El meu article d’opinió sobre l’empaitada d’ànecs de
Roses publicat al Diari de Girona el 18/08/15
Sovint, quan es parla d’activitats amb
animals, la polèmica se centra en el fet de si hi ha algun tipus de maltractament
o no. Però aquest és un debat antic, del segle passat. No té cap sentit
discutir si llençar cinquanta ànecs al mar perquè, per diversió, la gent els
hagi d’empaitar suposa algun tipus de maltractament. Cadascú amb la seva
consciència. Jo tinc clar que sí, però entenc que aquest és un tema de
sensibilitats i tothom té la seva. A Espanya, l’anterior cap d’Estat es
dedicava a matar elefants a trets en les seves estones lliures, i encara hi havia gent que el
defensava!
El debat del segle XXI al voltant
d’activitats com l’empaitada d’ànecs de la Festa Major de Roses és, al final,
un debat sobre modernitat i valors. En una societat que vol ser moderna,
europea i amb principis, cal seguir utilitzant animals per a divertir-se una
estona? Aquí és on hem de reflexionar, més enllà de si es tracten més bé o més
malament. Perquè, on és la frontera entre el bon tracte i el mal tracte? Qui la
decideix? Els organitzadors? Els què ens hi oposem? Les autoritats?
Vivim una època en la què hem posat en crisi
molts excessos del passat. Començant per l’economia, però també en la manera de
viure, de relacionar-se i d’entendre els valors que ens han de caracteritzar
com a societat oberta i progressista. Difícilment encaixen en aquest model de
futur les activitats en les quals s’utilitzen animals com a diversió. Per més
bona fe que hi posin els qui les organitzen, són actes que xoquen amb els
valors que s’imposen avui arreu d’Europa, a les societats més avançades.
Personalment, em dol que la meva ciutat, referent turístic mundial i, amb el
permís dels cadaquesencs, capital del parc natural del Cap de Creus, segueixi
ancorada en el passat.
És cert que l’empaitada d’ànecs de Roses fa
97 anys que es fa. Que no ha canviat res des d’aleshores? Que vivim igual que
fa 97 anys? Ara que volem construir un país nou; ara que a Catalunya, amb un
ampli consens, s’han aconseguit suprimir les curses de braus o els espectacles
amb animals al circ... tenim l’oportunitat de refundar l’empaitada d’ànecs i
demostrar al món, i a les noves generacions, que Roses també vol ser un
municipi respectuós, modern i amb valors. Pensem tots plegats en la manera de
mantenir una tradició, però fem-ho sense animals, amb respecte. No hi ha
d’haver ni guanyadors ni perdedors. Només hem d’evolucionar, com hem fet els ‘sàpiens’
des de l’origen de la humanitat.
Magda Pujol
Periodista i
psicòloga
