Lex Ànima, a la Plataforma “Prou Correbous” per lluitar contra el maltractament animal a les festes de Catalunya

La notícia a TV Girona

Mig centenar de persones s'han concentrat a Plaça Sant Jaume per a donar suport a l'acte de presentació de la plataforma Prou Correbous, que ha explicat els resultats d'una enquesta d'opinió realitzada al passat mes de novembre a 600 persones de Catalunya. Lex Ànima, l'Associació per a l'Ètica i el Progrés en el Tracte als Animals, amb seu a Girona, forma part de la iniciativa.

Dimecres, 15 de gener s'ha fet la presentació oficial de la plataforma Prou Correbous, que neix de la unió de 9 entitats de protecció dels animals per a fer un front comú per lluitar per la fi dels actes taurins a Catalunya. Aquesta iniciativa ha vingut motivada després de que un bou saltés la barrera durant els correbous de Vidreres el passat mes de setembre, causant 19 ferits abans de ser abatut a trets per la policia. 

Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya, fundada al 1976; FAADA i Libera!, entitats que van liderar la plataforma Prou, que al 2010 va aconseguir acabar amb les curses de braus a Catalunya; AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre; Fundació Fauna, entitat gironina que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot; Fundación Franz Weber, amb representació internacional i presència a Catalunya amb diferents projectes de protecció animal i ambiental; Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denúncia contra els correbous de Vidreres; AVDA, agrupació de Vidreres per la defensa animal i ambiental, constituida al setembre com a reacció als incidents als correbous del municipi;  i Tots Som Poble, associació de veïns i veïnes d’ Amposta que es va constituir el passat estiu per a visibilitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal y el "segrest de les festes" per part de les penyes taurines.

Barcelona, 15 de gener de 2020

 

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona commemora el Dia Internacional dels Drets dels Animals amb una conferència sobre correbous

La notícia  

L’I·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) organitza el proper divendres 13 de desembre una conferència que, sota el títol “Correbous. El final?” analitzarà la situació actual dels correbous a Catalunya, després que el passat 26 de setembre el Parlament de Catalunya aprovés una proposta de resolució a favor d’acabar amb les festes tradicionals amb bous, que obre la porta a un futur veto legal. La Secció de Dret Animal de l’ICAT coordina aquest acte, que s’emmarca en el Dia Internacional dels Drets dels Animals, el 10 de desembre, la mateixa data en que es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans.

La conferència anirà a càrrec de la Marina Vall-llosada i Magda Pujol, presidenta i vicepresidenta de Lex Ànima, la primera associació professional a les comarques de Girona per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals, formada per professionals del Dret i de la comunicació, vinculats a la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG). L’entitat treballa, juntament amb altres associacions animalistes, per acabar amb els correbous a Catalunya, després de l’accident ocorregut el passat 31 d’agost a Vidreres (Girona) quan un bou va saltar la grada per fugir de la plaça de braus portàtil, i va ser abatut a trets a la via pública després de provocar 19 ferits. “Fets com aquest no són aïllats, i deixen en evidència la perillositat d’aquestes pràctiques, tan per les persones com pels animals”, ha explicat la vicepresidenta i responsable de Comunicació de Lex Ànima, Magda Pujol, per afegir que “no cal ser animalista per estar en contra dels correbous; només cal unn mínim de sentit comú: no és comprensible que en ple segle XXI es continuï celebrant aquesta pràctica anacrònica i violenta, que vulnera clarament els drets dels animals i que xoca frontalment amb l’esperit proteccionista la Llei de Protecció dels Animals catalana. Cal que els bous deixin de ser l’excepció  a la llei, com insta la proposta de resolució aprovada al Parlament el 26 de setembre”.   

L’acte, que tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAT a partir de les cinc de la tarda, és obert al públic prèvia inscripció a formacio@icatarragona.com  

Tarragona, 13 de desembre de 2019

Correbous: L'hora de la coherència

El meu article d'opinió publicat al Diari de Girona el 11/09/2019

Article correbous

L’accident a un dels correbous celebrats aquest any a Vidreres ha reobert el debat sobre aquest tipus d’espectacles. Lamentablement, hi han hagut d’haver ferits i una penosa gestió de la seguretat de l’esdeveniment per constatar de nou que estem davant d’una pràctica anacrònica i incomprensible en ple segle XXI i en un país que vol ser modern, sostenible i respectuós. L’ús d’animals vius per a activitats festives i de simple entreteniment -molts en diem maltractament- és una pràctica a eradicar si ens creiem de debò que convivim en una societat que evoluciona i que vol tractar a tothom -també als animals- amb respecte i estima.

Així ho va entendre, per exemple, l’Ajuntament de Roses quan va suprimir, ja fa més de tres anys, la polèmica empaitada d’ànecs, o municipis com Olot, Torroella de Montgrí, Badalona o Vilanova i la Geltrú, que també han decidit que els correbous ja formen part només de la seva història local. I no ha passat res, ni hi ha hagut cap cisma, ni s’ha trencat la convivència. Quan les coses es fan evolucionar de forma natural, no acostumen a patir efectes secundaris.

Aquest és un debat que s’ha d’afrontar lluny de fanatismes i trinxeres. No cal ser animalista per estar en contra dels correbous, de la mateixa manera que no tots els que hi assisteixen, o simplement ignoren el debat, cal que siguin protaurins. Cal generositat, sentit comú i, sobretot, coherència.

Sovint parlem d’activitats arrelades als municipis i que tenen, per tant, una motxilla que es considera intocable perquè a dins hi ha la tradició. No és el cas, per cert, de Vidreres, ja que difícilment es pot considerar tradicional un espectacle que té només 30 anys de vida i que tothom sap com i en quines circumstàncies es va originar en aquest municipi. Però desafortunadament, encara avui alguns defensen mantenir aquestes activitats en nom d’una suposada tradició o al·legant que no hi ha maltractament animal, sinó tot el contrari. Sí que n’hi ha, i aquest és un aspecte científicament demostrat que tampoc val la pena entrar-hi més fons. Tothom entén que deixar un animal -en aquest cas bous- perquè la gent es diverteixi amb ells, en ocasions de forma violenta, és maltractar. Però ens hem de preguntar, perquè encara ho tolerem?

La resposta potser requeriria una anàlisi antropològica i sociològica, però si volem acostar més el zoom ens adonem que és una qüestió de valentia política. Tothom ha de saber que els correbous es fan perquè hi ha unes subvencions amb diner públic que els sustenten perquè en molts casos formin part del programa de les festes majors dels municipis. Diner públic i beneplàcit polític. Aquí estem. I aquí és on, de nou, apareix la coherència, brillant per la seva absència.

El 28 de juliol de 2010, data en que el Parlament de Catalunya, va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou! prohibint les corrides de toros a Catalunya, el triomf social va eclipsar les crítiques perquè la llei no prohibís també els correbous. Els vots necessaris per poder tirar endavant la ILP es van condicionar, per raons polítiques, a l’exclusió dels correbous de les prohibicions taurines legislades a Catalunya. Tot un exercici d’hipocresia política, en especial per part de l’aleshores CiU i ERC, que es va rematar dos mesos més tard amb la llei que regulava les ‘festes tradicionals dels correbous’. És a dir els mateixos que posaven, amb raó, el crit al cel contra les corrides de toros, blindaven els correbous. Taurins, però només amb barretina per un grapat de vots.

Però és que, a més, la llei de Protecció dels Animals catalana, aprovada dos anys abans, ja prohibia en l’article 6.1 “l’ús d’animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen”. I com es menja això? Doncs perquè hi van afegir tot seguit l’article 6.2 que exclou d’aquesta prohibició “les festes amb toros o bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren”. És a dir, que a Catalunya els bous són encara els únics animals que poden ser utilitzats en espectacles recreatius, per dir-ho de forma suau. Misèria política.

Una societat moderna, civilitzada i culta no hauria de tolerar per llei cap espectacle de sofriment d’un ésser viu, sense excepcions interessades. Els poders públics democràtics tampoc. Vivim en una societat globalitzada i cal que els polítics siguin valents i capaços de posar els seus principis per davant dels seus interessos. O és aquesta la societat que volen? Si la resposta es no, potser seria el moment que demostressin una certa coherència i es conjuressin per eradicar d’una vegada per totes aquests espectacles. Ara li toca a Vidreres. Alcalde, sigui valent

  

Magda Pujol

Vicepresidenta de Lex Ànima

Neix Lex Ànima, la primera Associació a les comarques de Girona per a la defensa professional dels drets dels animals

Un grup de professionals del dret i de la comunicació, vinculats a la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG), ha constituït l’Associació Lex Ànima, la primera associació professional a les comarques de Girona per a l’ètica i el progrés en el tracte als animals. L’entitat neix amb l’objectiu de conscienciar a la societat i a les administracions públiques sobre la necessitat de respectar els drets dels animals i d’assessorar i denunciar casos de maltractament i de vulneració d’aquests drets. 

“Volem ser un referent a les comarques de Girona en la defensa dels drets dels animals” ha explicat la presidenta de l’Associació, Marina Vall-llosada, que també és la portaveu de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAG. La nova Associació, sense ànim de lucre, “és una organització no governamental, apolítica i independent, que centrarà els seus esforços en denunciar l’abús i el maltractament envers als animals als jutjats però també a nivell social i mediàtic”, assegura la vicepresidenta i responsable de l’àrea de Comunicació, Magda Pujol, perquè “ens arriben casos que no han pogut ser denunciats als jutjats o que possiblement s’acabin arxivant, ja sigui per manca de proves o perquè encara hi ha jutges que actuen sense prou sensibilitat en temes relacionats amb els drets dels animals” ha explicat Pujol. Per aquest motiu, un dels objectius de la nova entitat és conscienciar a nivell social i administratiu sobre “la necessitat de fer respectar aquests drets i consolidar els principis ètics que han regir el tracte envers els animals, com  ara no causar-lis dolor i patiments innecessaris, així com avançar en la regulació d’aspectes pràctics, per exemple, com actuar quan la presència  d’animals urbans provoca problemes i queixes de la ciutadania”, afegeix Pujol. Per la seva banda, la vicepresidenta i responsable de l’àrea Legal, Marta Fontcuberta, ha explicat que la nova entitat “es crea per tenir una personalitat jurídica que ens permeti ser operatius en processos i situacions de defensa dels animals, ja sigui presentant una denúncia als jutjats o personant-nos com a acusació particular”.

La notícia 

La ‘píldora’ de los jabalíes, la receta contra los tiros

El meu article publicat al Blog Derecho de los Animales del Consejo General de la Abogacía Española el 28/05/18

Artículo vacuna anticonceptiva jabalíes

En Catalunya los jabalíes están siendo víctimas, sobretodo en los últimos años, de una campaña criminalizadora que los culpa de todos los males habidos y por haber. La superpoblación que existe de estos animales, a consecuencia de su cría masiva por parte de los propios cazadores y de su cruce con otras especies, como los cerdos vietnamitas, los ha convertido en más dóciles y no es extraño encontrárselos merodeando cerca de núcleos urbanos, en busca de comida. No todo el mundo empatiza con los animales, y mucho menos con los considerados ‘salvajes’, así que ya han aparecido las primeras voces alertando de un supuesto aumento de su agresividad.

Conozco un grupo de vecinos residentes en un distrito de montaña de Barcelona que, tras familiarizarse con un grupo de jabalíes totalmente mansos que merodeaba por la zona, decidió hacer una colecta vecinal para esterilizar a las hembras. Desde entonces campan felizmente por el barrio, donde comen de la mano de los vecinos y nunca, jamás, han mostrado ningún signo de agresividad ante los humanos. Claro que, si los estuvieran apuntando con un rifle, o vieran como matan a sus crías, su actitud sería diferente. Pero lo cierto es que tratar de eliminar un problema a tiros no hace más que agravarlo. La naturaleza es sabia, y está demostrado que la caza masiva de una especie provoca, a medio plazo, un incremento de su población, ya que agudiza su instinto de supervivencia y multiplica su reproducción. 

Por eso, esa ‘guerra contra el enemigo al que hay que abatir a cañonazos’ es ya un discurso del siglo pasado. Hoy en día, gracias a la ciencia, contamos cada vez más con métodos efectivos y éticos para controlar poblaciones de animales que pasan a formar parte de nuestro hábitat. Y, tras el método CES (Captura-Esterilización-Suelta) aplicado con enorme éxito en las colonias de gatos urbanos  y el pienso anticonceptivo para palomas, ahora llega la vacuna anticonceptiva para jabalíes, con los mismos efectos que la ‘píldora’, pero administrada de forma inyectable. Un método aún en fase experimental en nuestro país, pero que ya ha demostrado científicamente su eficacia en ciervos de cola blanca en EEUU y en jabalíes en cautividad en el Reino Unido.

Actualmente en Catalunya, siempre pionera en temas de defensa animal, un equipo de investigadores del Departamento de Sanidad y Anatomía Animal de la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), está llevando a cabo una prueba piloto para evaluar la efectividad de esta vacuna anticonceptiva en jabalíes urbanos y periurbanos de cuatro municipios de la comarca del Vallès: Terrassa, Sant Cugat, Matadepera y Vacarisses. Se acaban de conocer los primeros resultados de este experimento, y no pueden ser más esperanzadores: Se ha conseguido controlar el ciclo reproductivo del 100% de los 70 ejemplares vacunados durante el año 2017, la cual cosa ha evitado el nacimiento de unos 400 ejemplares. La cifra es especialmente relevante, si se tiene en cuento que es, aproximadamente, el mismo número de ejemplares que son abatidos durante cada temporada de caza en toda la comarca del Vallès. Pero es que, además, resulta que este método es más económico que el gasto que conlleva la captura y posterior sacrificio de un jabalí. Esto lleva a la siguiente pregunta: Pudiendo controlar la población de jabalíes a través de un método ético y científico, vale la pena organizar batidas para cargárselos a tiros?  

Aún habrá que esperar tres años más para conocer los resultados definitivos del proyecto, pero está claro que nos encontramos ante un nuevo avance científico. Ahora es responsabilidad de las Administraciones públicas que esta experiencia llegue a buen puerto. Entidades e instituciones proteccionistas de los derechos de los animales ya han manifestado su apoyo al proyecto. Sin ir más lejos, las Comisiones de Protección de los Derechos de los Animales de todos los Colegios de Abogados de Catalunya firmaron en 2106 un convenio con la UAB para ofrecerles el asesoramiento jurídico necesario para que este proyecto tirara adelante.

El progreso no se puede parar, aunque su ritmo sea más lento de lo que a algunos nos gustaría. Habrá que esperar, con el convencimiento de que llegará un momento en que dejar atrás la barbarie y las prácticas poco éticas para vivir en equilibrio con el resto de especies con las que compartimos el planeta será lo normal. Hoy en día, por desgracia, aún es lo excepcional.   

Magda Pujol, periodista. Coordinadora de Comunicación de la Comisión de Protección de los Derechos de los Animales del Consell de l’Advocacia Catalana

Coloms amb missatge

El meu article publicat al Diari de Girona el 08/08/2017

Article

A les grans guerres del segle XX els coloms eren l’equivalent al whatsApp d’avui en dia. Només l’espionatge britànic es calcula que va utilitzar, durant la Segona Guerra Mundial, uns 250.000 coloms missatgers per transmetre als aliats els moviments de les tropes alemanyes. Eren unes aus apreciades pel seu sentit de l’orientació i la capacitat de volar durant llargs recorreguts sense ser interceptades. Ara, gairebé 75 anys després, els coloms són animals sedentaris, acostumats a l’hàbitat urbà, que s’enfronten a una nova ‘guerra’, la que moltes ciutats els hi han declarat per frenar la seva sobrepoblació.

És aquesta una guerra que alguns voldrien practicar a canonades, com es feia al segle passat, on l’objectiu era eliminar l’enemic sense valorar-ne les conseqüències. Avui, sortosament, l’evolució de la ciència no només posa al nostre abast mètodes més efectius, sinó també més ètics. Un d’aquests avenços és el pinso anticonceptiu.

Un estudi fet per l’Agència de Salut Pública i el Museu de Ciències Naturals de Catalunya demostra que la població de coloms va augmentar a Barcelona un 95% entre els anys 1991 i 2006, període durant el qual es van matar de forma massiva i indiscriminada milers de coloms per intentar reduir la població. En canvi, el subministrament de pinso anticonceptiu a aquestes aus ha demostrat, segons diversos estudis científics, una efectivitat molt elevada: la població de coloms es redueix entre un 30 i un 50% en un any i fins a un 80% a quatre-cinc anys vista.

Moltes grans ciutats europees ja l’utilitzen, i a Catalunya està implantat en una vintena de municipis, l’últim dels quals ha estat Barcelona. Avalat per les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals dels Col·legis d’Advocats, aquest mètode va en la línia de la Llei catalana de Protecció dels animals i permet controlar la població de coloms d’una forma ètica, efectiva i, a mig i llarg termini, amb una menor despesa per al ciutadà.

Cal celebrar que Figueres sigui la nova ciutat catalana que se sumarà a aquest sistema de control de la població de coloms que tants bons resultats està donant en altres municipis. I cal esperar del govern municipal el compromís democràtic amb els acords aprovats pel ple, com no podria ser d’una altra manera. La ciutat ja ha expressat el seu missatge. Ara només cal llegir-lo i que es compleixi.

Magda Pujol

Periodista i Consultora de Comunicació

@mgpujol

Roses, any 2

 

El meu article publicat al Setmanari EMPORDÀ el 08/08/2017

 
 

Enfilem cap a la segona quinzena d’agost. Temperatures tòrrides amb nits tropicals, platges atapeïdes, embussos a les carreteres, turistes a per tot arreu i temps de festes majors. Cíclicament, en aquestes dates, apareix com un bolet l’etern debat sobre el model turístic. Les preguntes es repeteixen cada any. Hi ha saturació turística? El model de sol i platja està esgotat? Prioritzem més la quantitat o la qualitat? Es una retòrica que s’allargarà el temps suficient fins que un altre tema ens distregui.

I si ens fem la pregunta a l’inrevés? Com seria avui Roses, sense turisme? Ens ho podem imaginar? Crec que difícilment ni tan sols ho podem intuir. Possiblement encara es faria l’empaitada d’ànecs, però no com a diversió mal entesa, sinó perquè hauria de mantenir el seu esperit original, d’ara fa cent anys, com a manutenció per als veïns més desfavorits.

Precisament aquest estiu ja serà el segon que la festa major de Roses ha suprimit del seu calendari aquesta activitat i els correbous. I no ha passat res. Encara recordo alguns tremendistes que auguraven que la decisió de l’Ajuntament generaria una fractura social i política que passaria implacable de generació en generació. Segurament es pensaven que la societat d’avui no havia evolucionat cap a uns valors de respecte, tolerància i sostenibilitat, i no s’adonaven que el què realment fracturava era mantenir, amb l’únic argument de la tradició, una activitat del segle passat. El temps posa a tothom al seu lloc i sempre s’acaba imposant la raó i el sentit comú.

Des que el 29 de febrer del 2016 Roses es va declarar ‘Vila Respectuosa envers els Animals’, molts hem recuperat l’orgull dels nostres orígens. Perquè, arran d’aquesta declaració, Roses s’ha convertit en un exemple de conscienciació d’altres municipis que encara no han pujat al carro de la modernitat i continuen celebrant actes festius amb animals. Cada cop menys, tot s’ha de dir. Després de Roses, va ser el torn d’Olot i Torroella de Montgrí, que també van suprimir els seus correbous i tots tres municipis van rebre, fa uns mesos un reconeixement del Col·legi d’Advocats de Girona. Sincerament, m’enorgulleix molt més aquest títol que el de vila centenària en la tradició de llençar ànecs al mar per empaitar-los.

I és així com, mentre ens és impossible imaginar com seria una Roses sense turisme, ja sabem com és Roses sense empaitada d’ànecs ni correbous. Per a molts, un municipi més digne que es mostra al món de forma oberta, plural, tolerant i respectuosa. Amb el turisme i amb els animals. Bona Festa Major!

Magda Pujol

Periodista i Assessora en Comunicació

@mgpujol