Un conflicte entre el jutge titular del Jutjat de Primera Instància de Figueres l’any 1889, Federico Galicia, i els advocats de la ciutat, va desembocar en la primera vaga d’advocats de la qual es té constància a Catalunya. Quinze dels divuit advocats col·legiats en aquella època a la capital de l’Alt Empordà es van donar de baixa en bloc per manifestar el seu rebuig al jutge. Aquest va iniciar la instrucció d’una causa criminal al·legant desacatament a l’autoritat i en va arribar a processar a onze d’ells. Finalment, però, el conflicte es va resoldre a favor dels advocats, que van aconseguir que s’arxivés la causa criminal i que el jutge fos traslladat a un altre destí.La vaga d’advocats que va tenir lloc a Figueres a finals del segle XIX és un dels fets històrics destacables que recull el llibre “Històries de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres”, presentat ahir a Figueres, en un acte que va comptar amb l’assistència del President del Consell de l’Advocacia Catalana, Josep Canício, la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, Carme Sitges, l’alcalde de Figueres, Santi Vila, el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent i l’autora del llibre, Montse Soms.
El president de l’Advocacia Catalana, Josep Canício, es va referir a aquest fet històric per qualificar de “significatiu, com un Col·legi d’Advocats pot assolir un pes en la societat”. En aquest sentit, Canício va fer referència al manifest fet públic fa uns dies pel col·legi figuerenc, demanant que s’apliquin un seguit de mesures per tal de solucionar l’actual situació de col·lapse que pateixen els Jutjats de Figueres, mesures que el president de l’Advocacia Catalana considera totalment adequades i a les quals va manifestar el seu suport.
La justícia “surrealista” de Figueres
Amb aquest adjectiu qualifiquen els advocats figuerencs la situació que es viu al partit judicial de Figueres, on gairebé el 73% dels jutges que hi exerceixen són substituts, un percentatge encara més “escandalós” pel que fa als secretaris judicials. Això provoca que la permanència d’un jutge a la ciutat “no arribi a deu mesos”, denuncia el manifest, que proposa com a solució que s’estableixi una permanència mínima de tres anys als jutges, magistrats i secretaris destinats a Figueres, així com eliminar el sistema d’oposicions per accedir a la carrera judicial.
“Em sembla que aplicar aquestes mesures no és tan complicat”, va manifestar el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent, durant l’acte de presentació del llibre. Torrent també va fer referència a unes recents declaracions dutes a terme pel president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, que aposta per crear un nou partit judicial amb seu a Roses i elevar de categoria el de Figueres. “Em semblaria fantàstic que fessin uns Jutjats a Roses, però crec que primer caldria endreçar els de Figueres”, opina el degà figuerenc.
En aquest sentit, la Directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Girona, Carme Sitges, va assegurar que “la idea del Departament és aplegar, i no dispersar”, alhora que va manifestar el seu acord amb les propostes del manifest figuerenc.
Per la seva banda l’alcalde de Figueres, Santi Vila, va agrair al col·lectiu dels advocats “el compromís amb la ciutat” que ha manifestat durant tota la seva història, tal i com reflecteixen els fets històrics que recull el llibre. “És un llibre que ens va la mar de bé per parlar de la història de Figueres”, va dir Vila.
