dimarts, 10 de març del 2020

Menys toros i més minifaldilles


El meu article d'opinió publicat al diari Ara el 10/03/2020




Quan l’any 1971 Manolo Escobar va versionar ‘La minifalda´ poc es podia imaginar la societat de l’època, a les acaballes del franquisme, que gairebé mig segle després aquella popular tonada de “no me gusta que a los toros te pongas la minifalda” avui seria, amb raó, directament qualificada de masclista. La resta de la lletra seguia els estereotips socials d’aquells temps, convertint-se en tot un al·legat del control i la possessió de l’home envers la dona, que en la cançó li marca les pautes a l’hora de vestir per anar a una “corrida” de toros: “No te pongas minifalda, que los toros de esta tarde yo tengo ganas de verlos sin pelearme con nadie”. No cal afegir res més, ni tampoc descobrirem ara la íntima relació que mantenen des de sempre el masclisme i la tauromàquia. Segurament perquè es necessiten i tots dos saben que no serien res l’un sense l’altra.

Començo amb aquesta reflexió perquè aquests dies que tant es parla dels drets de les dones, de les discriminacions que hem patit al llarg de la història i que encara arrosseguem, es fa més palès que mai el vincle entre violència contra les dones i contra els animals. És difícil no veure en els espectacles taurins aquest esquema masclista que s’expressa en la dominació del cos de l’altre. I això no només passa a les “corridas”, que culminen amb la mort de l’animal consagrant allò de “la maté porque era mía”, sinó també als “correbous”, la “tortura amb barretina”, com diu la Pilar Rahola.

Perquè sí bé és veritat que no es mata l’animal en públic –a menys que aconsegueixi fugir, com va passar a Vidreres l’any 2019 amb el “Jabonero” o l’any 1999 amb cinc bous que van escapar del recinte- s’exerceix una violència injustificable contra l’animal i una humiliació que constitueix un greuge contra la seva dignitat. Un animal poc propens a atacar, més aviat procliu a fugir, com gairebé tots els herbívors, al qual se’l força a la confrontació humana i a uns comportaments antinaturals terriblement estressants, una pràctica prohibida a la Llei de protecció dels animals de Catalunya. Per no parlar de les modalitats del bou embolat i capllaçat, un descarnat espectacle de tortura animal sense cap més justificació que el plaer de veure’l patir amb el foc i amb la força bruta. El plaer que produeix la dominació d’un animal amb una presència com la del bou, símbol de força, noblesa i del poder de la naturalesa.

Però, perquè als bous sí se’ls pot infligir aquest patiment, prohibit per llei amb qualsevol altre animal? Doncs perquè, rere l’article 6.1 del decret legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals de Catalunya, que prohibeix “l’ús d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”, ve l’article 6.2 que exclou d’aquesta prohibició “les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”.

Ja ha sortit la paraula clau: tradició. Aquesta és la principal justificació esgrimida pels defensors d’aquests espectacles. Com si el fet que una cosa s’hagi estat produint al llarg del temps justifiqués la seva essència cruel. La persistència d’un fet no li dóna categoria moral. Al contrari: La societat ha evolucionat, i el que anys enrere alguns veien “normal” (hi ha qui no ho ha vist mai així), avui en dia es veu forassenyat. Les dades canten, i segons una enquesta de l’Institut Opinòmetre encarregada per la Plataforma ‘Prou Correbous’, l’any 2019 el 92% dels catalans (9 de cada 10) consideren que no està justificat maltractar i provocar patiment a un animal amb motiu d’una activitat festiva o per divertiment. I 3 de cada 4 veurien amb bons ulls que el Parlament prohibís els correbous. Tan fàcil que seria derogar l’article 6.2 i acabar d’una vegada per totes amb aquest vergonyós espectacle dels correbous, al qual de moment només hi ha un partit polític que el defensi obertament: VOX.  

Acabo reprenent el fil amb el que he començat: Ara que es parla tant de la identificació de relacions abusives per fugir de conductes masclistes, i que es fa pedagogia entre els joves amb aquest objectiu, com podem deixar que un espectacle amb visió masclista i que viola les més elementals normes de respecte i dignitat per als éssers vius continuï practicant-se al nostre país? La cultura i l’educació són les autèntiques forces del progrés moral. Els polítics han de ser conscients que la supressió dels correbous és necessària a nivell moral i té avantatges en el pla social. I està a les seves mans, i a les de la gent allà on es fan consultes populars, corregir aquesta l’anomalia. Aquest proper diumenge dia 15 hi ha l’oportunitat de fer-ho a Vidreres. Ah, i que cadascú es posi la roba que vulgui.

Magda Pujol

Periodista i vicepresidenta de Lex Ànima

divendres, 7 de febrer del 2020

Pilar Rahola i Magda Oranich omplen a vessar el teatre de Vidreres en un acte contra els correbous




El teatre casino La Unió de Vidreres va ser l’escenari, divendres 7 de febrer, de la presentació de l’Agrupació de Vidreres per la Defensa i Animal i Ambiental (AVDA), impulsada per un grup de veïns de la població amb l’objectiu de conscienciar a la societat i a les administracions públiques sobre la necessitat de respectar i defensar el benestar animal i ambiental. L’acte va comptar amb la participació de la periodista i escriptora Pilar Rahola i l’advocada Magda Oranich, que van protagonitzar una xerrada col·loqui sobre els correbous, quina continuïtat es decidirà en una consulta popular que se celebrà el proper mes de març a Vidreres. Més de 200 persones van assistir  a l’acte, circumstància que va obligar als organitzadors a penjar el cartell d’”aforament complet” i a regular l’accés al recinte per complir amb la normativa d’aforament. 

El debat, sota el títol “El futur dels correbous”, el primer que es fa al municipi sobre el tema, va ser moderat per la periodista i vicepresidenta de Lex Ànima, Magda Pujol, i va comptar amb la participació del públic, que a la part final de l’acte van poder adreçar les seves preguntes a les ponents. Oranich i Rahola van centrar les seves intervencions en els diferents arguments per votar en contra de la continuïtat dels correbous “un espectacle que tard o d’hora s’acabarà abolint, perquè la lluita pels animals és una lluita d’èxit”, van coincidir totes dues.  Durant les intervencions es va parlar del patiment animal que existeix en aquests espectacles, finançats pels ajuntaments amb diners públics i de les possibilitats del futur de les festes majors sense correbous, en cap de les seves modalitats.

L’acte es va iniciar amb la presentació de l’Agrupació de Vidreres per la Defensa i Animal i Ambiental (AVDA), entitat que es va constituir el passat mes de setembre, coincidint amb el debat sobre la continuïtat del correbou del municipi, l’únic de les comarques gironines que encara manté aquest espectacle. La presentació va anar a càrrec de la presidenta de l’entitat, Maria Janoher, la vicepresidenta, Meritxell Arias, i una de les seves membres, Meritxell Bustamante. 

Vidreres 8 febrer de 2020

dimecres, 15 de gener del 2020

Lex Ànima, a la Plataforma “Prou Correbous” per lluitar contra el maltractament animal a les festes de Catalunya



Mig centenar de persones s'han concentrat a Plaça Sant Jaume per a donar suport a l'acte de presentació de la plataforma Prou Correbous, que ha explicat els resultats d'una enquesta d'opinió realitzada al passat mes de novembre a 600 persones de Catalunya. Lex Ànima, l'Associació per a l'Ètica i el Progrés en el Tracte als Animals, amb seu a Girona, forma part de la iniciativa.

Dimecres, 15 de gener s'ha fet la presentació oficial de la plataforma Prou Correbous, que neix de la unió de 9 entitats de protecció dels animals per a fer un front comú per lluitar per la fi dels actes taurins a Catalunya. Aquesta iniciativa ha vingut motivada després de que un bou saltés la barrera durant els correbous de Vidreres el passat mes de setembre, causant 19 ferits abans de ser abatut a trets per la policia. 

Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya, fundada al 1976; FAADA i Libera!, entitats que van liderar la plataforma Prou, que al 2010 va aconseguir acabar amb les curses de braus a Catalunya; AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre; Fundació Fauna, entitat gironina que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot; Fundación Franz Weber, amb representació internacional i presència a Catalunya amb diferents projectes de protecció animal i ambiental; Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denúncia contra els correbous de Vidreres; AVDA, agrupació de Vidreres per la defensa animal i ambiental, constituida al setembre com a reacció als incidents als correbous del municipi;  i Tots Som Poble, associació de veïns i veïnes d’ Amposta que es va constituir el passat estiu per a visibilitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal y el "segrest de les festes" per part de les penyes taurines.

Barcelona, 15 de gener de 2020