El meu article publicat al Diari de Girona el 4/03/16
Charles Darwin va teoritzar en el seu
documentat treball sobre l’evolució de l’espècie que l’ésser humà formava part
del regne animal com una espècie més que havia evolucionat al llarg del temps.
Dos-cents anys després, debats religiosos a banda, la comunitat científica
valida aquesta tesi i certifica que l’home, en la seva teoria evolutiva, està
al mateix nivell que la resta d’espècies animals. Ni per sobre ni, evidentment,
per sota, sinó al mateix nivell.
La revolució que va suposar el darwinisme des
del punt de vista biològic no ha tingut, però, el mateix efecte en l’àmbit
sociològic. Si dins la mateixa espècie humana n’hi ha que es consideren
superiors als altres per qüestions banals com el color de la pell o l’origen
cultural, és evident que la ‘ceguesa’ intel·lectual s’agreuja encara més quan
diferenciem entre el que col·loquialment anomenem persones i animals.
Afortunadament, al segle XXI l’evolució de
l’espècie també és social i aquest és un símptoma de normalitat. La decisió de
l’Ajuntament de Roses de declarar el municipi com a vila respectuosa amb els
animals i prohibir activitats com l’empaitada d’ànecs o els correbous és un
símptoma que l’evolució és imparable, però també ens ha de fer reflexionar
sobre els nostres valors i, sobretot, els que volem transmetre.
Una activitat lúdica que utilitza animals per
pura diversió dels humans va contra l’evolució i lesiona una ciutadania que es
vol sentir moderna i amb principis. No hi ha tradició que se sustenti en
aquests paràmetres més propis, si em permeteu, de l’edat de pedra. El respecte
cap a un altre ésser ha de ser avui un fet irrenunciable, sigui blanc o negre;
o camini amb dues o quatre potes. No podem dubtar d’aquest principi amb l’excusa
de tradicions que porten 50, 100 o 200 anys entre nosaltres. Ha d’arribar el
moment del canvi, d’aquell gest real que serveix per canviar les coses.