a enlloc no hi veurem mai més cap animal fent el 'pallasso' ni l'acròbata. Que per això el circ té els de carn i ossos, que són els que ens fan riure i emocionar de debò.

Magda Pujol, periodista