Dels ‘sàpiens’ als ànecs: evolucionem

El meu article d’opinió sobre l’empaitada d’ànecs de Roses publicat al Diari de Girona el 18/08/15

Sovint, quan es parla d’activitats amb animals, la polèmica se centra en el fet de si hi ha algun tipus de maltractament o no. Però aquest és un debat antic, del segle passat. No té cap sentit discutir si llençar cinquanta ànecs al mar perquè, per diversió, la gent els hagi d’empaitar suposa algun tipus de maltractament. Cadascú amb la seva consciència. Jo tinc clar que sí, però entenc que aquest és un tema de sensibilitats i tothom té la seva. A Espanya, l’anterior cap d’Estat es dedicava a matar elefants a trets en les seves estones  lliures, i encara hi havia gent que el defensava!

El debat del segle XXI al voltant d’activitats com l’empaitada d’ànecs de la Festa Major de Roses és, al final, un debat sobre modernitat i valors. En una societat que vol ser moderna, europea i amb principis, cal seguir utilitzant animals per a divertir-se una estona? Aquí és on hem de reflexionar, més enllà de si es tracten més bé o més malament. Perquè, on és la frontera entre el bon tracte i el mal tracte? Qui la decideix? Els organitzadors? Els què ens hi oposem? Les autoritats?

Vivim una època en la què hem posat en crisi molts excessos del passat. Començant per l’economia, però també en la manera de viure, de relacionar-se i d’entendre els valors que ens han de caracteritzar com a societat oberta i progressista. Difícilment encaixen en aquest model de futur les activitats en les quals s’utilitzen animals com a diversió. Per més bona fe que hi posin els qui les organitzen, són actes que xoquen amb els valors que s’imposen avui arreu d’Europa, a les societats més avançades. Personalment, em dol que la meva ciutat, referent turístic mundial i, amb el permís dels cadaquesencs, capital del parc natural del Cap de Creus, segueixi ancorada en el passat.

És cert que l’empaitada d’ànecs de Roses fa 97 anys que es fa. Que no ha canviat res des d’aleshores? Que vivim igual que fa 97 anys? Ara que volem construir un país nou; ara que a Catalunya, amb un ampli consens, s’han aconseguit suprimir les curses de braus o els espectacles amb animals al circ... tenim l’oportunitat de refundar l’empaitada d’ànecs i demostrar al món, i a les noves generacions, que Roses també vol ser un municipi respectuós, modern i amb valors. Pensem tots plegats en la manera de mantenir una tradició, però fem-ho sense animals, amb respecte. No hi ha d’haver ni guanyadors ni perdedors. Només hem d’evolucionar, com hem fet els ‘sàpiens’ des de l’origen de la humanitat.

Magda Pujol

Periodista i psicòloga

El ’30 minuts’ Premi Valor 2015 de l’Advocacia Catalana al Periodisme Social i d’Investigació

-->

Les meves reflexions arran del Premi Valor 2015 de l'Advocacia Catalana al '30 minuts' 

Quan parlem de Valors ens venen al cap tots aquells valors relacionats amb els drets humans. Per això, a l'hora de fer prendre consciència a la societat de la necessitat de defensar-los, cobra especial importància el periodisme, en totes les seves vessants. Però les notícies són fugisseres, i s'esvaeixen a cop de titular, o fins i tot, avui en dia, a cop de tuit. Per això necessitem un periodisme que ens faci reflexionar en profunditat sobre el que està passant i sobre les seves conseqüències, en clau d'anàlisi i amb esperit crític. I això és el que ens ofereix el ‘30 minuts’. Són molts els reportatges que ens han obert els ulls en aquests 30 anys, prop de 1.600, i pot semblar injust citar-ne només uns quants perquè tots han obert una petita finestra a les nostres ments. Tots ens han impactat més o menys, en funció dels nostres propis valors. El gremi de l’Advocacia ha d'agrair especialment el 30 minuts dedicat a les taxes judicials, en la producció del qual l'Advocacia Catalana hi va col·laborar, i que va servir com un element més de pressió a l'hora d'eliminar-les. 

Més recentment hem pogut veure ‘El cos del delicte’ d’interès judicial sobre el cas Ramon Laso, el primer condemnat per doble homicidi sense proves directes. Quan als estudiants de Drets se’ls advertia que “sense cos no hi ha delicte”, poc es podien imaginar que el reportatge de la Fàtima Llambrich i Guillem Prieto desmuntaria aquest mite.

Ara mateix recordo tants i tants bons reportatges relacionats amb temes d'estrangeria, trata de persones, violència de gènere, prostitució, drets dels menors.... Recordo especialment el cas d’Ivie Okundaye, una jove nigeriana explotada sexualment a la Jonquera que va ser atropellada mortalment el 2010. El seu cas desvetlla el mètode d'esclavatge, a través del ritual del vudú, de la prostitució d'origen nigerià al nostre país i a Europa.  L’Ivie era una víctima de la trata d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, per tant no exercia la prostitució sinó que estava explotada sexualment. D’aquí l’interès d’aquest reportatge de l’Anna Teixidor i en Marc Faro, que desvetlla la cara oculta de la prostitució. I és que si un tema és tristament de rabiosa actualitat, i de forma persistent, és l'èxode de milions de persones en tot el món que marxen de països immersos en conflictes o que no respecten els drets humans, èxodes que poden acabar en autèntiques tragèdies, com les viscudes aquests darrers mesos a la Mediterrània, molt a prop nostre. Tot per assolir un objectiu tan bàsic com és viure en llibertat. Un tema sense data de caducitat que, molt encertadament, va centrar el programa commemoratiu dels 30 anys del 30 minuts, afegint-li un valor de visionari.

Amb aquest Premi que ha recollit el director del programa, l’Eduard Sanjuán, en nom de tot l’equip, l’Advocacia Catalana vol agrair la tasca que duen a terme els mitjans de comunicació a l’hora de fer prendre consciència del que passa al nostre voltant i de despertar l'ànima crítica cap a un sistema que tolera situacions intolerables, d'obrir-nos els ulls i d'ajudar-nos a construir un món millor. Perquè una imatge val més que mil paraules. Enhorabona al ’30 minuts’ i per molts anys més.

Entrevista a Montse Mindan, a "L'Hora de l'alcaldessa" d'Empordà TV: 'Roses no es pot permetre el luxe de perdre El Bulli Foundation'

L'anunci de Ferran Adrià d'aturar el projecte d'ampliació de El Bulli Foundation en espera que es resolguin les al·legacions presentades per les entitats ecologistes, centra l'entrevista del 23 de gener del 2015 a l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, al programa "L'hora de l'alcalde" d'Empordà TV. A la meva pregunta sobre si es planteja la possibilitat que Roses pugui perdre l'oportunitat d'albergar El Bulli Foundation (minut 09:22), l'alcaldessa és rotunda: 'No, Roses no es pot permetre el luxe de perdre això'' (minut 09.40).
Podeu veure l'entrevista sencera aquí entrevista L'hora de l'alcaldessa

De la física dels rellotges tous a la química dels ous ferrats

Article d'Opinió publicat a l'EMPORDÀ el 25.03.2014

‘Escoltant #FerranAdrià: Creativitat, talent, esforç i generositat als servei del país. Intel·ligència i sentit del humor’. Amb aquest tuit resumia les sensacions que transmetia Ferran Adrià un dels assistents al col·loqui organitzat per El Periòdico el passat dimarts 4 de març a l'hotel Juan Carlos I de Barcelona. Allà és on Adrià ha presentat en societat les claus d’El Bulli Foundation, desgranant, una per una, les tres potes que tindrà: El Bulli1846 (el projecte de cala Montjoi), el Bulli DNA (l’equip creatiu que hi haurà al darrera) i la Bullipèdia (el projecte que es transmetrà per internet). I també on ha mostrat una imatge virtual de com quedarà el projecte de cala Montjoi.  ‘I aquest és el nou Bulli. Veritat que no té cap impacte?’, preguntava Ferran Adrià a l’auditori.

El projecte es presentarà a l’Alt Empordà, on ja ha rebut crítiques per part d’algunes persones i entitats ecologistes. Altres, com Jordi Sargatal s’han mostrat obertament favorables al projecte de cala Montjoi. ‘Jo crec que ens els parcs naturals s’han de fer activitats culturals’ va dir Adrià. En això coincideixo plenament amb ell, i confio que els que ho critiquen reflexionin sobre la transcendència del projecte. No dubto que l’equip que dirigeix l’arquitecte Enric Ruiz-Geli –un dels fundadors de Salvem l’Empordà- haurà trobat la manera que El Bulli arribi a fondre’s amb el paisatge amb el mínim d’impacte possible. I el projecte de Ferran Adrià ha de ser una realitat, perquè pesen molt més els ‘pros’ que els ‘contres’. Tots sabem el que costa la desestacionalització de la temporada turística en els municipis altempordanesos. Només Figueres se salva, gràcies a l’imant de la Fundació Gala Dalí.

Tothom reconeix la genialitat de Dalí, i ara resulta que la tramuntana ens porta un altre geni que pot contribuir a diversificar l’oferta cultural de la comarca. ‘El talent que hi ha en aquest país és brutal, però falla el sistema’, va dir Ferran Adrià durant el col·loqui. No podem evitar la fuga de cervells, però a una persona reconeguda com el millor xef del món, que t’explica que està descodificant el genoma de la gastronomia i el genoma del procés creatiu, no li podem fallar. ‘Fer un ou ferrat és pura física i química’, sentenciava Adrià davant un públic majoritàriament barceloní que l’escoltava entre divertit i fascinat. Tant com fascinen els rellotges tous als milers de visitants que rep cada any el Museu Dalí. 
  
  

Acord entre el Departament de Justícia, la Diputació de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana, per a la creació de punts d’atenció jurídica gratuïta

El conseller de Justícia, Germà Gordó; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, han signat avui un Acord marc de col·laboració per a la creació de punts d’orientació jurídica municipals. 

El Conveni té com a objectiu establir punts d’orientació jurídica municipals destinats als usuaris dels diferents municipis de la demarcació de Barcelona, per atendre consultes derivades de la situació de crisi o relatives als compliments contractuals i a les hipoteques d’habitatge, així com per prestar serveis d’atenció a la dona, entre d’altres.


L’Acord permet la implementació de punts d’atenció jurídica, prestada pels col·legis d’advocats a diferents municipis de la província de Barcelona, que es destinaran als usuaris dels serveis socials amb l’objectiu de proporcionar-los un primer consell orientador i gratuït, relatiu a aspectes jurídics que puguin derivar-se de l’actual situació de crisi, així com d’informar-los de la possibilitat de recórrer als serveis de mediació o altres sistemes alternatius de resolució de conflictes.

 L’objectiu de l’Acord és que aquests punts, que finança la Diputació de Barcelona, prestin informació als usuaris que s’adrecen als serveis socials de l’Ajuntament. Els punts d’orientació jurídica també proporcionaran informació respecte a la documentació necessària per sol·licitar el dret a l’assistència jurídica gratuïta, d’acord amb les prescripcions de la Llei 1/1996, d’assistència jurídica gratuïta. Les persones que tinguin dret a rebre assistència jurídica gratuïta, es derivaran al Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) que per territori els correspongui. El SOJ el presten els col·legis d’advocats amb el suport del Departament de Justícia, que en finança el cost.

Miquel Sàmper reclama al govern “autocrítica” i que doni marxa enrere en el projecte de Llei de Seguretat Ciudadana

El president del Consell de l'Advocacia Catalana , Miquel Sàmper, ha lamentat al 'Fòrum Europa Tribuna Catalunya' que enlloc de preguntar-se per què sorgeixen determinats moviments socials, el Govern tiri endavant projectes com la Llei de Seguretat Ciutadana, que "limita drets i llibertats". Sàmper creu que "cal un Govern humil amb capacitat d'autocrítica per corregir els errors en benefici del benestar social " i "l'Estat de Dret es tornarà a equivocar si tira endavant aquest projecte de llei". "El ministre Fernández Díaz mereix tot el respecte i no ens ha tractat malament en el món jurídic , però discrepo del projecte de llei de Seguretat Ciutadana ", va insistir Sàmper durant la seva intervenció en el citat fòrum de debat, organitzat a Barcelona el passat 11 de desembre per Nova Economia Fòrum. En la seva opinió, "limitar drets i llibertats públics és obrir el camí d'una involució que és inqüestionable i intolerable en un Estat de Dret del segle XX".

El Consell de l’Advocacia Catalana s’adhereix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Considera que és un dret ‘inalienable a tota persona’ i que és possible  trobar un marc jurídic legal per fer-lo efectiu, ‘adaptat a la realitat social’

El ple del Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, ha acordat, ahir dilluns 14 d’octubre, adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El Consell donarà suport a la comissió d’estudi sobre el dret a decidir, creada en el si del Parlament, amb l’objectiu de treballar per a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya, independentment del seu resultat.

El Consell de l’Advocacia considera ‘perfectament viable’ trobar un marc jurídic legal per fer efectiu ‘un dret inalienable a tota persona’, com és el dret a decidir. Per això, el ple del Consell, reunit el passat dilluns en sessió extraordinària, va acordar la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, així com donar suport a la comissió d’estudi creada en el si del Parlament, amb l’objectiu de poder fer efectiva la consulta. ‘Des del punt de vista jurídic, considerem que podria trobar-se un marc perfectament legal i adaptat a la realitat social, per poder realitzar la consulta’, assegura el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, que considera ‘lògic i de sentit comú’ que ‘les lleis s’adaptin a les necessitats de la societat’. Que s’accepti un marc jurídic legal per fer la consulta ‘és una qüestió que depèn únicament de la voluntat política’, afegeix Sàmper.