Gats Ferals: Com ajudar a sobreviure als gats del carrer

Gestionar colònies felines no és fàcil. Cal recòneixer el mèrit de persones i associacions que s'hi dediquen de forma totalment altruista i voluntària, amb l'únic objectiu d'ajudar als gats del carrer a viure una mica millor. Ho han explicat al programa "La Gata Lola" persones i associacions amb experiència en aquesta no sempre prou reconeguda tasca. Us deixo amb un vídeo del rodatge, durant el qual ens va acompanyar en Veyron, un presentador excepcional. No us perdeu la història de solidaritat felina que tanca el programa, relatada per la Magda Oranich i amb dos dels seu gats com a protagonistes: La Neli, que és cega, i el Sol, que li fa de pigall.

Podeu veure aquí el programa sencer 27.01.21- GATS FERALS (EMPORDÀ TV)

 

Menys toros i més minifaldilles

El meu article d'opinió publicat al diari Ara el 10/03/2020

Article menys toros  

Quan l’any 1971 Manolo Escobar va versionar ‘La minifalda´ poc es podia imaginar la societat de l’època, a les acaballes del franquisme, que gairebé mig segle després aquella popular tonada de “no me gusta que a los toros te pongas la minifalda” avui seria, amb raó, directament qualificada de masclista. La resta de la lletra seguia els estereotips socials d’aquells temps, convertint-se en tot un al·legat del control i la possessió de l’home envers la dona, que en la cançó li marca les pautes a l’hora de vestir per anar a una “corrida” de toros: “No te pongas minifalda, que los toros de esta tarde yo tengo ganas de verlos sin pelearme con nadie”. No cal afegir res més, ni tampoc descobrirem ara la íntima relació que mantenen des de sempre el masclisme i la tauromàquia. Segurament perquè es necessiten i tots dos saben que no serien res l’un sense l’altra.

Començo amb aquesta reflexió perquè aquests dies que tant es parla dels drets de les dones, de les discriminacions que hem patit al llarg de la història i que encara arrosseguem, es fa més palès que mai el vincle entre violència contra les dones i contra els animals. És difícil no veure en els espectacles taurins aquest esquema masclista que s’expressa en la dominació del cos de l’altre. I això no només passa a les “corridas”, que culminen amb la mort de l’animal consagrant allò de “la maté porque era mía”, sinó també als “correbous”, la “tortura amb barretina”, com diu la Pilar Rahola.

Perquè sí bé és veritat que no es mata l’animal en públic –a menys que aconsegueixi fugir, com va passar a Vidreres l’any 2019 amb el “Jabonero” o l’any 1999 amb cinc bous que van escapar del recinte- s’exerceix una violència injustificable contra l’animal i una humiliació que constitueix un greuge contra la seva dignitat. Un animal poc propens a atacar, més aviat procliu a fugir, com gairebé tots els herbívors, al qual se’l força a la confrontació humana i a uns comportaments antinaturals terriblement estressants, una pràctica prohibida a la Llei de protecció dels animals de Catalunya. Per no parlar de les modalitats del bou embolat i capllaçat, un descarnat espectacle de tortura animal sense cap més justificació que el plaer de veure’l patir amb el foc i amb la força bruta. El plaer que produeix la dominació d’un animal amb una presència com la del bou, símbol de força, noblesa i del poder de la naturalesa.

Però, perquè als bous sí se’ls pot infligir aquest patiment, prohibit per llei amb qualsevol altre animal? Doncs perquè, rere l’article 6.1 del decret legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals de Catalunya, que prohibeix “l’ús d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”, ve l’article 6.2 que exclou d’aquesta prohibició “les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”.

Ja ha sortit la paraula clau: tradició. Aquesta és la principal justificació esgrimida pels defensors d’aquests espectacles. Com si el fet que una cosa s’hagi estat produint al llarg del temps justifiqués la seva essència cruel. La persistència d’un fet no li dóna categoria moral. Al contrari: La societat ha evolucionat, i el que anys enrere alguns veien “normal” (hi ha qui no ho ha vist mai així), avui en dia es veu forassenyat. Les dades canten, i segons una enquesta de l’Institut Opinòmetre encarregada per la Plataforma ‘Prou Correbous’, l’any 2019 el 92% dels catalans (9 de cada 10) consideren que no està justificat maltractar i provocar patiment a un animal amb motiu d’una activitat festiva o per divertiment. I 3 de cada 4 veurien amb bons ulls que el Parlament prohibís els correbous. Tan fàcil que seria derogar l’article 6.2 i acabar d’una vegada per totes amb aquest vergonyós espectacle dels correbous, al qual de moment només hi ha un partit polític que el defensi obertament: VOX.  

Acabo reprenent el fil amb el que he començat: Ara que es parla tant de la identificació de relacions abusives per fugir de conductes masclistes, i que es fa pedagogia entre els joves amb aquest objectiu, com podem deixar que un espectacle amb visió masclista i que viola les més elementals normes de respecte i dignitat per als éssers vius continuï practicant-se al nostre país? La cultura i l’educació són les autèntiques forces del progrés moral. Els polítics han de ser conscients que la supressió dels correbous és necessària a nivell moral i té avantatges en el pla social. I està a les seves mans, i a les de la gent allà on es fan consultes populars, corregir aquesta l’anomalia. Aquest proper diumenge dia 15 hi ha l’oportunitat de fer-ho a Vidreres. Ah, i que cadascú es posi la roba que vulgui.

Magda Pujol

Periodista i vicepresidenta de Lex Ànima

Pilar Rahola i Magda Oranich omplen a vessar el teatre de Vidreres en un acte contra els correbous

"Uns ulls que et miren" La crònica de Jordi Ferrer a El Punt 

El teatre casino La Unió de Vidreres va ser l’escenari, divendres 7 de febrer, de la presentació de l’Agrupació de Vidreres per la Defensa i Animal i Ambiental (AVDA), impulsada per un grup de veïns de la població amb l’objectiu de conscienciar a la societat i a les administracions públiques sobre la necessitat de respectar i defensar el benestar animal i ambiental. L’acte va comptar amb la participació de la periodista i escriptora Pilar Rahola i l’advocada Magda Oranich, que van protagonitzar una xerrada col·loqui sobre els correbous, quina continuïtat es decidirà en una consulta popular que se celebrà el proper mes de març a Vidreres. Més de 200 persones van assistir  a l’acte, circumstància que va obligar als organitzadors a penjar el cartell d’”aforament complet” i a regular l’accés al recinte per complir amb la normativa d’aforament. 

El debat, sota el títol “El futur dels correbous”, el primer que es fa al municipi sobre el tema, va ser moderat per la periodista i vicepresidenta de Lex Ànima, Magda Pujol, i va comptar amb la participació del públic, que a la part final de l’acte van poder adreçar les seves preguntes a les ponents. Oranich i Rahola van centrar les seves intervencions en els diferents arguments per votar en contra de la continuïtat dels correbous “un espectacle que tard o d’hora s’acabarà abolint, perquè la lluita pels animals és una lluita d’èxit”, van coincidir totes dues.  Durant les intervencions es va parlar del patiment animal que existeix en aquests espectacles, finançats pels ajuntaments amb diners públics i de les possibilitats del futur de les festes majors sense correbous, en cap de les seves modalitats.

L’acte es va iniciar amb la presentació de l’Agrupació de Vidreres per la Defensa i Animal i Ambiental (AVDA), entitat que es va constituir el passat mes de setembre, coincidint amb el debat sobre la continuïtat del correbou del municipi, l’únic de les comarques gironines que encara manté aquest espectacle. La presentació va anar a càrrec de la presidenta de l’entitat, Maria Janoher, la vicepresidenta, Meritxell Arias, i una de les seves membres, Meritxell Bustamante. 

Vidreres 8 febrer de 2020

Lex Ànima, a la Plataforma “Prou Correbous” per lluitar contra el maltractament animal a les festes de Catalunya

La notícia a TV Girona

Mig centenar de persones s'han concentrat a Plaça Sant Jaume per a donar suport a l'acte de presentació de la plataforma Prou Correbous, que ha explicat els resultats d'una enquesta d'opinió realitzada al passat mes de novembre a 600 persones de Catalunya. Lex Ànima, l'Associació per a l'Ètica i el Progrés en el Tracte als Animals, amb seu a Girona, forma part de la iniciativa.

Dimecres, 15 de gener s'ha fet la presentació oficial de la plataforma Prou Correbous, que neix de la unió de 9 entitats de protecció dels animals per a fer un front comú per lluitar per la fi dels actes taurins a Catalunya. Aquesta iniciativa ha vingut motivada després de que un bou saltés la barrera durant els correbous de Vidreres el passat mes de setembre, causant 19 ferits abans de ser abatut a trets per la policia. 

Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya, fundada al 1976; FAADA i Libera!, entitats que van liderar la plataforma Prou, que al 2010 va aconseguir acabar amb les curses de braus a Catalunya; AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre; Fundació Fauna, entitat gironina que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot; Fundación Franz Weber, amb representació internacional i presència a Catalunya amb diferents projectes de protecció animal i ambiental; Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denúncia contra els correbous de Vidreres; AVDA, agrupació de Vidreres per la defensa animal i ambiental, constituida al setembre com a reacció als incidents als correbous del municipi;  i Tots Som Poble, associació de veïns i veïnes d’ Amposta que es va constituir el passat estiu per a visibilitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal y el "segrest de les festes" per part de les penyes taurines.

Barcelona, 15 de gener de 2020

 

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona commemora el Dia Internacional dels Drets dels Animals amb una conferència sobre correbous

La notícia  

L’I·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) organitza el proper divendres 13 de desembre una conferència que, sota el títol “Correbous. El final?” analitzarà la situació actual dels correbous a Catalunya, després que el passat 26 de setembre el Parlament de Catalunya aprovés una proposta de resolució a favor d’acabar amb les festes tradicionals amb bous, que obre la porta a un futur veto legal. La Secció de Dret Animal de l’ICAT coordina aquest acte, que s’emmarca en el Dia Internacional dels Drets dels Animals, el 10 de desembre, la mateixa data en que es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans.

La conferència anirà a càrrec de la Marina Vall-llosada i Magda Pujol, presidenta i vicepresidenta de Lex Ànima, la primera associació professional a les comarques de Girona per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals, formada per professionals del Dret i de la comunicació, vinculats a la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG). L’entitat treballa, juntament amb altres associacions animalistes, per acabar amb els correbous a Catalunya, després de l’accident ocorregut el passat 31 d’agost a Vidreres (Girona) quan un bou va saltar la grada per fugir de la plaça de braus portàtil, i va ser abatut a trets a la via pública després de provocar 19 ferits. “Fets com aquest no són aïllats, i deixen en evidència la perillositat d’aquestes pràctiques, tan per les persones com pels animals”, ha explicat la vicepresidenta i responsable de Comunicació de Lex Ànima, Magda Pujol, per afegir que “no cal ser animalista per estar en contra dels correbous; només cal unn mínim de sentit comú: no és comprensible que en ple segle XXI es continuï celebrant aquesta pràctica anacrònica i violenta, que vulnera clarament els drets dels animals i que xoca frontalment amb l’esperit proteccionista la Llei de Protecció dels Animals catalana. Cal que els bous deixin de ser l’excepció  a la llei, com insta la proposta de resolució aprovada al Parlament el 26 de setembre”.   

L’acte, que tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAT a partir de les cinc de la tarda, és obert al públic prèvia inscripció a formacio@icatarragona.com  

Tarragona, 13 de desembre de 2019

Correbous: L'hora de la coherència

El meu article d'opinió publicat al Diari de Girona el 11/09/2019

Article correbous

L’accident a un dels correbous celebrats aquest any a Vidreres ha reobert el debat sobre aquest tipus d’espectacles. Lamentablement, hi han hagut d’haver ferits i una penosa gestió de la seguretat de l’esdeveniment per constatar de nou que estem davant d’una pràctica anacrònica i incomprensible en ple segle XXI i en un país que vol ser modern, sostenible i respectuós. L’ús d’animals vius per a activitats festives i de simple entreteniment -molts en diem maltractament- és una pràctica a eradicar si ens creiem de debò que convivim en una societat que evoluciona i que vol tractar a tothom -també als animals- amb respecte i estima.

Així ho va entendre, per exemple, l’Ajuntament de Roses quan va suprimir, ja fa més de tres anys, la polèmica empaitada d’ànecs, o municipis com Olot, Torroella de Montgrí, Badalona o Vilanova i la Geltrú, que també han decidit que els correbous ja formen part només de la seva història local. I no ha passat res, ni hi ha hagut cap cisma, ni s’ha trencat la convivència. Quan les coses es fan evolucionar de forma natural, no acostumen a patir efectes secundaris.

Aquest és un debat que s’ha d’afrontar lluny de fanatismes i trinxeres. No cal ser animalista per estar en contra dels correbous, de la mateixa manera que no tots els que hi assisteixen, o simplement ignoren el debat, cal que siguin protaurins. Cal generositat, sentit comú i, sobretot, coherència.

Sovint parlem d’activitats arrelades als municipis i que tenen, per tant, una motxilla que es considera intocable perquè a dins hi ha la tradició. No és el cas, per cert, de Vidreres, ja que difícilment es pot considerar tradicional un espectacle que té només 30 anys de vida i que tothom sap com i en quines circumstàncies es va originar en aquest municipi. Però desafortunadament, encara avui alguns defensen mantenir aquestes activitats en nom d’una suposada tradició o al·legant que no hi ha maltractament animal, sinó tot el contrari. Sí que n’hi ha, i aquest és un aspecte científicament demostrat que tampoc val la pena entrar-hi més fons. Tothom entén que deixar un animal -en aquest cas bous- perquè la gent es diverteixi amb ells, en ocasions de forma violenta, és maltractar. Però ens hem de preguntar, perquè encara ho tolerem?

La resposta potser requeriria una anàlisi antropològica i sociològica, però si volem acostar més el zoom ens adonem que és una qüestió de valentia política. Tothom ha de saber que els correbous es fan perquè hi ha unes subvencions amb diner públic que els sustenten perquè en molts casos formin part del programa de les festes majors dels municipis. Diner públic i beneplàcit polític. Aquí estem. I aquí és on, de nou, apareix la coherència, brillant per la seva absència.

El 28 de juliol de 2010, data en que el Parlament de Catalunya, va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou! prohibint les corrides de toros a Catalunya, el triomf social va eclipsar les crítiques perquè la llei no prohibís també els correbous. Els vots necessaris per poder tirar endavant la ILP es van condicionar, per raons polítiques, a l’exclusió dels correbous de les prohibicions taurines legislades a Catalunya. Tot un exercici d’hipocresia política, en especial per part de l’aleshores CiU i ERC, que es va rematar dos mesos més tard amb la llei que regulava les ‘festes tradicionals dels correbous’. És a dir els mateixos que posaven, amb raó, el crit al cel contra les corrides de toros, blindaven els correbous. Taurins, però només amb barretina per un grapat de vots.

Però és que, a més, la llei de Protecció dels Animals catalana, aprovada dos anys abans, ja prohibia en l’article 6.1 “l’ús d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”. I com es menja això? Doncs perquè hi van afegir tot seguit l’article 6.2 que exclou d’aquesta prohibició “les festes amb toros o bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”. És a dir, que a Catalunya els bous són encara els únics animals que poden ser utilitzats en espectacles recreatius, per dir-ho de forma suau. Misèria política.

Una societat moderna, civilitzada i culta no hauria de tolerar per llei cap espectacle de sofriment d’un ésser viu, sense excepcions interessades. Els poders públics democràtics tampoc. Vivim en una societat globalitzada i cal que els polítics siguin valents i capaços de posar els seus principis per davant dels seus interessos. O és aquesta la societat que volen? Si la resposta es no, potser seria el moment que demostressin una certa coherència i es conjuressin per eradicar d’una vegada per totes aquests espectacles. Ara li toca a Vidreres. Alcalde, sigui valent

  

Magda Pujol

Vicepresidenta de Lex Ànima

Neix Lex Ànima, la primera Associació a les comarques de Girona per a la defensa professional dels drets dels animals

Un grup de professionals del dret i de la comunicació, vinculats a la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG), ha constituït l’Associació Lex Ànima, la primera associació professional a les comarques de Girona per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals. L’entitat neix amb l’objectiu de conscienciar a la societat i a les administracions públiques sobre la necessitat de respectar els drets dels animals i d’assessorar i denunciar casos de maltractament i de vulneració d’aquests drets. 

“Volem ser un referent a les comarques de Girona en la defensa dels drets dels animals” ha explicat la presidenta de l’Associació, Marina Vall-llosada, que també és la portaveu de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAG. La nova Associació, sense ànim de lucre, “és una organització no governamental, apolítica i independent, que centrarà els seus esforços en denunciar l’abús i el maltractament envers als animals als jutjats però també a nivell social i mediàtic”, assegura la vicepresidenta i responsable de l’àrea de Comunicació, Magda Pujol, perquè “ens arriben casos que no han pogut ser denunciats als jutjats o que possiblement s’acabin arxivant, ja sigui per manca de proves o perquè encara hi ha jutges que actuen sense prou sensibilitat en temes relacionats amb els drets dels animals” ha explicat Pujol. Per aquest motiu, un dels objectius de la nova entitat és conscienciar a nivell social i administratiu sobre “la necessitat de fer respectar aquests drets i consolidar els principis ètics que han regir el tracte envers els animals, com  ara no causar-lis dolor i patiments innecessaris, així com avançar en la regulació d’aspectes pràctics, per exemple, com actuar quan la presència  d’animals urbans provoca problemes i queixes de la ciutadania”, afegeix Pujol. Per la seva banda, la vicepresidenta i responsable de l’àrea Legal, Marta Fontcuberta, ha explicat que la nova entitat “es crea per tenir una personalitat jurídica que ens permeti ser operatius en processos i situacions de defensa dels animals, ja sigui presentant una denúncia als jutjats o personant-nos com a acusació particular”.

La notícia