Miquel
Sàmper: ‘Evitar desnonaments serà un dels principals reptes d’aquest mandat’
El degà
del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Miquel Sàmper, és el nou president
del Consell de l’Advocacia Catalana, segons ha acordat el plenari del dia 3 de maig,
reunit a Tarragona. El Consell
escull anualment nou president entre els degans dels 14 Col·legis d’Advocats
catalans per tal que els representi per un període d’un any. Durant el plenari
també s’ha escollit al degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Juan Antonio Garcia
Cazorla, com a vicepresident del Consell. Sàmper relleva al degà de Barcelona, Pedro
L. Yúfera, que fins ara ha ocupat aquest càrrec
Miquel Sàmper, que marcarà les línies
d’actuació del nou mandat del Consell, va posar en marxa el gener del 2012 la
primera Oficina d’Intermediació Hipotecària (OIH) de l’Estat Espanyol, un
projecte pioner impulsat per l’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Terrassa,
que es va gestar arran de la magnitud del problema de l’habitatge i la detecció
d’una família amb dos menors dormint en un cotxe. Davant els bons resultats
assolits –s’ha arribat a acords beneficiosos
per als propietaris deutors en prop del 70% dels casos i s’han aturat gran
quantitat de desnonaments- la iniciativa s’ha estès arreu de l’Estat i ja són una trentena les Oficines que s’han obert seguint el model de Terrassa,
8 de les quals a Catalunya. Per aquest motiu, una
de les prioritats del nou president del Consell de l’Advocacia Catalana és
promoure la creació de més oficines d’aquest tipus. ‘Creiem que és urgent institucionalitzar el sistema d’intermediació a
través les Oficines d’Intermediació Hipotecària que oferim des dels Col·legis
d’Advocats, ja que
garanteixen la imparcialitat
i els coneixements jurídics necessaris per
arribar a acords entre els bancs i els
ciutadans afectats per aquest
drama social’ ha dit Sàmper, per a qui ‘evitar desnonaments serà un dels principals repte del nou mandat'.
‘Tots els Col·legis són
imprescindibles’
Mantenir
l’actual sistema col·legial davant l’amenaça que plana sobre els Col·legis
professionals d’àmbit reduït amb la nova llei de Serveis Professionals que
prepara el govern estatal serà un altre dels cavalls de batalla del nou president
de l’Advocacia Catalana. L’esborrany del govern preveu que l’àmbit dels
col·legis professionals sigui autonòmic o, com a molt, provincial, de manera
que a Catalunya els catorze col·legis d’Advocats quedarien reduïts a un, o a
quatre. ‘Al nostre país l’advocacia
s’estructura des de fa molts anys en catorze col·legis que, des que es va
constituir, l’any 1983, s’integren en el Consell, i tots ells són
imprescindibles, fins i tot els d’àmbit més reduït, ja que garanteixen la
funció bàsica de l'advocacia i el propi estat de dret des de la proximitat als
ciutadans’ al·lega Sàmper. Des de l’advocacia catalana també
s’insta a mantenir la col·legiació obligatòria perquè ‘la col·legiació és l’eina que garanteix la qualitat del servei de
l’advocacia vers la societat’.
El
nou president del CICAC també ha instat a continuar lluitant contra les taxes
judicials, ‘que les converteix en un greu
obstacle per a molts ciutadans per accedir a la tutela judicial efectiva’. A més, des de l’advocacia
catalana es rebutja que s’utilitzi la justícia gratuïta per justificar
l’aprovació de la llei de taxes estatal, quan en realitat l’avantprojecte de Llei
de Justícia Gratuïta aprovat el passat mes de gener pel Consell de Ministres continua
deixant sense cobertura a una gran quantitat de ciutadans que veuran
obstaculitzat el seu accés a la justícia.
El fins ara president del Consell, Pedro L. Yúfera,
ha fet un balanç positiu del seu mandat. Yúfera ha impulsat amb èxit el
networking i les sinergies entre l’advocacia catalana, alhora que ha promogut la internacionalització de l’advocacia. Durant
la seva presidència s’ha formalitzat l’ingrés del CICAC a la Federació
d’Advocats Europeus FBE (Fédération des Barreaux d’Europe), i ha apostat per la
mediació i l’arbitratge com a nous àmbits professionals dels advocats. Una de
les primeres iniciatives del president sortint del Consell va ser la creació
d’una Comissió de Drets Humans, amb l’objectiu d’estudiar fórmules per ajudar a les persones o col·lectius amb
dificultats derivades de la complicada situació de crisi que viu el país.
La derogació de la llei de taxes judicials, la defensa de l’actual model de
gestió del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut i de la col·legiació
obligatòria han estat algunes de
seves principals reivindicacions, que no sempre han trobat la porta oberta al
diàleg amb el Govern estatal.