Recuperem l’ètica per construir d’una vegada una societat radicalment ètica i orgullosament estètica
❌🔥🐂 Que l’administració permeti pràctiques aberrants com calar foc a les banyes d’un bou és totalment incoherent amb el missatge que transmet sobre la necessitat d’educar en valors per erradicar xacres execrables com la violència masclista o el bullying
✍️ El meu article al Diari Ara el 11/08/21 sobre correbous 🐃🐂, dones 🚺 i violència 🔥⚠️
📰 💻📲 taurines incendiàries
Taurines incendiàries
Fa onze anys, els catalans
vam dir prou a les corrides de toros. Era el 28 de juliol de 2010, una data
històrica que va aconseguir desterrar un espectacle lamentable i fer-nos
evolucionar cap a una societat més respectuosa i moderna. Va ser un gest que no
només significava un avançament en la protecció dels animals, sinó que també
volia mostrar una determinada forma de presentar-nos al món. Estàvem davant un
moment èpic, ètic i estètic, parafrasejant l’adagi llatí de Nulla ethica sine aesthetica que
posteriorment va popularitzar Nietzsche en un seu assaig. Onze anys després, on
estem? Probablement en un moment en què tocarà tornar a tirar de l’èpica,
perquè l’ètica i l’estètica ja fa temps que no hi és ni se l’espera.
Aquests dies han circulat
per les xarxes socials imatges dels primers correbous embolats celebrats a
Catalunya després de l’aturada de l’any passat, gravades per un equip
d’activistes d’Anima Naturalis durant els correbous celebrats el 24 de juliol a
Camarles (Baix Ebre). En elles es pot veure com diverses “quadrilles”
competeixen per aconseguir, en el menor temps possible, amarrar per la força a
un pal de fusta un bou al que prèviament li han lligat les banyes amb una soga.
Un cop immobilitzat al pal, li cargolen a cada banya una peça metàl·lica que incorpora
unes boles inflamables a les quals li calen foc. El “divertimento” segueix quan
tallen la corda que el manté lligat al pal i l’animal fuig intentant desfer-se
del foc. En aquest moment, un dels torturadors l’agafa per la cua i comença a lliscar
per la plaça arrossegat pel bou com aquell que practica esquí nàutic. Aquesta
imatge, tan lamentable com ridícula (i no només pel bou), és el símbol del
triomf de l’home contra la bèstia.
Algú encara pot pensar que això
no és maltractament animales cruel? t
imaginar una forma de tortura m a sobre, que ufoc -li unes peces met
aconsegueix amb el menor temps possible ? Queda clar que la Covid no atura
les ganes de fer patir als animals i ara s’hi han afegit un grup de dones que
han format la primera quadrilla d’emboladores de bous de Catalunya, emulant aixíí﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽ament masculinficiñ´ones que han
format anes de fer patir als animals aquesta afició tan típicament testosterònica.
Volen incentivar la presència de les dones en l’àmbit taurí, majoritàriament
masculí, i contribuir “a la continuïtat dels correbous”. Curiosa manera de
reivindicar la igualtat.
Aquestes dones potser no en
són del tot conscients, però en realitat al que estan contribuint és a fomentar
la crueltat, no només envers als animals, sinó també envers les persones. Que
una minoria de dones -16 en total, procedents de les terres de l’Ebre i el País
Valencià– formi una quadrilla per reivindicar la presència de dones en els
correbous, no fa més que reforçar el model d’opressió del més fort envers el
mes dèbil, un model que li dona domini al gènere masculí i que se sosté per un sistema
de violència que a aquestes dones els deu semblar natural: el model del
patriarcat. Un model basat en el masclisme, quina màxima manifestació és la
violència en totes les seves formes. Les dones que emulen aquest sistema de
violència en realitat estan exaltant una masculinitat tòxica i tot el que se’n
desprèn d’ella.
Cal recordar que nombrosos
estudis científics avalen que hi ha relació entre el maltractament animal i la
violència interpersonal. Només una dada: el 80% dels condemnats per violència masclista
també maltracta animals. Persones amb antecedents de maltractament animal són
cinc vegades més propenses a cometre violència intrafamiliar. Es tracta de
subjectes psicològica i socialment dèbils que se senten potents donant sortida
als desitjos més primaris i mostrant la seva superioritat contra els més febles.
L’educació és fonamental a
l’hora de canviar les coses. L’empatia, la generositat i l’altruisme són valors
que han de primar per davant d’aquesta ‘normalització’ de la violència que
consenteixen les administracions. Incitant la tortura i els comportaments
violents cap als més dèbils, en aquest cas els animals, no farem més que
perpetuar xacres socials com el bulling
o la violència masclista.
Les dades parlen
per si mateixes, i segons una enquesta de l’Institut Opinòmetre de l’any 2019,
el 92% dels catalans (9 de cada 10) consideren que no
està justificat maltractar i provocar patiment a un animal amb motiu d’una activitat
festiva o per divertiment. Si deixem que una minoria normalitzi el que una majoria condemna
ens estem fent un flac favor, i això ens afecta a tots. Ovidi ja ens ho va
advertir fa dos mil anys: “La crueltat envers els animals ensenya la crueltat
envers els humans”. Recuperem l’èpica per construir d’una vegada una societat radicalment
ètica i orgullosament estètica.
Magda Pujol
Periodista i vicepresidenta
de Lex Ànima