dimarts, 1 de desembre del 2009

Desconfiança en temps de crisi


El 49% del que provoca la confiança en les persones és la seva integritat. Ho deia el gurú empresarial Àlex Rovira, en la conferència que va pronunciar en el VII Fòrum Girona d’Economia i Alta Direcció d’Empresa, organitzat per Tribuna de Girona i l’Associació per al Progrés de la Direcció a TorreMirona (Navata).


Estudis científics basats en enquestes fetes a una mostra significativa de la població avalen aquest resultat, que ve a dir que el que determina en una major part la confiança que dipositem en una persona depèn de que prediqui amb l’exemple i de que compleixi les seves promeses. Davant d’aquesta premissa, no és estrany que els ciutadans desconfiïn cada cop més dels polítics, sobretot en moments difícils com els actuals, arran dels últims casos de corrupció. “Abans d’assumir un gran poder, cal assolir la saviesa per poder-lo gestionar”, citava l’economista i escriptor, autor de diversos llibres d’autoajuda, alguns dels quals -com ara La Bona Sort- s’han convertit en best sellers mundials. Un altre motiu de reflexió per alguns polítics que es troben, de cop i volta, ocupant càrrecs de responsabilitat per als quals no donen la talla. I és que, tal i com apuntava també Rovira “cal governar perquè vagin les coses bé, no per guanyar unes eleccions”.

Potser caldria que els polítics llegissin més llibres d’autoajuda i menys manuals de millora de la imatge personal, ja que no sempre el que es veu és el que les persones més valoren. Es valora el carisma, que depèn de la intel·ligència emocional, que és una qualitat que es té en més o menys intensitat, però que, en qualsevol cas, té molt a veure amb la qualitat de l’ànima de les persones, que condiciona els processos i els resultats de les seves actuacions. De fet, tot el que fem és la manifestació d’allò que no es veu però que s’intueix, dels trets de personalitat que conformen la nostra manera de ser i que ens acompanyen durant tota la vida, per molt que els intentem maquillar.

En resum, el que venia a dir aquest gurú empresarial, capaç de sorprendre als més experts economistes amb els seus anàlisis i conclusions al voltant d’aquest fenomen generalitzat que ens afecta a tots, és que la crisi hi és a tots als nivells i que, si ha de servir per “fer neteja”, que no només caiguin els promotors immobiliaris que han fet esclatar la bombolla amb les seves especulacions, sinó també els polítics indecents que han mostrat la cara més amarga d’aquesta professió: els que han utilitzat el poder per enriquir-se i per actuar com a “xoriços” en comptes de vetllar per als interessos de la societat. Perquè, tard o d’hora, el temps sempre posa les coses al seu lloc.