El meu article d'opinió publicat al Diari de Girona el 11/09/2019
Article correbous
L’accident a un dels correbous celebrats aquest
any a Vidreres ha reobert el debat sobre aquest tipus d’espectacles.
Lamentablement, hi han hagut d’haver ferits i una penosa gestió de la seguretat
de l’esdeveniment per constatar de nou que estem davant d’una pràctica anacrònica
i incomprensible en ple segle XXI i en un país que vol ser modern, sostenible i
respectuós. L’ús d’animals vius per a activitats festives i de simple
entreteniment -molts en diem maltractament- és una pràctica a eradicar si ens
creiem de debò que convivim en una societat que evoluciona i que vol tractar a
tothom -també als animals- amb respecte i estima.
Així ho va entendre, per exemple, l’Ajuntament de
Roses quan va suprimir, ja fa més de tres anys, la polèmica empaitada d’ànecs,
o municipis com Olot, Torroella de Montgrí, Badalona o Vilanova i la Geltrú,
que també han decidit que els correbous ja formen part només de la seva
història local. I no ha passat res, ni hi ha hagut cap cisma, ni s’ha trencat
la convivència. Quan les coses es fan evolucionar de forma natural, no
acostumen a patir efectes secundaris.
Aquest és un debat que s’ha d’afrontar lluny de
fanatismes i trinxeres. No cal ser animalista per estar en contra dels
correbous, de la mateixa manera que no tots els que hi assisteixen, o simplement
ignoren el debat, cal que siguin protaurins. Cal generositat, sentit comú i,
sobretot, coherència.
Sovint parlem d’activitats arrelades als
municipis i que tenen, per tant, una motxilla que es considera intocable perquè
a dins hi ha la tradició. No és el cas, per cert, de Vidreres, ja que difícilment
es pot considerar tradicional un espectacle que té només 30 anys de vida i que
tothom sap com i en quines circumstàncies es va originar en aquest municipi.
Però desafortunadament, encara avui alguns defensen mantenir aquestes
activitats en nom d’una suposada tradició o al·legant que no hi ha
maltractament animal, sinó tot el contrari. Sí que n’hi ha, i aquest és un
aspecte científicament demostrat que tampoc val la pena entrar-hi més fons.
Tothom entén que deixar un animal -en aquest cas bous- perquè la gent es
diverteixi amb ells, en ocasions de forma violenta, és maltractar. Però ens hem
de preguntar, perquè encara ho tolerem?
La resposta potser requeriria una anàlisi
antropològica i sociològica, però si volem acostar més el zoom ens adonem que
és una qüestió de valentia política. Tothom ha de saber que els correbous es
fan perquè hi ha unes subvencions amb diner públic que els sustenten perquè en
molts casos formin part del programa de les festes majors dels municipis. Diner
públic i beneplàcit polític. Aquí estem. I aquí és on, de nou, apareix la
coherència, brillant per la seva absència.
El 28 de juliol de 2010, data en que el Parlament
de Catalunya, va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per
la Plataforma Prou! prohibint les corrides de toros a Catalunya, el triomf
social va eclipsar les crítiques perquè la llei no prohibís també els
correbous. Els vots necessaris per poder tirar endavant la ILP es van
condicionar, per raons polítiques, a l’exclusió dels correbous de les
prohibicions taurines legislades a Catalunya. Tot un exercici d’hipocresia
política, en especial per part de l’aleshores CiU i ERC, que es va rematar dos
mesos més tard amb la llei que regulava les ‘festes tradicionals dels
correbous’. És a dir els mateixos que posaven, amb raó, el crit al cel contra
les corrides de toros, blindaven els correbous. Taurins, però només amb
barretina per un grapat de vots.
Però és que, a més, la llei de Protecció dels
Animals catalana, aprovada dos anys abans, ja prohibia en l’article 6.1 “l’ús
d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden
ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals,
o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”. I com es
menja això? Doncs perquè hi van afegir tot seguit l’article 6.2 que exclou
d’aquesta prohibició “les festes amb toros o bous sense mort de l’animal
(correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”. És a
dir, que a Catalunya els bous són encara els únics animals que poden ser
utilitzats en espectacles recreatius, per dir-ho de forma suau. Misèria
política.
Una societat moderna, civilitzada i culta no
hauria de tolerar per llei cap espectacle de sofriment d’un ésser viu, sense
excepcions interessades. Els poders públics democràtics tampoc. Vivim en una
societat globalitzada i cal que els polítics siguin valents i capaços de posar
els seus principis per davant dels seus interessos. O és aquesta la societat
que volen? Si la resposta es no, potser seria el moment que demostressin una
certa coherència i es conjuressin per eradicar d’una vegada per totes aquests
espectacles. Ara li toca a Vidreres. Alcalde, sigui valent
Magda Pujol
Vicepresidenta de Lex Ànima
