divendres, 13 de desembre del 2019

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona commemora el Dia Internacional dels Drets dels Animals amb una conferència sobre correbous








L’I·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) organitza el proper divendres 13 de desembre una conferència que, sota el títol “Correbous. El final?” analitzarà la situació actual dels correbous a Catalunya, després que el passat 26 de setembre el Parlament de Catalunya aprovés una proposta de resolució a favor d’acabar amb les festes tradicionals amb bous, que obre la porta a un futur veto legal. La Secció de Dret Animal de l’ICAT coordina aquest acte, que s’emmarca en el Dia Internacional dels Drets dels Animals, el 10 de desembre, la mateixa data en que es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans.

La conferència anirà a càrrec de la Marina Vall-llosada i Magda Pujol, presidenta i vicepresidenta de Lex Ànima, la primera associació professional a les comarques de Girona per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals, formada per professionals del Dret i de la comunicació, vinculats a la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG). L’entitat treballa, juntament amb altres associacions animalistes, per acabar amb els correbous a Catalunya, després de l’accident ocorregut el passat 31 d’agost a Vidreres (Girona) quan un bou va saltar la grada per fugir de la plaça de braus portàtil, i va ser abatut a trets a la via pública després de provocar 19 ferits. “Fets com aquest no són aïllats, i deixen en evidència la perillositat d’aquestes pràctiques, tan per les persones com pels animals”, ha explicat la vicepresidenta i responsable de Comunicació de Lex Ànima, Magda Pujol, per afegir que “no cal ser animalista per estar en contra dels correbous; només cal unn mínim de sentit comú: no és comprensible que en ple segle XXI es continuï celebrant aquesta pràctica anacrònica i violenta, que vulnera clarament els drets dels animals i que xoca frontalment amb l’esperit proteccionista la Llei de Protecció dels Animals catalana. Cal que els bous deixin de ser l’excepció  a la llei, com insta la proposta de resolució aprovada al Parlament el 26 de setembre”.   
L’acte, que tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAT a partir de les cinc de la tarda, és obert al públic prèvia inscripció a formacio@icatarragona.com  

Tarragona, 13 de desembre de 2019

dimecres, 11 de setembre del 2019

Correbous: L'hora de la coherència

El meu article d'opinió publicat al Diari de Girona el 11/09/2019

Article correbous

L’accident a un dels correbous celebrats aquest any a Vidreres ha reobert el debat sobre aquest tipus d’espectacles. Lamentablement, hi han hagut d’haver ferits i una penosa gestió de la seguretat de l’esdeveniment per constatar de nou que estem davant d’una pràctica anacrònica i incomprensible en ple segle XXI i en un país que vol ser modern, sostenible i respectuós. L’ús d’animals vius per a activitats festives i de simple entreteniment -molts en diem maltractament- és una pràctica a eradicar si ens creiem de debò que convivim en una societat que evoluciona i que vol tractar a tothom -també als animals- amb respecte i estima.

Així ho va entendre, per exemple, l’Ajuntament de Roses quan va suprimir, ja fa més de tres anys, la polèmica empaitada d’ànecs, o municipis com Olot, Torroella de Montgrí, Badalona o Vilanova i la Geltrú, que també han decidit que els correbous ja formen part només de la seva història local. I no ha passat res, ni hi ha hagut cap cisma, ni s’ha trencat la convivència. Quan les coses es fan evolucionar de forma natural, no acostumen a patir efectes secundaris.

Aquest és un debat que s’ha d’afrontar lluny de fanatismes i trinxeres. No cal ser animalista per estar en contra dels correbous, de la mateixa manera que no tots els que hi assisteixen, o simplement ignoren el debat, cal que siguin protaurins. Cal generositat, sentit comú i, sobretot, coherència.

Sovint parlem d’activitats arrelades als municipis i que tenen, per tant, una motxilla que es considera intocable perquè a dins hi ha la tradició. No és el cas, per cert, de Vidreres, ja que difícilment es pot considerar tradicional un espectacle que té només 30 anys de vida i que tothom sap com i en quines circumstàncies es va originar en aquest municipi. Però desafortunadament, encara avui alguns defensen mantenir aquestes activitats en nom d’una suposada tradició o al·legant que no hi ha maltractament animal, sinó tot el contrari. Sí que n’hi ha, i aquest és un aspecte científicament demostrat que tampoc val la pena entrar-hi més fons. Tothom entén que deixar un animal -en aquest cas bous- perquè la gent es diverteixi amb ells, en ocasions de forma violenta, és maltractar. Però ens hem de preguntar, perquè encara ho tolerem?

La resposta potser requeriria una anàlisi antropològica i sociològica, però si volem acostar més el zoom ens adonem que és una qüestió de valentia política. Tothom ha de saber que els correbous es fan perquè hi ha unes subvencions amb diner públic que els sustenten perquè en molts casos formin part del programa de les festes majors dels municipis. Diner públic i beneplàcit polític. Aquí estem. I aquí és on, de nou, apareix la coherència, brillant per la seva absència.

El 28 de juliol de 2010, data en que el Parlament de Catalunya, va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou! prohibint les corrides de toros a Catalunya, el triomf social va eclipsar les crítiques perquè la llei no prohibís també els correbous. Els vots necessaris per poder tirar endavant la ILP es van condicionar, per raons polítiques, a l’exclusió dels correbous de les prohibicions taurines legislades a Catalunya. Tot un exercici d’hipocresia política, en especial per part de l’aleshores CiU i ERC, que es va rematar dos mesos més tard amb la llei que regulava les ‘festes tradicionals dels correbous’. És a dir els mateixos que posaven, amb raó, el crit al cel contra les corrides de toros, blindaven els correbous. Taurins, però només amb barretina per un grapat de vots.

Però és que, a més, la llei de Protecció dels Animals catalana, aprovada dos anys abans, ja prohibia en l’article 6.1 “l’ús d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”. I com es menja això? Doncs perquè hi van afegir tot seguit l’article 6.2 que exclou d’aquesta prohibició “les festes amb toros o bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”. És a dir, que a Catalunya els bous són encara els únics animals que poden ser utilitzats en espectacles recreatius, per dir-ho de forma suau. Misèria política.

Una societat moderna, civilitzada i culta no hauria de tolerar per llei cap espectacle de sofriment d’un ésser viu, sense excepcions interessades. Els poders públics democràtics tampoc. Vivim en una societat globalitzada i cal que els polítics siguin valents i capaços de posar els seus principis per davant dels seus interessos. O és aquesta la societat que volen? Si la resposta es no, potser seria el moment que demostressin una certa coherència i es conjuressin per eradicar d’una vegada per totes aquests espectacles. Ara li toca a Vidreres. Alcalde, sigui valent
  

Magda Pujol
Vicepresidenta de Lex Ànima





dilluns, 17 de juny del 2019

Neix Lex Ànima, la primera Associació a les comarques de Girona per a la defensa professional dels drets dels animals




Un grup de professionals del dret i de la comunicació, vinculats a la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG), ha constituït l’Associació Lex Ànima, la primera associació professional a les comarques de Girona per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals. L’entitat neix amb l’objectiu de conscienciar a la societat i a les administracions públiques sobre la necessitat de respectar els drets dels animals i d’assessorar i denunciar casos de maltractament i de vulneració d’aquests drets. 

“Volem ser un referent a les comarques de Girona en la defensa dels drets dels animals” ha explicat la presidenta de l’Associació, Marina Vall-llosada, que també és la portaveu de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAG. La nova Associació, sense ànim de lucre, “és una organització no governamental, apolítica i independent, que centrarà els seus esforços en denunciar l’abús i el maltractament envers als animals als jutjats però també a nivell social i mediàtic”, assegura la vicepresidenta i responsable de l’àrea de Comunicació, Magda Pujol, perquè “ens arriben casos que no han pogut ser denunciats als jutjats o que possiblement s’acabin arxivant, ja sigui per manca de proves o perquè encara hi ha jutges que actuen sense prou sensibilitat en temes relacionats amb els drets dels animals” ha explicat Pujol. Per aquest motiu, un dels objectius de la nova entitat és conscienciar a nivell social i administratiu sobre “la necessitat de fer respectar aquests drets i consolidar els principis ètics que han regir el tracte envers els animals, com  ara no causar-lis dolor i patiments innecessaris, així com avançar en la regulació d’aspectes pràctics, per exemple, com actuar quan la presència  d’animals urbans provoca problemes i queixes de la ciutadania”, afegeix Pujol. Per la seva banda, la vicepresidenta i responsable de l’àrea Legal, Marta Fontcuberta, ha explicat que la nova entitat “es crea per tenir una personalitat jurídica que ens permeti ser operatius en processos i situacions de defensa dels animals, ja sigui presentant una denúncia als jutjats o personant-nos com a acusació particular”.