El Turisme Post Covid

 

 

🏖Com serà la primera temporada turística #postcovid? 🦠 💉 🤔

🆕 N’hem parlat 🔊 amb el reconegut xef Ferran Adrià 🧑🏻‍🍳, el president de l'Associació d'Hostaleria Miquel Gotanegra 👨🏻‍💻i l'alcaldesa de Roses Montse Mindan 👩🏻‍🏫.  

Ho hem analitzat amb les companyes periodistes Mairena Rivas i Sonia Duñach a Empordà Televisió 📺, que ho resumeix en aquesta videonotícia

Podeu recuperar aquí el programa sencer 💻📲 

http://www.empordadigital.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=16800:l-analisi-el-turisme-post-covid&Itemid=1135

La Justícia després de la pandèmia

 

🆕 ⚖️ En els darrers anys estem tips de sentir a parlar que si de la politització de la justícia , de la judicialització de la política, del Tribunal Suprem, del TSJ, de l’Audiència Nacional, el Constitucional.... un munt d’estaments que fan que ens perdem en el laberint de la Justícia i que veiem els jutjats com uns òrgans distants. Per això, a l’Anàlisi d’Empordà TV d’aquest mes de maig, hem convidat diferents advocats i advocades que ens han explicat què és el que es cou allà dins 🏛 i en quina situació es troba una Administració ja coneguda per la seva lentitud, però que ara, en un estat postpandèmic, ens temem que encara serà més lenta 🐢. 

Hem analitzat, amb les periodistes Mairena Rivas i Sónia Duñach: 

Com ha afectat el confinament a la Justícia❔⚖️  

Què és el que més s’ha denunciat ⚠️❓ 

Han augmentat les separacions? 👩🏻‍🤝‍👨🏼👭 

Com s’ho han fet les víctimes de violència de gènere confinades amb el seu agressor? 🏠 📞 

És lícit tot allò que és legal? 🤔

📺 Aquestes i moltes altres qüestions, les hem abordat a “l’Anàlisi” d’Empordà Televisió amb el degà i ex degà del Col·legi de l’Advocacia de Figueres 👨🏻‍🎓 Joan Ramon Puig Pellicer i 👨‍🎓 Jaume Torrent i les advocades 👩🏼‍🎓 Carmela Cusí i 👩🏻‍🎓Montse Vallés. 
 

🎥 Ho podeu recuperar aquí 📲💻👇

http://www.empordadigital.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=16594:l-analisi-la-justi-cia-en-temps-de-pande-mia&Itemid=1135

📰 El Setmanari de l'Alt Empordà també se n’ha fet ressó

És igual que siguem de la generació X, Y ó Z

La dona és, genèticament, el sexe fort, com s’ha pogut comprovar durant la pandèmia, amb una ràtio de supervivència femenina del 75%.
I és que per molts obstacles amb què topem, per moltes caigudes i entrebancs que patim, la fortalesa de la dona s’imposa i acabem aixecant-nos de nou i superant les adversitats.
Ho hem analitzat amb l’Etna Estrems Fayos i en Carles Vilaseca a l’especial 8 de Març ♀ d’Empordà Televisió, amb testimonis de cinc dones de diferents àmbits i diferents generacions. 
   

Us deixo un video amb una de les meves reflexions, d'un minut. 

Si us animeu, podeu veure el programa sencer clicant a: Especial 8M

 

Cinquè aniversari de la fi de l'empaitada d'ànecs a Roses

El 29 de febrer de 2016 Roses va donar un pas endavant cap a la civilització suprimint tots els espectacles amb animals: Empaitades d'ànecs i correbous. Cinc anys més tard hem recordat l'efemèride a Empordà TV, amb el regidor que va presentar la moció, Francesc Giner, i l'advocada que va denunciar el maltractament a un ànec que una participant va estavellar amb força contra una càmera de vídeo que l'estava gravant. 

Podeu veure aquí el programa sencer   Fi empaitada d'ànecs i correbous (Empordà TV)

Coloms: El control ètic a través de pinso anticonceptiu

Voleu saber com controlar una població de coloms de forma ètica? Es pot fer amb pinso anticonceptiu, un mètode eficaç aplicat amb èxit a Barcelona des de l'any 2017. De fet, la pràctica de mètodes cruents, com ara la captura, retenció i gasificació està prohibida per una Directiva d'aus de la Unió Europea transposada a l'ordenament jurídic espanyol, com ho explica al programa "La Gata Lola" l'advocada Carme Valenzuela. No us perdeu el vídeo final del programa, de l'ornitòleg Jordi Sargatal, que va salvar els Aiguamolls de l'especulació immobiliària i va reintroduir espècies prop de l'extinció com les cigonyes i les llúdrigues. 

Podeu veure aquí el programa sencer 02.02.21- COLOMS (EMPORDÀ TV)

 

Gats Ferals: Com ajudar a sobreviure als gats del carrer

Gestionar colònies felines no és fàcil. Cal recòneixer el mèrit de persones i associacions que s'hi dediquen de forma totalment altruista i voluntària, amb l'únic objectiu d'ajudar als gats del carrer a viure una mica millor. Ho han explicat al programa "La Gata Lola" persones i associacions amb experiència en aquesta no sempre prou reconeguda tasca. Us deixo amb un vídeo del rodatge, durant el qual ens va acompanyar en Veyron, un presentador excepcional. No us perdeu la història de solidaritat felina que tanca el programa, relatada per la Magda Oranich i amb dos dels seu gats com a protagonistes: La Neli, que és cega, i el Sol, que li fa de pigall.

Podeu veure aquí el programa sencer 27.01.21- GATS FERALS (EMPORDÀ TV)

 

Menys toros i més minifaldilles

El meu article d'opinió publicat al diari Ara el 10/03/2020

Article menys toros  

Quan l’any 1971 Manolo Escobar va versionar ‘La minifalda´ poc es podia imaginar la societat de l’època, a les acaballes del franquisme, que gairebé mig segle després aquella popular tonada de “no me gusta que a los toros te pongas la minifalda” avui seria, amb raó, directament qualificada de masclista. La resta de la lletra seguia els estereotips socials d’aquells temps, convertint-se en tot un al·legat del control i la possessió de l’home envers la dona, que en la cançó li marca les pautes a l’hora de vestir per anar a una “corrida” de toros: “No te pongas minifalda, que los toros de esta tarde yo tengo ganas de verlos sin pelearme con nadie”. No cal afegir res més, ni tampoc descobrirem ara la íntima relació que mantenen des de sempre el masclisme i la tauromàquia. Segurament perquè es necessiten i tots dos saben que no serien res l’un sense l’altra.

Començo amb aquesta reflexió perquè aquests dies que tant es parla dels drets de les dones, de les discriminacions que hem patit al llarg de la història i que encara arrosseguem, es fa més palès que mai el vincle entre violència contra les dones i contra els animals. És difícil no veure en els espectacles taurins aquest esquema masclista que s’expressa en la dominació del cos de l’altre. I això no només passa a les “corridas”, que culminen amb la mort de l’animal consagrant allò de “la maté porque era mía”, sinó també als “correbous”, la “tortura amb barretina”, com diu la Pilar Rahola.

Perquè sí bé és veritat que no es mata l’animal en públic –a menys que aconsegueixi fugir, com va passar a Vidreres l’any 2019 amb el “Jabonero” o l’any 1999 amb cinc bous que van escapar del recinte- s’exerceix una violència injustificable contra l’animal i una humiliació que constitueix un greuge contra la seva dignitat. Un animal poc propens a atacar, més aviat procliu a fugir, com gairebé tots els herbívors, al qual se’l força a la confrontació humana i a uns comportaments antinaturals terriblement estressants, una pràctica prohibida a la Llei de protecció dels animals de Catalunya. Per no parlar de les modalitats del bou embolat i capllaçat, un descarnat espectacle de tortura animal sense cap més justificació que el plaer de veure’l patir amb el foc i amb la força bruta. El plaer que produeix la dominació d’un animal amb una presència com la del bou, símbol de força, noblesa i del poder de la naturalesa.

Però, perquè als bous sí se’ls pot infligir aquest patiment, prohibit per llei amb qualsevol altre animal? Doncs perquè, rere l’article 6.1 del decret legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals de Catalunya, que prohibeix “l’ús d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”, ve l’article 6.2 que exclou d’aquesta prohibició “les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”.

Ja ha sortit la paraula clau: tradició. Aquesta és la principal justificació esgrimida pels defensors d’aquests espectacles. Com si el fet que una cosa s’hagi estat produint al llarg del temps justifiqués la seva essència cruel. La persistència d’un fet no li dóna categoria moral. Al contrari: La societat ha evolucionat, i el que anys enrere alguns veien “normal” (hi ha qui no ho ha vist mai així), avui en dia es veu forassenyat. Les dades canten, i segons una enquesta de l’Institut Opinòmetre encarregada per la Plataforma ‘Prou Correbous’, l’any 2019 el 92% dels catalans (9 de cada 10) consideren que no està justificat maltractar i provocar patiment a un animal amb motiu d’una activitat festiva o per divertiment. I 3 de cada 4 veurien amb bons ulls que el Parlament prohibís els correbous. Tan fàcil que seria derogar l’article 6.2 i acabar d’una vegada per totes amb aquest vergonyós espectacle dels correbous, al qual de moment només hi ha un partit polític que el defensi obertament: VOX.  

Acabo reprenent el fil amb el que he començat: Ara que es parla tant de la identificació de relacions abusives per fugir de conductes masclistes, i que es fa pedagogia entre els joves amb aquest objectiu, com podem deixar que un espectacle amb visió masclista i que viola les més elementals normes de respecte i dignitat per als éssers vius continuï practicant-se al nostre país? La cultura i l’educació són les autèntiques forces del progrés moral. Els polítics han de ser conscients que la supressió dels correbous és necessària a nivell moral i té avantatges en el pla social. I està a les seves mans, i a les de la gent allà on es fan consultes populars, corregir aquesta l’anomalia. Aquest proper diumenge dia 15 hi ha l’oportunitat de fer-ho a Vidreres. Ah, i que cadascú es posi la roba que vulgui.

Magda Pujol

Periodista i vicepresidenta de Lex Ànima