dimecres, 24 de febrer del 2010

El llibre sobre la història del Col•legi revela que la primera vaga d’advocats va tenir lloc a Figueres

Un conflicte entre el jutge titular del Jutjat de Primera Instància de Figueres l’any 1889, Federico Galicia, i els advocats de la ciutat, va desembocar en la primera vaga d’advocats de la qual es té constància a Catalunya. Quinze dels divuit advocats col·legiats en aquella època a la capital de l’Alt Empordà es van donar de baixa en bloc per manifestar el seu rebuig al jutge. Aquest va iniciar la instrucció d’una causa criminal al·legant desacatament a l’autoritat i en va arribar a processar a onze d’ells. Finalment, però, el conflicte es va resoldre a favor dels advocats, que van aconseguir que s’arxivés la causa criminal i que el jutge fos traslladat a un altre destí.

La vaga d’advocats que va tenir lloc a Figueres a finals del segle XIX és un dels fets històrics destacables que recull el llibre “Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres”, presentat ahir a Figueres, en un acte que va comptar amb l’assistència del President del Consell de l’Advocacia Catalana, Josep Canício, la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, Carme Sitges, l’alcalde de Figueres, Santi Vila, el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent i l’autora del llibre, Montse Soms.

El president de l’Advocacia Catalana, Josep Canício, es va referir a aquest fet històric per qualificar de “significatiu, com un Col·legi d’Advocats pot assolir un pes en la societat”. En aquest sentit, Canício va fer referència al manifest fet públic fa uns dies pel col·legi figuerenc, demanant que s’apliquin un seguit de mesures per tal de solucionar l’actual situació de col·lapse que pateixen els Jutjats de Figueres, mesures que el president de l’Advocacia Catalana considera totalment adequades i a les quals va manifestar el seu suport.

La justícia “surrealista” de Figueres

Amb aquest adjectiu qualifiquen els advocats figuerencs la situació que es viu al partit judicial de Figueres, on gairebé el 73% dels jutges que hi exerceixen són substituts, un percentatge encara més “escandalós” pel que fa als secretaris judicials. Això provoca que la permanència d’un jutge a la ciutat “no arribi a deu mesos”, denuncia el manifest, que proposa com a solució que s’estableixi una permanència mínima de tres anys als jutges, magistrats i secretaris destinats a Figueres, així com eliminar el sistema d’oposicions per accedir a la carrera judicial.

Em sembla que aplicar aquestes mesures no és tan complicat”, va manifestar el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent, durant l’acte de presentació del llibre. Torrent també va fer referència a unes recents declaracions dutes a terme pel president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, que aposta per crear un nou partit judicial amb seu a Roses i elevar de categoria el de Figueres. “Em semblaria fantàstic que fessin uns Jutjats a Roses, però crec que primer caldria endreçar els de Figueres”, opina el degà figuerenc.

En aquest sentit, la Directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Girona, Carme Sitges, va assegurar que “la idea del Departament és aplegar, i no dispersar”, alhora que va manifestar el seu acord amb les propostes del manifest figuerenc.

Per la seva banda l’alcalde de Figueres, Santi Vila, va agrair al col·lectiu dels advocats “el compromís amb la ciutat” que ha manifestat durant tota la seva història, tal i com reflecteixen els fets històrics que recull el llibre. “És un llibre que ens va la mar de bé per parlar de la història de Figueres”, va dir Vila.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Un llibre del Col•legi d’Advocats de Figueres relata fets històrics insòlits relacionats amb la institució

El proper dimarts 23 de febrer es presentarà a Figueres el llibre de Montse Soms que, sota el títol “Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres”, repassa diversos fets històrics de la institució.

El llibre, que ha estat guardonat amb el premi “Degà Roda Ventura” de publicacions jurídiques d’àmbit estatal que convoca el Col·legi d’Advocats de Barcelona, repassa la història de la institució figuerenca des de la seva fundació, l’any 1841, fins al 1936. L’autora ja prepara el segon volum, que abraçarà des d'aquesta data fins a l’actualitat. El llibre constata i documenta -entre d’altres coses- que el de Figueres és el segon Col·legi d’Advocats més antic de Catalunya, després del de Barcelona, alhora que recull un munt d’anècdotes i fets històrics insòlits, que es remunten fins molt abans de la constitució del Col·legi. Des de l’improvisada cerimònia nupcial a Figueres de Felip V amb la jove princesa Maria Lluïsa Gabriela de Saboya, l’any 1701, fins a l’oposició del col·lectiu de l’advocacia al projecte del Govern central, que pretenia traslladar 2.400 presos d’Àfrica al castell de Sant Ferran, convertint la fortalesa en presidi nacional, l’any 1906, passant per la que va ser la primera vaga nacional de tot un partit judicial a Catalunya, el 1889.

L’acte tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi d’Advocats de Figueres el proper dimarts 23 de febrer a les 19.00 hores i comptarà amb l’assistència del president de l’Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Josep Canício, el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent, la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, Carme Sitges, l’alcalde de Figueres, Santi Vila, i l’autora del llibre, l'advocada figuerenca Montse Soms.

Albera Salut posa en marxa la Unitat de Tabaquisme, adreçada a tots els usuaris de l’ABS de Peralada


Tots els usuaris de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Peralada que vulguin deixar de fumar ho tenen més fàcil a partir d’ara. El CAP de Peralada ha posat en marxa una Unitat de Tabaquisme que ofereix tractaments personalitzats seguint el Protocol de la Unitat de Deshabituació Tabàquica de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Els set primers pacients tractats a Peralada han aconseguit deixar de fumar.

Tenir una forta motivació per deixar de fumar és el primer requisit per ser tractat amb èxit a la Unitat de Tabaquisme del CAP de Peralada. Per això, una de les primeres proves que inclou el tractament és l’aplicació d’una escala psicomètrica que valora el nivell de motivació del pacient, i una altra que valora el seu grau de dependència a la nicotina. Els resultats d’aquestes dues proves psicomètriques -juntament altres proves complementàries de tipus físic- determinaran el tractament a seguir en cada cas.

El nostre objectiu és ajudar a deixar de fumar”, explica la infermera responsable de la Unitat de Tabaquisme del CAP de Peralada, Judit Noguera, juntament amb la doctora Rosa Fortià. Normalment és el metge de capçalera el que deriva el pacient a la Unitat de Tabaquisme, tot i que en alguns casos és el propi pacient el que manifesta la seva voluntat de sotmetre’s al tractament. Així, des que el passat estiu es va posar en marxa de forma experimental aquesta Unitat, un total de set persones han acabat amb èxit el tractament, mentre que quatre més continuen tractant-se amb molt bons resultats. L’administració de vareniclina, un fàrmac de nova generació, és el tractament que ha demostrat una major efectivitat en fumadors compulsius. “Intervé en els receptors neuronals generant dopamina i suprimint les ganes de fumar”, explica Noguera. El pacient deixa de fumar al cap d’una setmana, tot i que ha de seguir el tractament durant un promig de tres mesos, que és el temps necessari per eliminar totalment els receptors de la nicotina, responsables de l’addicció.

El cost d’aquest medicament no està inclòs a la Seguretat Social, però compensa amb escreix la despesa en tabac. “Costa el mateix que costaria un paquet i mig al dia”, resumeix Noguera, amb l’avantatja que, un cop acabat el tractament, s’acaba la despesa.

Estudis científics demostren que, al cap de deu anys d’haver deixat de fumar, un ex fumador presenta els mateixos riscos de salut que una persona que no hagi fumat mai. I que, entre 10 i 15 anys més tard, l’índex de mortalitat d’un ex fumador s’equipara al de un no fumador.