.JPG)
L’advocada Antònia Forrellad ha rebut de mans del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el VIè. Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó instaurat l’any 2004 pel Consell de l’Advocacia Catalana, en reconeixement a aquelles persones o entitats que s’han destacat en la seva trajectòria professional per la defensa i la lluita de la llengua catalana en l’àmbit jurídic.
Forrellad, que exerceix des de 1971 -a Lleida des de 1992- és formadora en llenguatge administratiu i jurídic, una tasca que desenvolupa a les escoles de pràctica jurídica del Col•legi d’Advocats de Lleida i de la UNED, a la Universitat de Lleida i a la Paeria. Durant l’acte la presidenta del CICAC, Lídia Condal, ha destacat la voluntat del Consell de mantenir el premi en els propers anys “fins que el que es reconeix amb el seu lliurament esdevingui una situació normal i no excepcional en l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic i judicial”
El premi porta el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936. El 19 de juny de 1939 Royo va ser sotmès a un consell de guerra en què es va incloure com a fet inculpatori la tasca de normalització de l’ús de la llengua que va fer a l’Audiència Provincial. Se’l va condemnar a pena de mort per rebel•lió militar i va ser afusellat el 9 de juliol de 1939.
L'ús del català la justícia
Treballar de manera conjunta i aprofitar les eines incloses al Pla de treball que està tirant endavant el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), en col•laboració amb diferents departaments de l’administració catalana, és la via més adequada per avançar en l’ús del català en l’àmbit de la justícia. Aquesta és una de les principals conclusions de la Jornada sobre l’ús del català a la Justícia que s’ha celebrat a Lleida, organitzada per la Comissió de Llengua del CICAC, que presideix el degà del Col•legi d’Advocats de Tortosa, Josep Canício. “Som conscients de l’ús minoritari que té la nostra llengua en el món del dret, i els advocats entonem el mea culpa a l’hora d’atribuir responsabilitats sobre aquest fet, però confiem que, de forma gradual, el Pla de Treball que estem desenvolupant conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, vagi donant els seus fruits”, ha assegurat Canício.
Entre les eines que inclou aquest Pla, destaca el traductor castellà-català, al qual els lletrats hi poden accedir a través de la pàgina web del CICAC, o l’instrument telemàtic Lexcat, a través del qual es pot disposar de tota la legislació actualitzada en català. Amb tot, el català continua sent una llengua minoritària en l’àmbit de la justícia.
Segons dades facilitades pel Departament de Justícia, l'any passat, de les 250.537 sentències dictades, 39.974 van ser en català, és a dir, un 15,95 %. Per àmbits territorials, els percentatges més baixos d’ús del català es presenten a l’àmbit Metropolità i al Camp de Tarragona (15,4%), mentre que les comarques centrals i les comarques gironines, junt amb l’àmbit de Ponent són les que manifesten un ús més elevat del català (al voltant del 50%). També es constata una tendència a utilitzar més la llengua catalana a mesura que disminueix la dimensió del municipi: el 64,5% en català en jutjats de municipis de menys de 35.000 habitants. Per àmbits del Dret, en el Contenciós Administratiu i en el Laboral és on es detecta un ús més elevat del català (55,7%). Per contra, en l’àmbit penal és on es veu més reduïda la presència d’aquesta llengua (16%)
