El ’30 minuts’ Premi Valor 2015 de l’Advocacia Catalana al Periodisme Social i d’Investigació

-->

Les meves reflexions arran del Premi Valor 2015 de l'Advocacia Catalana al '30 minuts' 

Quan parlem de Valors ens venen al cap tots aquells valors relacionats amb els drets humans. Per això, a l'hora de fer prendre consciència a la societat de la necessitat de defensar-los, cobra especial importància el periodisme, en totes les seves vessants. Però les notícies són fugisseres, i s'esvaeixen a cop de titular, o fins i tot, avui en dia, a cop de tuit. Per això necessitem un periodisme que ens faci reflexionar en profunditat sobre el que està passant i sobre les seves conseqüències, en clau d'anàlisi i amb esperit crític. I això és el que ens ofereix el ‘30 minuts’. Són molts els reportatges que ens han obert els ulls en aquests 30 anys, prop de 1.600, i pot semblar injust citar-ne només uns quants perquè tots han obert una petita finestra a les nostres ments. Tots ens han impactat més o menys, en funció dels nostres propis valors. El gremi de l’Advocacia ha d'agrair especialment el 30 minuts dedicat a les taxes judicials, en la producció del qual l'Advocacia Catalana hi va col·laborar, i que va servir com un element més de pressió a l'hora d'eliminar-les. 

Més recentment hem pogut veure ‘El cos del delicte’ d’interès judicial sobre el cas Ramon Laso, el primer condemnat per doble homicidi sense proves directes. Quan als estudiants de Drets se’ls advertia que “sense cos no hi ha delicte”, poc es podien imaginar que el reportatge de la Fàtima Llambrich i Guillem Prieto desmuntaria aquest mite.

Ara mateix recordo tants i tants bons reportatges relacionats amb temes d'estrangeria, trata de persones, violència de gènere, prostitució, drets dels menors.... Recordo especialment el cas d’Ivie Okundaye, una jove nigeriana explotada sexualment a la Jonquera que va ser atropellada mortalment el 2010. El seu cas desvetlla el mètode d'esclavatge, a través del ritual del vudú, de la prostitució d'origen nigerià al nostre país i a Europa.  L’Ivie era una víctima de la trata d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, per tant no exercia la prostitució sinó que estava explotada sexualment. D’aquí l’interès d’aquest reportatge de l’Anna Teixidor i en Marc Faro, que desvetlla la cara oculta de la prostitució. I és que si un tema és tristament de rabiosa actualitat, i de forma persistent, és l'èxode de milions de persones en tot el món que marxen de països immersos en conflictes o que no respecten els drets humans, èxodes que poden acabar en autèntiques tragèdies, com les viscudes aquests darrers mesos a la Mediterrània, molt a prop nostre. Tot per assolir un objectiu tan bàsic com és viure en llibertat. Un tema sense data de caducitat que, molt encertadament, va centrar el programa commemoratiu dels 30 anys del 30 minuts, afegint-li un valor de visionari.

Amb aquest Premi que ha recollit el director del programa, l’Eduard Sanjuán, en nom de tot l’equip, l’Advocacia Catalana vol agrair la tasca que duen a terme els mitjans de comunicació a l’hora de fer prendre consciència del que passa al nostre voltant i de despertar l'ànima crítica cap a un sistema que tolera situacions intolerables, d'obrir-nos els ulls i d'ajudar-nos a construir un món millor. Perquè una imatge val més que mil paraules. Enhorabona al ’30 minuts’ i per molts anys més.