Imposen les togues a 27 nous lletrats durant la festa patronal del Col·legi d’Advocats de Girona

El Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG) ha imposat les togues als 27 nous lletrats gironins que s’han col·legiat aquest any, en el marc de la festa patronal de Sant Raimon de Penyafort, celebrada divendres 8 d’abril a l’Auditori Palau de Congressos de Girona. Durant l’acte també es va dur a terme la cerimònia de presa de possessió del degà, Carles McCragh, i els nous membres de la Junta de Govern que van resultar escollits en les eleccions celebrades l’any passat, i es van lliurar insígnies i diplomes als advocats que compleixen vint-i-cinc anys d’exercici de la professió.

La novetat de la festa patronal d’enguany a Girona va ser la presentació del llibre “Històries Lletrades”, un recull dels premis del Concurs de Narrativa Curta Sònia Ors que s’ha posat a la venda a un preu de 5 euros per tal destinar els diners a una causa solidària. Es tracta del primer recull que edita el Col·legi -en col·laboració amb Tirant lo Blanch- dels relats curts que han estat premiats amb aquest guardó des que es va instaurar, el 1999, un any després de la mort de la jove advocada Sònia Ors, una de les principals impulsores dels Joves Advocats de Girona. La presentació del llibre es va fer després de l’entrega dels premis 2011 del Concurs de Narrativa Curta Sònia Ors i del Concurs de Fotografia, ambdós esdeveniments organitzats pels Joves Advocats de Girona (JAG).

L’acte va comptar amb l’assistència del Director General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, Santiago Ballester; el vocal del Consell General del Poder Judicial, Carles Cruz; el vicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay; la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Lídia Condal; el president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba; el fiscal en cap de l’Audiència de Girona, Josep Maria Casadevall; el degà del Col•legi d’Advocats de Girona, Carles MacCragh, i degans de la resta dels Col•legis d’Advocats catalans, entre d’altres personalitats.

Els advocats gironins no acceptaran cap nova retallada en les retribucions del Torn d’Ofici

Un centenar d’advocats de Torn d’Ofici gironins van assistir dimarts 2 de març a una reunió informativa que va tenir lloc al Col•legi d’Advocats de Girona per conèixer l’estat de les negociacions entre el Consell de l’Advocacia Catalana i el Departament de Justícia sobre el conveni per garantir l’assistència jurídica gratuïta als ciutadans sense recursos per aquest any 2011. Durant la reunió, els degans de Figueres i Girona van deixar clar que no signaran cap conveni que contempli una retallada de les retribucions que cobren els advocats per aquests serveis, i van demanar “imaginació” per poder aplicar la contenció de la despesa proposada per la Generalitat.

“Per poder donar un bon servei de Torn d’Ofici, necessitem una retribució digna” va advertir el degà del Col•legi d’Advocats de Girona (ICAG), Carles McCragh, que va recordar que l’administració ja va congelar les retribucions per aquests serveis l’any 2009. En aquest sentit, la responsable del Torn d’Ofici de l’ICAG, Anna Valdé, va destacar que el conveni del 2010 també va suposar una important retallada als advocats gironins, que a part de veure’s afectat per les retallades generals de tot Catalunya dels torns de menors i estrangeria, també va implicar una reducció dels pagaments corresponents als partits judicials d’Olot i la Bisbal.

Per la seva banda, el degà del Col•legi d’Advocats de Figueres, Joan Puig, va explicar que el Consell de l’Advocacia Catalana, l’organisme que canalitza el pagament del Torn d’Ofici als 14 Col•legis catalans, presentarà al Departament de Justícia una proposta que permeti reduir la despesa d’assistència jurídica gratuïta sense afectar les retribucions dels advocats. “Hi ha fórmules més imaginatives per contenir la despesa que la simple reducció lineal d’un 10% en totes les partides pressupostàries”, va assegurar Puig.

Els degans dels dos col•legis d’advocats gironins van manifestar la seva confiança en les negociacions que manté el Consell amb Justícia per tal de trobar una solució de consens. “Mentrestant, es treballarà amb el pressupost del 2010 prorrogat, de manera que es reprendran els pagaments mensuals a partir de mitjans d’aquest mes de març, i es continuaran durant els mesos d’abril i maig”, va explicar Puig, que confia que, de cares al mes de juny, les negociacions hagin prosperat i s’hagi signat ja el conveni del 2011.

Els nous degans de Lleida i Figueres s’estrenen com a consellers del Consell de l’Advocacia Catalana

Els recentment escollits degans dels Col•legis d’Advocats de Lleida i Figueres, Simeó Miquel i Joan R. Puig, van prendre ahir possessió dels seus càrrecs de consellers de Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), format pels 14 degans catalans. El plenari del Consell també ha nomenat el degà del Col•legi d’Advocats de Girona, Carles McCragh, nou president de la Comissió de Formació.

Els nous degans de Lleida i Figueres van guanyar les eleccions als seus respectius Col•legis el desembre del 2010, rellevant d’aquesta manera als seus antecessors Antoni Riba i Jaume Torrent, que no van optar a la reelecció. Tots dos van prendre ahir possessió dels seus càrrecs de consellers en la reunió celebrada pel plenari del Consell de l’Advocacia Catalana, durant el qual la presidenta, Lídia Condal, els va imposar la Medalla del Consell.

El Consell dels Col•legis d’Advocats de Catalunya és l’òrgan superior representatiu dels catorze col•legis d’advocats catalans, que té adherits els de les Illes Balears, Perpinyà i Andorra, i que aplega prop de 30.000 col•legiats. Es tracta d’una corporació pública amb finalitats no lucratives, formada pels degans de tots el col•legis catalans, que es reuneixen mensualment en el plenari del Consell.

Carles McCragh, nou responsable de Formació

El plenari del Consell també ha nomenat el degà del Col•legi d’Advocats de Girona, Carles McCragh, nou president de la Comissió de Formació, fins ara encapçalada per l’ex degà de Figueres, Jaume Torrent. McCragh, que va resultar escollit degà de Girona el juny del 2010, és el principal responsable del bon funcionament de les escoles de Pràctica Jurídica de tots els Col•legis de Catalunya i del desenvolupament de competències del Consell en temes relacionats amb la formació i amb l’accés a la professió d’advocat.

L’advocacia catalana donarà suport a Pilar Fernández Bozal a l’hora de reclamar al Govern central el traspàs de totes les competències pendents

El Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) ha ofert la seva col•laboració a la nova consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, en tots els aspectes destinats a millorar el funcionament de la justícia. Els degans dels 14 Col•legis d’Advocats de Catalunya han mantingut el dia 20 de gener la seva primera reunió institucional amb la consellera, durant la qual han acordat treballar conjuntament per assolir diversos objectius, com ara el traspàs a la Generalitat de totes les competències pendents en matèria de Justícia, per part del Govern central.

A la reunió, que s’ha celebrat a la seu del Consell, també hi han assistit el secretari general del Departament de Justícia, Jaume Erruz, la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Carme Virgili, i el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Santiago Ballester.

Els advocats catalans també s’han interessat, durant la reunió, per la revisió anunciada pel govern de CiU del Llibre Segon del Codi Civil, el Codi de Família, que es va aprovar durant l’anterior legislatura. Aquest Codi inclou diversos aspectes relacionats amb el matrimoni, separacions i divorcis, com ara l’ús de la vivenda familiar, els plans de parentalitat o l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, entre d’altres temes que els advocats afronten diàriament a la seva feina. “Per això li hem demanat a la consellera que compti amb nosaltres a l’hora de fer les noves reformes del Codi”, ha explicat la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Lídia Condal.

Durant les reunions periòdiques que els advocats catalans tenen previst mantenir amb la conselleria de justícia, també treballaran conjuntament per assolir les transferències de totes les competències en matèria de justícia que encara queden pendents per part del Govern Central “com ara els traspàs de competències sobre el personal que treballa a l’administració de justícia”, ha afegit Condal.

D’altra banda, els dos organismes han acordat renovar el conveni que regula el pagament del torn d’ofici per aquest any 2011. El Consell dels Col•legis d’Advocats de Catalunya coordina el pagament d’aquest servei als 14 col•legis catalans.

Joan Ramon Puig, nou degà del Col•legi d’Advocats de Figueres durant els propers quatre anys

Joan Ramon Puig serà el nou degà del Col•legi d’Advocats de Figueres durant els propers quatre anys. Els advocats altempordanesos l’han escollit amb un total de 155 vots enfront els 110 que ha obtingut Mireia Pi i els 14 assolits per Josep Lluís Vázquez. Es tracta dels primers comicis celebrats al Col•legi d’Advocats de Figueres als qual concorre més d’una llista, després de 13 anys.

Un total de 146 advocats dels 286 col•legiats a Figueres –dels quals el vot dels exercents comptava doble i el dels no exercents simple- han votat en uns comicis en el quals han resultat escollida la candidatura sencera encapçalada per Joan Ramon Puig. Així, la nova Junta de Govern estarà formada per Josep Maria Pino com a vicedegà, Montserat Soms com a diputada primera, Rosamaria Saguer diputada segona, Josep Sala diputat tercer, Júlia Giró diputada quarta, Alexandre Boix com a secretari, Pere López pel càrrec de tresorer, Immaculada Santiago com a comptadora i Elisenda López com a bibliotecària.
Puig substituirà en el càrrec al fins ara degà del Col•legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent, que no ha optat a la reelecció. El nou degà mantindrà una línia continuista, tenint en compte que una bona part dels advocats de la seva candidatura ja formaven part de l’actual Junta de Govern, i ell mateix n’era el vicedegà.
D’entre les propostes que inclou la candidatura de Puig, destaca la creació d’una Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de l’Alt Empordà, per tal de resoldre les disfuncions que genera el fet d’haver de dependre de la Comissió Provincial de Girona, o la constitució d’una Comissió Mixta Figueres-Girona per tal d’aprofitar les sinèrgies entre els dos Col•legis i optimitzar així l’oferta als seus col•legiats.

Conveni amb una entitat financera per avançar el pagament del torn d’ofici
Pel que fa al retard en el pagament del torn d’ofici per part de la Generalitat -una de les principals preocupacions del sector de l’advocacia- Puig proposa una fórmula consistent a signar un conveni amb una entitat financera per tal que avanci el pagament d’aquest servei.

Espanya continua vulnerant el dret a l’assistència lletrada dels estrangers a les fronteres amb França

L’administració espanyola continua denegant el dret fonamental a l’assistència lletrada establert en l’article 22 de la Llei 4/2000 -reformada per la 8/2000 i la 14/2003 de drets i llibertats dels estrangers a Espanya- als estrangers que intenten entrar per la Jonquera o altres fronteres terrestres interiors espanyoles.
Aquesta és una de les principals conclusions de la IV Jornada de Fronteres Interiors organitzada pel Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) a Tarragona. Els advocats catalans consideren que el dret a l’assistència lletrada és un dret fonamental de tots els ciutadans en territori europeu, i denuncien que aquest dret no s’aplica en el cas dels estrangers que intenten creuar la frontera amb França per la Jonquera o Portbou, denegant-lis d’aquesta manera el dret a la tutela.

“El tractat de Schengen preveu la lliure circulació de persones dins l’espai europeu, així que només es poden fer controls esporàdics –per temes de seguretat- a les fronteres entre Espanya i França. Fins i tot, el govern francès ha començat a desmantellar les casetes de control que hi havia al punt fronterer de l’autopista, però tot i això la policia espanyola continua expulsant de manera incorrecta molts ciutadans que intenten entrar a l’Estat Espanyol per la Jonquera, denegant-lis l’assistència lletrada”, explica el vicedegà del Col•legi d’Advocats de Figueres, Joan Puig, que va ser el primer a denunciar aquesta pràctica a la Jonquera i Portbou.

L’advocat figuerenc ha encetat les ponències de la IV Jornada de Fronteres Interiors que el Consell de l’Advocacia Catalana ha celebrat al Col•legi d’Advocats de Tarragona. La Jornada ha comptat amb la participació de diferents especialistes de reconegut prestigi en l’àmbit jurídic nacional i internacional, que han analitzat com afecten les darreres reformes legislatives a la situació jurídica dels estrangers en les fronteres.

El Defensor del Poble dóna la raó als advocats
La Jornada ha comptat amb la participació de la Defensora del Poble, Maria Luisa Cava de Llano, que ha exposat les darreres actuacions de la institució que representa davant les vulneracions del Dret a l’assistència lletrada que es produeixen a les fronteres interiors i exteriors. La Defensoria del Poble dóna la raó a les reivindicacions dels advocats, després d’haver dut a terme l‘any 2009 una investigació als punts frontereres de Catalunya i el País Basc per comprovar el procediment que segueix la policia espanyola a l’hora d’aplicar l’acord hispano francès de readmissió d’estrangers. “Quan la policia enxampa un ciutadà en situació irregular que intenta entrar a Espanya des de França, se li denega l’entrada i se’l torna a França, en virtut de l’acord de readmissió d’estrangers entre els països membres de la UE. El problema és que se’l retorna sense cap tipus d’expedient ni resolució, se li fa un expedient d’expulsió sense oferir-li el dret a l’assistència lletrada, i sense justificar la denegació d’aquest dret”, explica Puig. Per a l’Advocacia Catalana, aquesta pràctica suposa una greu vulneració d’un dret fonamental de les persones, com és el dret a la defensa.

Les reiterades denúncies de l’Advocacia Catalana en aquest sentit han motivat diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i dels jutjats del Contenciós Administratiu de Girona –entre els anys 2007 i 2009- ratificant la obligatorietat d’oferir assistència lletrada als estrangers a les fronteres interiors i de donar-los una resolució per escrit.

Vulneració del dret, també a les fronteres exteriors
Durant la Jornada també s’ha posat de relleu la vulneració del dret a l’assistència lletrada a nivell d’algunes fronteres exteriors, com ara en ports i aeroports en els casos de polissonatge. “L’advocacia de Tarragona, no te constància d'aquest casos, però estarem pendents de que no es produeixi cap vulneració d'aquest dret, que considerem fonamental", ha explicat el degà del Col•legi d'Advocats de Tarragona, Antonio Salas.

Tant la presidenta del CICAC i degana de Granollers, Lídia Condal, com el president de la subcomissió d’Estrangeria del CICAC i degà de Sant Feliu de Llobregat, Miquel Rodríguez, coincideixen a assegurar que l’Advocacia Catalana continuarà lluitant perquè es compleixi el dret a l’assistència lletrada a les fronteres interiors i exteriors del territori.

El Consell de l'Advocacia Catalana lliura el premi Agustí Juandó i Royo a Antònia Forrellad, per la seva lluita pel català a la justícia

L’advocada Antònia Forrellad ha rebut de mans del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el VIè. Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó instaurat l’any 2004 pel Consell de l’Advocacia Catalana, en reconeixement a aquelles persones o entitats que s’han destacat en la seva trajectòria professional per la defensa i la lluita de la llengua catalana en l’àmbit jurídic.

Forrellad, que exerceix des de 1971 -a Lleida des de 1992- és formadora en llenguatge administratiu i jurídic, una tasca que desenvolupa a les escoles de pràctica jurídica del Col•legi d’Advocats de Lleida i de la UNED, a la Universitat de Lleida i a la Paeria. Durant l’acte la presidenta del CICAC, Lídia Condal, ha destacat la voluntat del Consell de mantenir el premi en els propers anys “fins que el que es reconeix amb el seu lliurament esdevingui una situació normal i no excepcional en l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic i judicial”

El premi porta el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936. El 19 de juny de 1939 Royo va ser sotmès a un consell de guerra en què es va incloure com a fet inculpatori la tasca de normalització de l’ús de la llengua que va fer a l’Audiència Provincial. Se’l va condemnar a pena de mort per rebel•lió militar i va ser afusellat el 9 de juliol de 1939.

L'ús del català la justícia

Treballar de manera conjunta i aprofitar les eines incloses al Pla de treball que està tirant endavant el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), en col•laboració amb diferents departaments de l’administració catalana, és la via més adequada per avançar en l’ús del català en l’àmbit de la justícia. Aquesta és una de les principals conclusions de la Jornada sobre l’ús del català a la Justícia que s’ha celebrat a Lleida, organitzada per la Comissió de Llengua del CICAC, que presideix el degà del Col•legi d’Advocats de Tortosa, Josep Canício. “Som conscients de l’ús minoritari que té la nostra llengua en el món del dret, i els advocats entonem el mea culpa a l’hora d’atribuir responsabilitats sobre aquest fet, però confiem que, de forma gradual, el Pla de Treball que estem desenvolupant conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, vagi donant els seus fruits”, ha assegurat Canício.

Entre les eines que inclou aquest Pla, destaca el traductor castellà-català, al qual els lletrats hi poden accedir a través de la pàgina web del CICAC, o l’instrument telemàtic Lexcat, a través del qual es pot disposar de tota la legislació actualitzada en català. Amb tot, el català continua sent una llengua minoritària en l’àmbit de la justícia.

Segons dades facilitades pel Departament de Justícia, l'any passat, de les 250.537 sentències dictades, 39.974 van ser en català, és a dir, un 15,95 %. Per àmbits territorials, els percentatges més baixos d’ús del català es presenten a l’àmbit Metropolità i al Camp de Tarragona (15,4%), mentre que les comarques centrals i les comarques gironines, junt amb l’àmbit de Ponent són les que manifesten un ús més elevat del català (al voltant del 50%). També es constata una tendència a utilitzar més la llengua catalana a mesura que disminueix la dimensió del municipi: el 64,5% en català en jutjats de municipis de menys de 35.000 habitants. Per àmbits del Dret, en el Contenciós Administratiu i en el Laboral és on es detecta un ús més elevat del català (55,7%). Per contra, en l’àmbit penal és on es veu més reduïda la presència d’aquesta llengua (16%)