Espanya continua vulnerant el dret a l’assistència lletrada dels estrangers a les fronteres amb França

L’administració espanyola continua denegant el dret fonamental a l’assistència lletrada establert en l’article 22 de la Llei 4/2000 -reformada per la 8/2000 i la 14/2003 de drets i llibertats dels estrangers a Espanya- als estrangers que intenten entrar per la Jonquera o altres fronteres terrestres interiors espanyoles.
Aquesta és una de les principals conclusions de la IV Jornada de Fronteres Interiors organitzada pel Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) a Tarragona. Els advocats catalans consideren que el dret a l’assistència lletrada és un dret fonamental de tots els ciutadans en territori europeu, i denuncien que aquest dret no s’aplica en el cas dels estrangers que intenten creuar la frontera amb França per la Jonquera o Portbou, denegant-lis d’aquesta manera el dret a la tutela.

“El tractat de Schengen preveu la lliure circulació de persones dins l’espai europeu, així que només es poden fer controls esporàdics –per temes de seguretat- a les fronteres entre Espanya i França. Fins i tot, el govern francès ha començat a desmantellar les casetes de control que hi havia al punt fronterer de l’autopista, però tot i això la policia espanyola continua expulsant de manera incorrecta molts ciutadans que intenten entrar a l’Estat Espanyol per la Jonquera, denegant-lis l’assistència lletrada”, explica el vicedegà del Col•legi d’Advocats de Figueres, Joan Puig, que va ser el primer a denunciar aquesta pràctica a la Jonquera i Portbou.

L’advocat figuerenc ha encetat les ponències de la IV Jornada de Fronteres Interiors que el Consell de l’Advocacia Catalana ha celebrat al Col•legi d’Advocats de Tarragona. La Jornada ha comptat amb la participació de diferents especialistes de reconegut prestigi en l’àmbit jurídic nacional i internacional, que han analitzat com afecten les darreres reformes legislatives a la situació jurídica dels estrangers en les fronteres.

El Defensor del Poble dóna la raó als advocats
La Jornada ha comptat amb la participació de la Defensora del Poble, Maria Luisa Cava de Llano, que ha exposat les darreres actuacions de la institució que representa davant les vulneracions del Dret a l’assistència lletrada que es produeixen a les fronteres interiors i exteriors. La Defensoria del Poble dóna la raó a les reivindicacions dels advocats, després d’haver dut a terme l‘any 2009 una investigació als punts frontereres de Catalunya i el País Basc per comprovar el procediment que segueix la policia espanyola a l’hora d’aplicar l’acord hispano francès de readmissió d’estrangers. “Quan la policia enxampa un ciutadà en situació irregular que intenta entrar a Espanya des de França, se li denega l’entrada i se’l torna a França, en virtut de l’acord de readmissió d’estrangers entre els països membres de la UE. El problema és que se’l retorna sense cap tipus d’expedient ni resolució, se li fa un expedient d’expulsió sense oferir-li el dret a l’assistència lletrada, i sense justificar la denegació d’aquest dret”, explica Puig. Per a l’Advocacia Catalana, aquesta pràctica suposa una greu vulneració d’un dret fonamental de les persones, com és el dret a la defensa.

Les reiterades denúncies de l’Advocacia Catalana en aquest sentit han motivat diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i dels jutjats del Contenciós Administratiu de Girona –entre els anys 2007 i 2009- ratificant la obligatorietat d’oferir assistència lletrada als estrangers a les fronteres interiors i de donar-los una resolució per escrit.

Vulneració del dret, també a les fronteres exteriors
Durant la Jornada també s’ha posat de relleu la vulneració del dret a l’assistència lletrada a nivell d’algunes fronteres exteriors, com ara en ports i aeroports en els casos de polissonatge. “L’advocacia de Tarragona, no te constància d'aquest casos, però estarem pendents de que no es produeixi cap vulneració d'aquest dret, que considerem fonamental", ha explicat el degà del Col•legi d'Advocats de Tarragona, Antonio Salas.

Tant la presidenta del CICAC i degana de Granollers, Lídia Condal, com el president de la subcomissió d’Estrangeria del CICAC i degà de Sant Feliu de Llobregat, Miquel Rodríguez, coincideixen a assegurar que l’Advocacia Catalana continuarà lluitant perquè es compleixi el dret a l’assistència lletrada a les fronteres interiors i exteriors del territori.

El Consell de l'Advocacia Catalana lliura el premi Agustí Juandó i Royo a Antònia Forrellad, per la seva lluita pel català a la justícia

L’advocada Antònia Forrellad ha rebut de mans del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el VIè. Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó instaurat l’any 2004 pel Consell de l’Advocacia Catalana, en reconeixement a aquelles persones o entitats que s’han destacat en la seva trajectòria professional per la defensa i la lluita de la llengua catalana en l’àmbit jurídic.

Forrellad, que exerceix des de 1971 -a Lleida des de 1992- és formadora en llenguatge administratiu i jurídic, una tasca que desenvolupa a les escoles de pràctica jurídica del Col•legi d’Advocats de Lleida i de la UNED, a la Universitat de Lleida i a la Paeria. Durant l’acte la presidenta del CICAC, Lídia Condal, ha destacat la voluntat del Consell de mantenir el premi en els propers anys “fins que el que es reconeix amb el seu lliurament esdevingui una situació normal i no excepcional en l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic i judicial”

El premi porta el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936. El 19 de juny de 1939 Royo va ser sotmès a un consell de guerra en què es va incloure com a fet inculpatori la tasca de normalització de l’ús de la llengua que va fer a l’Audiència Provincial. Se’l va condemnar a pena de mort per rebel•lió militar i va ser afusellat el 9 de juliol de 1939.

L'ús del català la justícia

Treballar de manera conjunta i aprofitar les eines incloses al Pla de treball que està tirant endavant el Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), en col•laboració amb diferents departaments de l’administració catalana, és la via més adequada per avançar en l’ús del català en l’àmbit de la justícia. Aquesta és una de les principals conclusions de la Jornada sobre l’ús del català a la Justícia que s’ha celebrat a Lleida, organitzada per la Comissió de Llengua del CICAC, que presideix el degà del Col•legi d’Advocats de Tortosa, Josep Canício. “Som conscients de l’ús minoritari que té la nostra llengua en el món del dret, i els advocats entonem el mea culpa a l’hora d’atribuir responsabilitats sobre aquest fet, però confiem que, de forma gradual, el Pla de Treball que estem desenvolupant conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, vagi donant els seus fruits”, ha assegurat Canício.

Entre les eines que inclou aquest Pla, destaca el traductor castellà-català, al qual els lletrats hi poden accedir a través de la pàgina web del CICAC, o l’instrument telemàtic Lexcat, a través del qual es pot disposar de tota la legislació actualitzada en català. Amb tot, el català continua sent una llengua minoritària en l’àmbit de la justícia.

Segons dades facilitades pel Departament de Justícia, l'any passat, de les 250.537 sentències dictades, 39.974 van ser en català, és a dir, un 15,95 %. Per àmbits territorials, els percentatges més baixos d’ús del català es presenten a l’àmbit Metropolità i al Camp de Tarragona (15,4%), mentre que les comarques centrals i les comarques gironines, junt amb l’àmbit de Ponent són les que manifesten un ús més elevat del català (al voltant del 50%). També es constata una tendència a utilitzar més la llengua catalana a mesura que disminueix la dimensió del municipi: el 64,5% en català en jutjats de municipis de menys de 35.000 habitants. Per àmbits del Dret, en el Contenciós Administratiu i en el Laboral és on es detecta un ús més elevat del català (55,7%). Per contra, en l’àmbit penal és on es veu més reduïda la presència d’aquesta llengua (16%)

L'advocacia catalana acredita més de 300.000 actuacions d’assistència jurídica gratuïta el 2009, amb un cost d’uns 58 milions d’euros

L’advocacia catalana ha acreditat més de 300.000 actuacions d’assistència jurídica gratuïta (torn d’ofici i assistència al detingut) durant l’any 2009, amb un cost d’uns 58 milions d’euros, que han anat a càrrec íntegrament del Departament de Justícia de la Generalitat. El Consell de l’Advocacia Catalana preveu, per aquest any, un augment dels assumptes civils tramitats a través del torn d’ofici. Per contra, els assumptes penals tendeixen a estabilitzar-se o fins i tot a reduir-se. A Catalunya, uns 5.000 advocats es dediquen a la prestació del servei del torn d’ofici i assistència al detingut.

El coordinador del Torn d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) -l’organisme que representa els 14 col•legis d’advocats catalans-, Miquel Puiggalí, preveu per aquest any 2010 “un augment notable sobretot dels assumptes civils, concretats a procediments monitoris o reclamacions de diners, desnonaments i procediments d’execució hipotecària, un fenomen atribuïble a la crisi”, en canvi, i pel que fa altres temes civils o han baixat o s’han estabilitzat, i amb temes penals d’assistència al detingut hi ha un petit descens. Durant l’any 2009 les actuacions meritades pels advocats i advocades de Catalunya van ser un total de 316.214, corresponent a 184.995 a actuacions fetes en procediments judicials i 119.317 en actuacions d’assistència al detingut, i 11.902 en altres actuacions.

Per sufragar la despesa que suposa la prestació d’aquest servei, el Consell de l’Advocacia Catalana ha signat, en data 7 d’octubre un conveni amb el Departament de Justícia, segons el qual l’administració catalana destinarà prop de 60 milions d’euros a l’assistència jurídica gratuïta amb advocat durant l’any 2010. La presidenta del CICAC, Lídia Condal, ha signat l’acord amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura.

Tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta, com a norma general, tots aquells ciutadans que no disposen dels recursos necessaris per a la seva representació i defensa davant dels Tribunals. Han d’acreditar uns ingressos bruts anuals i per unitat familiar inferiors a 14.910,28 euros. El servei inclou la designació d’un advocat i un procurador designats del torn ofici, l’assessorament i orientació previs al procés judicial, exoneració de proves pericials, publicacions i costes processals i també s’estén a la mediació familiar i privada.

L’Advocacia Catalana estableix les bases del reglament del torn d’ofici

D’altra banda, la comissió del torn d’ofici del CICAC, composada pels 14 Col•legis d’Advocats de Catalunya, es va reunir el passat divendres 8 d’octubre al Món Sant Benet, dins la demarcació del col•legi d’advocats de Manresa, per parlar del futur del torn d’ofici, l’assistència al detingut, el requisits dels advocats i advocades d’accés als serveis, la formació, control de qualitat, l’assistència jurídica gratuïta i els serveis d’orientació. Durant la jornada, el Consell de l’Advocacia Catalana ha establert les bases del futur reglament de funcionament d’aquest servei, alhora que ha unificat els criteris de la prestació del servei per part dels col•legis d’advocats catalans. Aquest acte va comptar amb el finançament de la Caixa d’Advocats.

La presidenta del CICAC i degana de Granollers, Lídia Condal, va inaugurar la jornada, dirigida pel degà de Lleida, Antoni Riba, juntament amb el degà de Manresa, Abel Pié i el degà de Sant Feliu, Miquel Rodríguez. El desenvolupament de la jornada va anar a càrrec del coordinador d’aquests serveis del CICAC, Miquel Puiggalí. A la jornada van assistir, entre d’altres, un representant dels joves advocats de Catalunya, Ferran Brugalada.

Fotògrafs de reconegut prestigi es posen a l’alçada dels infants per plasmar els seus drets en imatges

Un total de 20 fotògrafs de reconegut prestigi han cedit les seves obres per formar part d’una exposició al Col•legi d’Advocats de Figueres sota el títol “A 1,20 metres: els drets de la infància vistos des de la seva alçada”. La mostra, organitzada pel Consejo General de la Abogacía Española, ha estat cedida al Consell de l’Advocacia Catalana per tal que l’exposi de manera itinerant a través dels diferents col•legis d’advocats de Catalunya. A Figueres la inauguració ha anat a càrrec del vicedegà del Col·legi d'Advocats, Joan Puig, i l'alcalde de la ciutat, Santi Vila.

Reconeguts fotògrafs com Javier Bauluz, José Cendón, Gervasio Sánchez, Ouka Lele o Sandra Balsells, entre d’altres, són els autors de les imatges que formen part d’aquesta peculiar exposició, que té com a objectiu mostrar de manera gràfica els drets de la infància des del seu propi punt de vista. L’exposició, que és itinerant, romandrà al Col•legi d’Advocats de Figueres fins a finals de setembre, quan partirà en direcció a les Illes Balears. La mostra recorrerà bona part del territori català, de la mà del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) l’òrgan superior representatiu dels 14 col•legis catalans d’advocats, que té adherits els de les Illes Balears, Perpinyà i Andorra.

A part de les imatges cedides pels 20 fotògrafs professionals, a la mostra també s’hi exposen les obres dels 20 finalistes del concurs de fotografia convocat l’any 2009 pel CGAE, juntament amb l’ONG Esperit Social, coincidint amb el 50è aniversari de la Declaració dels Drets del Nen. La seva peculiaritat consisteix en el fet que les imatges havien de ser captades des de l’alçada mitjana d’un nen: a 1,20 metres del terra. De les mil fotografies rebudes, un jurat format per professionals de la fotografia i representants de l'advocacia i de l'acció social, en van seleccionar vint -entre elles, la del guanyador, Josep López Vañó, amb la seva fotografia "El 5"- per tal de ser incloses a l'exposició.

El Col•legi d’Advocats dels Pirineus Orientals crearà una Associació per a la Defensa del Drets de la Infància

El Col•legi d’Advocats dels Pirineus Orientals, amb seu a Perpinyà, crearà una Associació d’advocats especialitzats en la defensa dels Drets de la Infància, segons ha anunciat el seu degà, Pere Becque, durant la inauguració de l’exposició fotogràfica “A 1,20 metres: els drets de la infància vistos des de la seva alçada”. La mostra recull imatges de vint fotògrafs de reconegut prestigi amb l’objectiu de conscienciar sobre els drets del menors.

La mostra, organitzada pel Consejo General de la Abogacía Española(CGAE), ha estat cedida al Consell de l’Advocacia Catalana per tal que l’exposi de manera itinerant a través dels diferents col•legis d’advocats del Consell. L’exposició s'ha inaugurat a Perpinyà coincidint amb la celebració del Festival Internacional de Fotoperiodisme VISA pour l’image, que converteix aquests dies Perpinyà en el centre del fotoperiodisme mundial. La inauguració ha anat a càrrec de la presidenta del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), Lídia Condal, i del degà del Col•legi d’Advocats de Perpinyà, Pere Becque, amb l’assistència de diverses personalitats del món jurídic i social de la regió.

Durant l’acte, Becque ha anunciat la creació, per part del Col•legi d’Advocats dels Pirineus Orientals, d’una Associació d’advocats especialitzats en la Defensa dels Drets dels Menors “formada per professionals especialment sensibilitzats en aquest tema, per tal d’oferir assessorament, formació i tot el que fa referència als aspectes legals relacionats amb els drets dels infants”. Per la seva banda, la presidenta de l’Advocacia Catalana, Lídia Condal, ha felicitat al degà dels advocats dels Pirineus Orientals per aquesta iniciativa, que ha relacionat amb l’objectiu de l’exposició “que és, precisament, prendre consciència de la necessitat de defensar els Drets dels Infants, sobretot quan veiem imatges com les que formen part d’aquesta mostra”, algunes de les quals il•lustren situacions especialment dures del Tercer Món.

Reconeguts fotògrafs com Javier Bauluz, José Cendón, Gervasio Sánchez, Ouka Lele o Sandra Balsells, entre d’altres, són els autors de les imatges que formen part d’aquesta exposició, quina peculiaritat consisteix en el fet que les imatges han estat captades des de l’alçada mitjana d’un nen: a 1,20 metres del terra. A part de les imatges cedides pels 20 fotògrafs professionals, també s’hi exposen les obres dels 20 finalistes del concurs de fotografia convocat l’any 2009 pel CGAE, juntament amb l’ONG Esperit Social, tot coincidint amb el 50è aniversari de la Declaració dels Drets del Nen. De les mil fotografies rebudes, un jurat format per professionals de la fotografia i representants de l'advocacia i de l'acció social, en van seleccionar vint -entre elles, la del guanyador, Josep López Vañó, amb la seva fotografia "El 5"- per tal de ser incloses a l'exposició.

Així, a més dels fotògrafs ja esmentats, també hi han imatges de Cristina García Rodero, Ciuco Gutiérrez, Enrique Meneses, Walter Astrada, Juan Medina, Luis de Vega, Àlvaro Ybarra, Fernando Moleres, Carlos de Andrés, Sandra Sebastián, Alfonso Moral, Rafael Marchante, Sergi Cámara, Eduardo Momeñe i Tino Soriano.

L’exposició, que és itinerant, romandrà al Col•legi d’Advocats de Perpinyà fins el 14 de setembre quan partirà en direcció a Figueres i posteriorment, cap a les Illes Balears. La mostra ja s’ha pogut veure en diferents ciutats de l’Estat Espanyol sota la coordinació del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), alhora que ha recorregut bona de bona part del territori català de la mà del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), l’òrgan representatiu dels 14 col•legis catalans d’advocats, i que té adherits els de les Illes Balears, Perpinyà i Andorra.

Els Col•legis d’Advocats han doblat en el darrer any la demanda de cursos de formació per a la mediació

La consellera de Justícia, Montserrat Tura ha signat amb els 14 col•legis d’advocats de Catalunya els convenis de col•laboració per al funcionament, durant els propers dotze mesos, dels 29 punts d’orientació mediadora que hi ha repartits arreu de Catalunya. L’acte ha tingut lloc al Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), amb seu a Barcelona, on ha signat els convenis amb els degans dels Col•legis d’Advocats de Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vic.

A l’acte hi han assistit la presidenta del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya i degana del Col•legi d’Advocats de Granollers, Lídia Condal; la directora del Centre de Mediació de Dret Privat del Departament de Justícia, Anna Vall i els degans dels col•legis d’advocats catalans.

Objectiu: difondre la mediació

El Servei d’Orientació Mediadora (SOM) arrenca a partir de la signatura entre el Departament de Justícia i els Col•legis d’Advocats catalans, el febrer del 2002, del conveni de col•laboració per a la posada en marxa de la mediació familiar, amb l’objectiu de difondre la mediació com a mètode de resolució col•laborativa de conflictes familiars o civils. Arran d’aquest primer conveni, els col•legis d’advocats, a través dels seus respectius serveis d’orientació jurídica, han anat posant en marxa els que avui són ja 29 punts d’orientació mediadora repartits arreu del territori català.
Des d’aleshores la utilització de la mediació com a fórmula alternativa a la resolució de conflictes s’ha anat incrementant de manera gradual. A tall d’exemple, segons dades del Centre de Mediació de Dret Privat del Departament de Justícia, dels 2.107 casos de mediació atesos a Catalunya l’any 2008, es va passar a 2.730 expedients oberts el 2009, mentre que, a data 18 de juny d’aquest any, ja s’havien obert un total de 1.661 expedients.
Estadísticament destaquen, per volum de sol•licituds de mediació ateses, els Serveis d’Orientació Mediadora dels Col•legis d’Advocats de Granollers, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

Més de la meitat de les mediacions acaben en acord

Pel que fa al percentatge d’èxit, les mediacions finalitzades amb acord suposen, en general, el 60,8% dels casos. En les mediacions procedents de derivacions judicials s’arriba a acords en el 47,5% dels casos, mentre que en les sol•licituds no judicials, el percentatge d’èxit és del 70,7%. En aquest sentit, es pot afirmar que la mediació contribueix de manera notable a la reducció processos judicials i al tancament dels ja iniciats.
A Catalunya hi ha enregistrats un total de 1.582 mediadors, dels quals el 57,14% són advocats, segons dades del Centre de Mediació de Dret Privat. La resta són psicòlegs, treballadors socials, educadors i pedagogs.

El Consell de l’Advocacia Catalana coordina la formació

Entre les funcions del Consell del Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), l’òrgan representatiu dels catorze col•legis d’advocats catalans, destaca la de preparació dels cursos homologats que cada col•legi ofereix a través de les seves Escoles de Pràctica Jurídica. En aquest sentit, es dóna la circumstància que tots els Col•legis d’Advocats catalans han doblat, en el darrer any, la demanda dels cursos de formació per a la mediació que ofereixen.

El Col•legi d’Advocats de Figueres incorpora a la seva biblioteca documents sobre represàlies franquistes

Els sumaris dels consells de guerra contra les causes del President de la Generalitat Republicana, Lluís Companys, Carles Rahola i Joan Lorenzo, entre d’altres represaliats pel franquisme, ja es poden consultar íntegrament a la biblioteca del Col•legi d’Advocats de Figueres.

L’Associació de familiars de Represaliats pel franquisme els hi ha cedit, juntament amb una extensa bibliografia que consta de vuit llibres que recullen els testimonis de republicans que van viure d’aprop les conseqüències de les represàlies franquistes.
El lliurament ha tingut lloc en el marc de la conferència sobre les represàlies del franquisme que dues membres de l’Associació han ofert a la seu del Col•legi d’Advocats de Figueres. L’objectiu d’aquesta associació és assolir el reconeixement jurídic de les víctimes dels franquisme, segons han explicat les seves representants.
A la imatge, el moment en què representants de l’Associació, Aida Lorenzo i Esther Llorenç (a la dreta), fan entrega dels sumaris al degà del Col•legi d’Advocats de Figueres, Jaume Torrent, i a la vocal de la Junta, Montse Soms