Miquel Sàmper reclama al govern “autocrítica” i que doni marxa enrere en el projecte de Llei de Seguretat Ciudadana

El president del Consell de l'Advocacia Catalana , Miquel Sàmper, ha lamentat al 'Fòrum Europa Tribuna Catalunya' que enlloc de preguntar-se per què sorgeixen determinats moviments socials, el Govern tiri endavant projectes com la Llei de Seguretat Ciutadana, que "limita drets i llibertats". Sàmper creu que "cal un Govern humil amb capacitat d'autocrítica per corregir els errors en benefici del benestar social " i "l'Estat de Dret es tornarà a equivocar si tira endavant aquest projecte de llei". "El ministre Fernández Díaz mereix tot el respecte i no ens ha tractat malament en el món jurídic , però discrepo del projecte de llei de Seguretat Ciutadana ", va insistir Sàmper durant la seva intervenció en el citat fòrum de debat, organitzat a Barcelona el passat 11 de desembre per Nova Economia Fòrum. En la seva opinió, "limitar drets i llibertats públics és obrir el camí d'una involució que és inqüestionable i intolerable en un Estat de Dret del segle XX".

El Consell de l’Advocacia Catalana s’adhereix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Considera que és un dret ‘inalienable a tota persona’ i que és possible  trobar un marc jurídic legal per fer-lo efectiu, ‘adaptat a la realitat social’

El ple del Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, ha acordat, ahir dilluns 14 d’octubre, adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El Consell donarà suport a la comissió d’estudi sobre el dret a decidir, creada en el si del Parlament, amb l’objectiu de treballar per a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya, independentment del seu resultat.

El Consell de l’Advocacia considera ‘perfectament viable’ trobar un marc jurídic legal per fer efectiu ‘un dret inalienable a tota persona’, com és el dret a decidir. Per això, el ple del Consell, reunit el passat dilluns en sessió extraordinària, va acordar la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, així com donar suport a la comissió d’estudi creada en el si del Parlament, amb l’objectiu de poder fer efectiva la consulta. ‘Des del punt de vista jurídic, considerem que podria trobar-se un marc perfectament legal i adaptat a la realitat social, per poder realitzar la consulta’, assegura el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, que considera ‘lògic i de sentit comú’ que ‘les lleis s’adaptin a les necessitats de la societat’. Que s’accepti un marc jurídic legal per fer la consulta ‘és una qüestió que depèn únicament de la voluntat política’, afegeix Sàmper.

Ofrena floral del Consell de l’Advocacia Catalana a Rafael Casanova

 

Una delegació del Consell de l’Advocacia Catalana, encapçalada pel seu president, Miquel Sàmper, ha acudit avui, com cada 11 de setembre i malgrat la pluja d’aquest any, davant l’estàtua de Rafael Casanova, al passeig Lluís Companys de Barcelona, per fer la tradicional ofrena floral. L’homenatge té un valor especial per als Col·legis d’Advocats catalans, ja que Rafael Casanova era advocat i doctor en Dret.  Va ser Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona i va liderar les tropes catalanes davant l’atac borbònic, la matinada de l’11 de setembre de 1714.  Va resultar ferit greu per una bala a la cama i es va veure obligat a retirar-se del camp de batalla. Rafael Casanova va exercir d’advocat fins l’any 1737.

Les execucions hipotecàries fan disparar l’augment de la demanda del Torn d’Ofici en l’àmbit Civil a Catalunya

Prop de 300.000 persones es van beneficiar de la Justícia Gratuïta l’any 2012 a Catalunya

La demanda del Torn d’Ofici en l’àmbit Civil s’ha disparat en els darrers anys, principalment a causa de les demandes relacionades amb execucions hipotecàries, un mòdul que s’ha vist incrementat en un 551,8% entre els anys 2008 i 2012. Amb tot, els àmbits Civil i Social són els únics en els quals continua pujant la demanda de Justícia Gratuïta, mentre que, en l’àmbit Penal, la demanda ha anat baixant en els darrers anys, amb un descens d’un 8% entre el 2008 i el 2012. El descens en l’àmbit Penal i en l’Assistència al Detingut, dues de les partides més importants del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) ha motivat una estabilització de la demanda.

Els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya van realitzar l’any passat un total de 297.886 actuacions de justícia gratuïta, un 5% menys que fa dos anys. El 2011 es va detectar per primer cop un lleuger descens de la demanda, que va continuar durant el 2012, motivat pel descens de peticions en l’àmbit Penal -que representen gairebé la meitat del total d’assumptes tramitats pel Torn d’Ofici- i en l’Assistència al Detingut -que representa més de la quarta part-. En canvi, des del 2008 no ha parat d’augmentar la demanda en els àmbits Civil i Social, sobretot pel que fa a temes relacionats amb la crisi, com ara execucions hipotecàries, desnonaments, reclamacions dineràries o modificacions de sentències de divorcis.  

Concretament, en l’àmbit Civil la demanda d’advocats d’ofici s’ha vist incrementada en un 84% entre els anys 2008 i 2012. En l’àmbit Social també s’han fet notar els efectes de la crisi, amb un increment del 17% entre els anys 2008 i 2012.  De fet, aquests són els dos únics àmbits judicials en que l’activitat ha continuat augmentant en els darrers quatre anys, amb un increment del 5,5 % en assumptes Civils i del 4,2% en Socials entre el 2011 i 2012.

Amb tot, el fet que els assumptes Penals, que suposen gairebé la meitat del total dels assumptes atesos pels lletrats de torn d’ofici, hagin disminuït un 10% entre el 2011 i el 2012, ha motivat un descens, a nivell global, tenint en compte que també han disminuït els assumptes dels àmbits Contenciós (-4,1%), Cassació (-5,3%), Violència Domèstica (-5,9%) o l’Assistència al Detingut (-3,5%).

En l’àmbit Civil destaca l’augment del mòdul d’execució forçosa de títols, mòdul que s’utilitza per les execucions hipotecàries, en un 551,8% entre els anys 2008 i 2012. Les dades del primer trimestre del 2013 demostren que continua la tendència a l’alça d’aquest mòdul en concret (+82%). També destaca el mòdul de judici verbal, amb un 80,7% d’increment entre el 2008  i el 2012, mòdul que justifica, entre altres,  els procediments de desnonaments d’arrendaments i reclamacions dineràries inferiors a 6.000 euros. Aquests procediments són conseqüència de la crisi, que fa que es deixin de pagar els lloguers o els préstecs hipotecaris. D’altra banda, també es constata entre el 2008-2012 un augment del 89’6% dels plets per processos matrimonials, que són tant per divorcis com per modificació d’efectes de sentències anteriors de separació o divorci.

Necessitat d’estendre les Oficines d’Intermediació Hipotecària

Per al president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, aquestes dades evidencien la conveniència d’estendre les Oficines d’Intermediació Hipotecària (OIH) a tot el territori, tenint en compte que podrien estalviar un 60% dels judicis que es fan a Catalunya. Aquestes Oficines, gestionades pels Col·legis d’Advocats amb la implicació de les administracions, medien entre les persones que no poden pagar la hipoteca i els bancs per intentar arribar a un acord abans que el banc decideixi tirar endavant una execució hipotecària per la via judicial. Sàmper, que també és el degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, va posar en marxa el gener del 2012 la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària de tot l’Estat, quin balanç és d’un 70% de casos resolts sense necessitat d’acudir als jutjats. ‘Amb la intermediació que duem a terme en aquestes Oficines, no només contribuïm a descol·lapsar els jutjats, sinó que també estalviem molts maldecaps a les persones que es veuen immerses en un procés judicial que, en molts casos, acaba amb la pèrdua de casa seva’, explica Sàmper. ’Existeixen fórmules i mecanismes legals per evitar que una persona perdi casa seva, però han de ser gestionades per professionals que coneguin bé la legislació i disposin de les eines necessàries per aplicar-les de manera que s’assoleixin acords satisfactoris per a ambdues parts: el banc i el deutor’, assegura el president de l’Advocacia Catalana. En tot l’Estat Espanyol s’han obert ja una trentena d’Oficines d’Intermediació Hipotecària copiant el model de Terrassa, deu de les quals són a Catalunya.

Per la seva banda, el president de la Comissió de Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) del Consell, Miquel Rodríguez Zamora, ha demanat ‘una retribució digna pels advocats que presten el servei del Torn d’Ofici’. Els honoraris que cobren els advocats de Torn d’Ofici, ja de per si baixos en relació al preu de mercat, van patir una reducció del 5% l’any 2011 i d’un 3% el 2012. Totes dues retallades han estat recorregudes pel Consell, recursos que actualment es troben en procés de tràmit. A Catalunya hi ha 6.700 advocats adscrits al Torn d’Ofici i Assistència al Detingut.

El degà de Terrassa, pioner en la creació d’Oficines d’Intermediació Hipotecària, nou president del CICAC

 

Miquel Sàmper: ‘Evitar desnonaments serà un dels principals reptes d’aquest mandat’

El degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Miquel Sàmper, és el nou president del Consell de l’Advocacia Catalana, segons ha acordat el plenari del dia 3 de maig, reunit a Tarragona. El Consell escull anualment nou president entre els degans dels 14 Col·legis d’Advocats catalans per tal que els representi per un període d’un any. Durant el plenari també s’ha escollit al degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Juan Antonio Garcia Cazorla, com a vicepresident del Consell. Sàmper relleva al degà de Barcelona, Pedro L. Yúfera, que fins ara ha ocupat aquest càrrec

Miquel Sàmper, que marcarà les línies d’actuació del nou mandat del Consell, va posar en marxa el gener del 2012 la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària (OIH) de l’Estat Espanyol, un projecte pioner impulsat per l’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Terrassa, que es va gestar arran de la magnitud del problema de l’habitatge i la detecció d’una família amb dos menors dormint en un cotxe. Davant els bons resultats assolits –s’ha arribat a acords beneficiosos per als propietaris deutors en prop del 70% dels casos i s’han aturat gran quantitat de desnonaments- la iniciativa s’ha estès arreu de l’Estat i ja són una trentena les Oficines que s’han obert seguint el model de Terrassa, 8 de les quals a Catalunya. Per aquest motiu, una de les prioritats del nou president del Consell de l’Advocacia Catalana és promoure la creació de més oficines d’aquest tipus. ‘Creiem que és urgent institucionalitzar el sistema d’intermediació a través les Oficines d’Intermediació Hipotecària que oferim des dels Col·legis d’Advocats, ja que garanteixen la imparcialitat i els coneixements jurídics necessaris per arribar a acords entre els bancs i els ciutadans afectats per aquest drama social’ ha dit Sàmper, per a qui ‘evitar desnonaments serà un dels principals repte del nou mandat'.

‘Tots els Col·legis són imprescindibles’ 

Mantenir l’actual sistema col·legial davant l’amenaça que plana sobre els Col·legis professionals d’àmbit reduït amb la nova llei de Serveis Professionals que prepara el govern estatal serà un altre dels cavalls de batalla del nou president de l’Advocacia Catalana. L’esborrany del govern preveu que l’àmbit dels col·legis professionals sigui autonòmic o, com a molt, provincial, de manera que a Catalunya els catorze col·legis d’Advocats quedarien reduïts a un, o a quatre. ‘Al nostre país l’advocacia s’estructura des de fa molts anys en catorze col·legis que, des que es va constituir, l’any 1983, s’integren en el Consell, i tots ells són imprescindibles, fins i tot els d’àmbit més reduït, ja que garanteixen la funció bàsica de l'advocacia i el propi estat de dret des de la proximitat als ciutadans’ al·lega Sàmper. Des de l’advocacia catalana també s’insta a mantenir la col·legiació obligatòria perquè ‘la col·legiació és l’eina que garanteix la qualitat del servei de l’advocacia vers la societat’.

El nou president del CICAC també ha instat a continuar lluitant contra les taxes judicials, ‘que les converteix en un greu obstacle per a molts ciutadans per accedir a la tutela judicial efectiva’. A més, des de l’advocacia catalana es rebutja que s’utilitzi la justícia gratuïta per justificar l’aprovació de la llei de taxes estatal, quan en realitat l’avantprojecte de Llei de Justícia Gratuïta aprovat el passat mes de gener pel Consell de Ministres continua deixant sense cobertura a una gran quantitat de ciutadans que veuran obstaculitzat el seu accés a la justícia.

El fins ara president del Consell, Pedro L. Yúfera, ha fet un balanç positiu del seu mandat. Yúfera ha impulsat amb èxit el networking i les sinergies entre l’advocacia catalana, alhora que ha promogut  la internacionalització de l’advocacia. Durant la seva presidència s’ha formalitzat l’ingrés del CICAC a la Federació d’Advocats Europeus FBE (Fédération des Barreaux d’Europe), i ha apostat per la mediació i l’arbitratge com a nous àmbits professionals dels advocats. Una de les primeres iniciatives del president sortint del Consell va ser la creació d’una Comissió de Drets Humans, amb l’objectiu d’estudiar fórmules per ajudar a les persones o col·lectius amb dificultats derivades de la complicada situació de crisi que viu el país. La derogació de la llei de taxes judicials, la defensa de l’actual model de gestió del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut i de la col·legiació obligatòria han estat algunes de seves principals reivindicacions, que no sempre han trobat la porta oberta al diàleg amb el Govern estatal.

Dures crítiques a la interlocutòria del TSJC contra la immersió lingüística durant la festa patronal dels advocats a Girona

El degà, Carles McCragh manifesta el descontentament de l’advocacia envers el funcionament de la nova Oficina Judicial

La recent interlocutòria del TSJC contra la immersió lingüística, la posada en marxa d’una Oficina Judicial a Girona que no acaba de funcionar, l’entrada en vigor de la Llei de taxes judicials, l’amenaça que plana sobre els Col·legis professionals d’àmbit reduït davant l’avantprojecte de Llei de Serveis Professionals, la destitució del fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol... res no es va escapar de les crítiques que es van poder escoltar durant l’acte institucional de la festa patronal dels advocats de Girona, celebrada el passat divendres 12 d’abril. El seu degà, Carles McCragh va qualificar el ministre Alberto Ruiz-Gallardón, no sols com ‘el pitjor ministre de Justícia de tota la democràcia’, sinó com ‘el pitjor ministre contra la democràcia’

El degà del Col·legi d’Advocats de Girona també va criticar el nou sistema de funcionament de la justícia que s’ha posat en marxa a Girona, l’Oficina Judicial: ‘S’està fent una prova pilot a Girona per modernitzar la justícia, però aquesta sempre acaba sent arcaica’, va sentenciar McCragh, per concloure que ‘no ens agrada la situació de la justícia a Girona’, instant als responsables del seu funcionament a prendre cartes en l’assumpte. El degà gironí també va fer referència a la recent interlocutòria del TSJC que obliga a introduir el castellà a tota l'aula en cas que els pares d'un dels alumnes n'hagin reclamat l'escolarització en castellà per la via judicial. ‘A veure si tenim l’enemic a casa’, va ironitzar McCragh, per afegir que ‘hem fet bé de no convidar-los a la festa, ja que sempre ens en fan alguna per aquestes dates’.

Durant l’acte es van imposar vint togues als nous lletrats gironins, que es van comprometre a desenvolupar el seu càrrec "amb dignitat, independència, rectitud moral i honestedat, seguint els codis ètics de l'advocacia catalana". Tots van fer el jurament en català, circumstància que va destacar el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Pedro L. Yúfera, que els va encoratjar a ‘utilitzar el català també en la justícia’.

També es van lliurar insígnies commemoratives i diplomes als sis advocats gironins que compleixen 25 anys en l’exercici de l’advocacia, alhora que es van entregar els Premis del Concurs de Fotografia i de Narrativa Curta en memòria de Sònia Ors i Vila. El primer va recaure en el lletrat Josep Prat i el segon se’l va endur Mònica Martínez.

Primers premis Narcís de Sant Dionís

La novetat d’aquest any va ser el lliurament dels primers Premis Narcís de Sant Dionís, destinats a advocats que s’hagin guanyat un prestigi dins la professió alhora que hagin destacat per la seva bondat i solidaritat. Els premis van ser per l’advocat gironí Jaume Cubarsí i per l’advocada extremenya i exdiputada per IU Cristina Almeida.

L’acte va comptar amb l’assistència del conseller de Justícia Germà Gordó; el president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba; el fiscal en cap de Girona, Josep Ma. Casadevall; el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Pedro L. Yúfera; l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el degà del Col·legi d’Advocats de Girona, Carles McCragh i els degans de la resta dels Col·legis d’Advocats catalans, entre d’altres personalitats del món del Dret.

En el marc dels actes de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el mateix dia, pel matí, es va presentar al Col·legi d’Advocats de Girona el llibre ‘Història de l’Audiència Provincial de Girona’, a càrrec de l’autor del llibre, Albert Vilar, i del president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba.

L’Advocacia Catalana lliura més de 11.000 firmes al Síndic de Greuges contra la Llei de Taxes Judicials

També les ha fet arribar al ministre Ruiz-Gallardón, entre les 250.000 que la plataforma ‘Justicia para todos’ ha lliurat al Ministeri de Justícia

La denúncia davant el Síndic s’afegeix al recurs contra les taxes presentat la setmana passada davant l’Audiència Nacional

El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Pedro L. Yúfera, ha lliurat aquesta tarda un total de  11.399 firmes al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya han recollit en contra de les taxes judicials. L’Advocacia considera desmesurada la taxa estatal que s’exigeix per poder interposar un procediment judicial i denuncia que la Llei de Taxes Judicials vulnera un dels drets més fonamentals del ciutadà: el dret a la tutela judicial efectiva.

“Pretenem denunciar la desproporcionalitat de les quanties de les taxes imposades pel Ministeri de Justícia que, tal com han estat aprovades, estan provocant un clar efecte dissuasori i un obstacle al ciutadà per accedir a la justícia, alhora que vulneren el seu dret constitucional a la tutela judicial efectiva”, ha explicat el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Pedro L. Yúfera, en el moment del lliurament de las signatures. El Síndic estudiarà aquesta reivindicació conjunta de l’Advocacia Catalana.

Recurs davant de l’Audiència Nacional

Aquesta no és l´única mesura que ha adoptat l’Advocacia Catalana per lluitar contra unes taxes que considera abusives. La setmana passada va presentar un recurs  davant la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional contra l’Ordre Ministerial que regula el pagament de les taxes judicials previstes a la Llei 10/2012, de 20 de novembre. En el recurs, el Consell de l’Advocacia Catalana sol·licita la suspensió de l’aplicació de l’Ordre Ministerial per considerar que vulnera  el dret a la tutela judicial efectiva, reconegut a l’article 24 de la Constitució.

Les taxes constitueixen un ‘obstacle econòmic insalvable per a infinitat de particulars, tenint en compte la seva elevada quantia’, diu el recurs, que alerta del ‘desproporcionat efecte dissuasori’ de l’accés a la justícia que poden generar les noves taxes ‘especialment en aquelles persones amb menys recursos econòmics, sense arribar a beneficiar-se de l’assistència jurídica gratuïta’. L’Advocacia Catalana sol·licita l’anul·lació de l’ordre ministerial que regula les taxes i, per tant, la seva aplicació, per ‘inconstitucional’

Les signatures, també al Ministeri de Justícia

Els Col·legis d’Advocats catalans també han fet arribar les firmes al propi ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, a través de la plataforma ‘Justicia para todos’ -constituïda pel Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), el Consell de Consumidors i Usuaris i els sindicats representatius de l'Administració de Justícia, CCOO, UGT, CIS-F, USO i STAJ- que la setmana passada va lliurar més de 250.000 signatures de rebuig a les taxes al Ministeri de Justícia.

El Consell de l’Advocacia Catalana, en contra de l’avantprojecte de Llei de Serveis Professionals

Considera que atempta de forma greu contra l’actual organització i sistema competencial en matèria de regulació de les professions

A la vista del document que s’ha filtrat com a esborrany de l’avantprojecte de Llei de Serveis Professionals elaborat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) expressa la seva preocupació per les directrius que hi apareixen, perquè atemptarien directament i de forma molt greu contra l’actual organització i sistema competencial en matèria de regulació de les professions titulades.

L’esmentat avantprojecte proposa una modificació pel que fa a l’àmbit territorial dels col·legis professionals. Concretament, el document diu que ‘la regla general serà que el col·legi sigui autonòmic, i excepcionalment, d’àmbit provincial’. Pel que fa a aquest punt, el CICAC manifesta que, d’acord amb l’article 125.1 de l’Estatut d’Autonomia, la competència en la determinació de l'àmbit territorial dels col·legis professionals correspon en exclusiva a la Generalitat de Catalunya, que l’ha vingut exercint de manera efectiva i plena fins ara. Al nostre país l’advocacia s’estructura des de fa molts anys en catorze col·legis que, des que es va constituir, l’any 1983, s’integren en el Consell. El CICAC es pronuncia fermament a favor d’aquesta forma organitzativa a Catalunya i de la defensa de la independència dels advocats i les seves organitzacions com a pilar fonamental de l’estat de dret.