dimarts, 18 de març del 2014

De la física dels rellotges tous a la química dels ous ferrats


Article d'Opinió publicat a l'EMPORDÀ el 25.03.2014

Escoltant #FerranAdrià: Creativitat, talent, esforç i generositat als servei del país. Intel·ligència i sentit del humor’. Amb aquest tuit resumia les sensacions que transmetia Ferran Adrià un dels assistents al col·loqui organitzat per El Periòdico el passat dimarts 4 de març a l'hotel Juan Carlos I de Barcelona. Allà és on Adrià ha presentat en societat les claus d’El Bulli Foundation, desgranant, una per una, les tres potes que tindrà: El Bulli1846 (el projecte de cala Montjoi), el Bulli DNA (l’equip creatiu que hi haurà al darrera) i la Bullipèdia (el projecte que es transmetrà per internet). I també on ha mostrat una imatge virtual de com quedarà el projecte de cala Montjoi.  ‘I aquest és el nou Bulli. Veritat que no té cap impacte?’, preguntava Ferran Adrià a l’auditori.
El projecte es presentarà a l’Alt Empordà, on ja ha rebut crítiques per part d’algunes persones i entitats ecologistes. Altres, com Jordi Sargatal s’han mostrat obertament favorables al projecte de cala Montjoi. ‘Jo crec que ens els parcs naturals s’han de fer activitats culturals’ va dir Adrià. En això coincideixo plenament amb ell, i confio que els que ho critiquen reflexionin sobre la transcendència del projecte. No dubto que l’equip que dirigeix l’arquitecte Enric Ruiz-Geli –un dels fundadors de Salvem l’Empordà- haurà trobat la manera que El Bulli arribi a fondre’s amb el paisatge amb el mínim d’impacte possible. I el projecte de Ferran Adrià ha de ser una realitat, perquè pesen molt més els ‘pros’ que els ‘contres’. Tots sabem el que costa la desestacionalització de la temporada turística en els municipis altempordanesos. Només Figueres se salva, gràcies a l’imant de la Fundació Gala Dalí.
Tothom reconeix la genialitat de Dalí, i ara resulta que la tramuntana ens porta un altre geni que pot contribuir a diversificar l’oferta cultural de la comarca. ‘El talent que hi ha en aquest país és brutal, però falla el sistema’, va dir Ferran Adrià durant el col·loqui. No podem evitar la fuga de cervells, però a una persona reconeguda com el millor xef del món, que t’explica que està descodificant el genoma de la gastronomia i el genoma del procés creatiu, no li podem fallar. ‘Fer un ou ferrat és pura física i química’, sentenciava Adrià davant un públic majoritàriament barceloní que l’escoltava entre divertit i fascinat. Tant com fascinen els rellotges tous als milers de visitants que rep cada any el Museu Dalí. 
  
  

dimarts, 11 de març del 2014

Acord entre el Departament de Justícia, la Diputació de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana, per a la creació de punts d’atenció jurídica gratuïta

El conseller de Justícia, Germà Gordó; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, han signat avui un Acord marc de col·laboració per a la creació de punts d’orientació jurídica municipals. 

El Conveni té com a objectiu establir punts d’orientació jurídica municipals destinats als usuaris dels diferents municipis de la demarcació de Barcelona, per atendre consultes derivades de la situació de crisi o relatives als compliments contractuals i a les hipoteques d’habitatge, així com per prestar serveis d’atenció a la dona, entre d’altres.


L’Acord permet la implementació de punts d’atenció jurídica, prestada pels col·legis d’advocats a diferents municipis de la província de Barcelona, que es destinaran als usuaris dels serveis socials amb l’objectiu de proporcionar-los un primer consell orientador i gratuït, relatiu a aspectes jurídics que puguin derivar-se de l’actual situació de crisi, així com d’informar-los de la possibilitat de recórrer als serveis de mediació o altres sistemes alternatius de resolució de conflictes.


 L’objectiu de l’Acord és que aquests punts, que finança la Diputació de Barcelona, prestin informació als usuaris que s’adrecen als serveis socials de l’Ajuntament. Els punts d’orientació jurídica també proporcionaran informació respecte a la documentació necessària per sol·licitar el dret a l’assistència jurídica gratuïta, d’acord amb les prescripcions de la Llei 1/1996, d’assistència jurídica gratuïta. Les persones que tinguin dret a rebre assistència jurídica gratuïta, es derivaran al Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) que per territori els correspongui. El SOJ el presten els col·legis d’advocats amb el suport del Departament de Justícia, que en finança el cost.




dimecres, 11 de desembre del 2013

Miquel Sàmper reclama al govern “autocrítica” i que doni marxa enrere en el projecte de Llei de Seguretat Ciudadana

El president del Consell de l'Advocacia Catalana , Miquel Sàmper, ha lamentat al 'Fòrum Europa Tribuna Catalunya' que enlloc de preguntar-se per què sorgeixen determinats moviments socials, el Govern tiri endavant projectes com la Llei de Seguretat Ciutadana, que "limita drets i llibertats". Sàmper creu que "cal un Govern humil amb capacitat d'autocrítica per corregir els errors en benefici del benestar social " i "l'Estat de Dret es tornarà a equivocar si tira endavant aquest projecte de llei". "El ministre Fernández Díaz mereix tot el respecte i no ens ha tractat malament en el món jurídic , però discrepo del projecte de llei de Seguretat Ciutadana ", va insistir Sàmper durant la seva intervenció en el citat fòrum de debat, organitzat a Barcelona el passat 11 de desembre per Nova Economia Fòrum. En la seva opinió, "limitar drets i llibertats públics és obrir el camí d'una involució que és inqüestionable i intolerable en un Estat de Dret del segle XX".

dimarts, 29 d’octubre del 2013

El Consell de l’Advocacia Catalana s’adhereix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir




Considera que és un dret ‘inalienable a tota persona’ i que és possible  trobar un marc jurídic legal per fer-lo efectiu, ‘adaptat a la realitat social’

El ple del Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, ha acordat, ahir dilluns 14 d’octubre, adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El Consell donarà suport a la comissió d’estudi sobre el dret a decidir, creada en el si del Parlament, amb l’objectiu de treballar per a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya, independentment del seu resultat.

El Consell de l’Advocacia considera ‘perfectament viable’ trobar un marc jurídic legal per fer efectiu ‘un dret inalienable a tota persona’, com és el dret a decidir. Per això, el ple del Consell, reunit el passat dilluns en sessió extraordinària, va acordar la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, així com donar suport a la comissió d’estudi creada en el si del Parlament, amb l’objectiu de poder fer efectiva la consulta. ‘Des del punt de vista jurídic, considerem que podria trobar-se un marc perfectament legal i adaptat a la realitat social, per poder realitzar la consulta’, assegura el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, que considera ‘lògic i de sentit comú’ que ‘les lleis s’adaptin a les necessitats de la societat’. Que s’accepti un marc jurídic legal per fer la consulta ‘és una qüestió que depèn únicament de la voluntat política’, afegeix Sàmper.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Ofrena floral del Consell de l’Advocacia Catalana a Rafael Casanova

 


Una delegació del Consell de l’Advocacia Catalana, encapçalada pel seu president, Miquel Sàmper, ha acudit avui, com cada 11 de setembre i malgrat la pluja d’aquest any, davant l’estàtua de Rafael Casanova, al passeig Lluís Companys de Barcelona, per fer la tradicional ofrena floral. L’homenatge té un valor especial per als Col·legis d’Advocats catalans, ja que Rafael Casanova era advocat i doctor en Dret.  Va ser Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona i va liderar les tropes catalanes davant l’atac borbònic, la matinada de l’11 de setembre de 1714.  Va resultar ferit greu per una bala a la cama i es va veure obligat a retirar-se del camp de batalla. Rafael Casanova va exercir d’advocat fins l’any 1737.

dimarts, 16 de juliol del 2013

Les execucions hipotecàries fan disparar l’augment de la demanda del Torn d’Ofici en l’àmbit Civil a Catalunya


Prop de 300.000 persones es van beneficiar de la Justícia Gratuïta l’any 2012 a Catalunya

La demanda del Torn d’Ofici en l’àmbit Civil s’ha disparat en els darrers anys, principalment a causa de les demandes relacionades amb execucions hipotecàries, un mòdul que s’ha vist incrementat en un 551,8% entre els anys 2008 i 2012. Amb tot, els àmbits Civil i Social són els únics en els quals continua pujant la demanda de Justícia Gratuïta, mentre que, en l’àmbit Penal, la demanda ha anat baixant en els darrers anys, amb un descens d’un 8% entre el 2008 i el 2012. El descens en l’àmbit Penal i en l’Assistència al Detingut, dues de les partides més importants del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) ha motivat una estabilització de la demanda.

Els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya van realitzar l’any passat un total de 297.886 actuacions de justícia gratuïta, un 5% menys que fa dos anys. El 2011 es va detectar per primer cop un lleuger descens de la demanda, que va continuar durant el 2012, motivat pel descens de peticions en l’àmbit Penal -que representen gairebé la meitat del total d’assumptes tramitats pel Torn d’Ofici- i en l’Assistència al Detingut -que representa més de la quarta part-. En canvi, des del 2008 no ha parat d’augmentar la demanda en els àmbits Civil i Social, sobretot pel que fa a temes relacionats amb la crisi, com ara execucions hipotecàries, desnonaments, reclamacions dineràries o modificacions de sentències de divorcis.  

Concretament, en l’àmbit Civil la demanda d’advocats d’ofici s’ha vist incrementada en un 84% entre els anys 2008 i 2012. En l’àmbit Social també s’han fet notar els efectes de la crisi, amb un increment del 17% entre els anys 2008 i 2012.  De fet, aquests són els dos únics àmbits judicials en que l’activitat ha continuat augmentant en els darrers quatre anys, amb un increment del 5,5 % en assumptes Civils i del 4,2% en Socials entre el 2011 i 2012.

Amb tot, el fet que els assumptes Penals, que suposen gairebé la meitat del total dels assumptes atesos pels lletrats de torn d’ofici, hagin disminuït un 10% entre el 2011 i el 2012, ha motivat un descens, a nivell global, tenint en compte que també han disminuït els assumptes dels àmbits Contenciós (-4,1%), Cassació (-5,3%), Violència Domèstica (-5,9%) o l’Assistència al Detingut (-3,5%).
En l’àmbit Civil destaca l’augment del mòdul d’execució forçosa de títols, mòdul que s’utilitza per les execucions hipotecàries, en un 551,8% entre els anys 2008 i 2012. Les dades del primer trimestre del 2013 demostren que continua la tendència a l’alça d’aquest mòdul en concret (+82%). També destaca el mòdul de judici verbal, amb un 80,7% d’increment entre el 2008  i el 2012, mòdul que justifica, entre altres,  els procediments de desnonaments d’arrendaments i reclamacions dineràries inferiors a 6.000 euros. Aquests procediments són conseqüència de la crisi, que fa que es deixin de pagar els lloguers o els préstecs hipotecaris. D’altra banda, també es constata entre el 2008-2012 un augment del 89’6% dels plets per processos matrimonials, que són tant per divorcis com per modificació d’efectes de sentències anteriors de separació o divorci.

Necessitat d’estendre les Oficines d’Intermediació Hipotecària

Per al president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, aquestes dades evidencien la conveniència d’estendre les Oficines d’Intermediació Hipotecària (OIH) a tot el territori, tenint en compte que podrien estalviar un 60% dels judicis que es fan a Catalunya. Aquestes Oficines, gestionades pels Col·legis d’Advocats amb la implicació de les administracions, medien entre les persones que no poden pagar la hipoteca i els bancs per intentar arribar a un acord abans que el banc decideixi tirar endavant una execució hipotecària per la via judicial. Sàmper, que també és el degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, va posar en marxa el gener del 2012 la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària de tot l’Estat, quin balanç és d’un 70% de casos resolts sense necessitat d’acudir als jutjats. ‘Amb la intermediació que duem a terme en aquestes Oficines, no només contribuïm a descol·lapsar els jutjats, sinó que també estalviem molts maldecaps a les persones que es veuen immerses en un procés judicial que, en molts casos, acaba amb la pèrdua de casa seva’, explica Sàmper. ’Existeixen fórmules i mecanismes legals per evitar que una persona perdi casa seva, però han de ser gestionades per professionals que coneguin bé la legislació i disposin de les eines necessàries per aplicar-les de manera que s’assoleixin acords satisfactoris per a ambdues parts: el banc i el deutor’, assegura el president de l’Advocacia Catalana. En tot l’Estat Espanyol s’han obert ja una trentena d’Oficines d’Intermediació Hipotecària copiant el model de Terrassa, deu de les quals són a Catalunya.

Per la seva banda, el president de la Comissió de Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) del Consell, Miquel Rodríguez Zamora, ha demanat ‘una retribució digna pels advocats que presten el servei del Torn d’Ofici’. Els honoraris que cobren els advocats de Torn d’Ofici, ja de per si baixos en relació al preu de mercat, van patir una reducció del 5% l’any 2011 i d’un 3% el 2012. Totes dues retallades han estat recorregudes pel Consell, recursos que actualment es troben en procés de tràmit. A Catalunya hi ha 6.700 advocats adscrits al Torn d’Ofici i Assistència al Detingut.

divendres, 3 de maig del 2013

El degà de Terrassa, pioner en la creació d’Oficines d’Intermediació Hipotecària, nou president del CICAC



 
Miquel Sàmper: ‘Evitar desnonaments serà un dels principals reptes d’aquest mandat’

El degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Miquel Sàmper, és el nou president del Consell de l’Advocacia Catalana, segons ha acordat el plenari del dia 3 de maig, reunit a Tarragona. El Consell escull anualment nou president entre els degans dels 14 Col·legis d’Advocats catalans per tal que els representi per un període d’un any. Durant el plenari també s’ha escollit al degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Juan Antonio Garcia Cazorla, com a vicepresident del Consell. Sàmper relleva al degà de Barcelona, Pedro L. Yúfera, que fins ara ha ocupat aquest càrrec

Miquel Sàmper, que marcarà les línies d’actuació del nou mandat del Consell, va posar en marxa el gener del 2012 la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària (OIH) de l’Estat Espanyol, un projecte pioner impulsat per l’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Terrassa, que es va gestar arran de la magnitud del problema de l’habitatge i la detecció d’una família amb dos menors dormint en un cotxe. Davant els bons resultats assolits –s’ha arribat a acords beneficiosos per als propietaris deutors en prop del 70% dels casos i s’han aturat gran quantitat de desnonaments- la iniciativa s’ha estès arreu de l’Estat i ja són una trentena les Oficines que s’han obert seguint el model de Terrassa, 8 de les quals a Catalunya. Per aquest motiu, una de les prioritats del nou president del Consell de l’Advocacia Catalana és promoure la creació de més oficines d’aquest tipus. ‘Creiem que és urgent institucionalitzar el sistema d’intermediació a través les Oficines d’Intermediació Hipotecària que oferim des dels Col·legis d’Advocats, ja que garanteixen la imparcialitat i els coneixements jurídics necessaris per arribar a acords entre els bancs i els ciutadans afectats per aquest drama social’ ha dit Sàmper, per a qui ‘evitar desnonaments serà un dels principals repte del nou mandat'.

‘Tots els Col·legis són imprescindibles’ 

Mantenir l’actual sistema col·legial davant l’amenaça que plana sobre els Col·legis professionals d’àmbit reduït amb la nova llei de Serveis Professionals que prepara el govern estatal serà un altre dels cavalls de batalla del nou president de l’Advocacia Catalana. L’esborrany del govern preveu que l’àmbit dels col·legis professionals sigui autonòmic o, com a molt, provincial, de manera que a Catalunya els catorze col·legis d’Advocats quedarien reduïts a un, o a quatre. ‘Al nostre país l’advocacia s’estructura des de fa molts anys en catorze col·legis que, des que es va constituir, l’any 1983, s’integren en el Consell, i tots ells són imprescindibles, fins i tot els d’àmbit més reduït, ja que garanteixen la funció bàsica de l'advocacia i el propi estat de dret des de la proximitat als ciutadans’ al·lega Sàmper. Des de l’advocacia catalana també s’insta a mantenir la col·legiació obligatòria perquè ‘la col·legiació és l’eina que garanteix la qualitat del servei de l’advocacia vers la societat’.

El nou president del CICAC també ha instat a continuar lluitant contra les taxes judicials, ‘que les converteix en un greu obstacle per a molts ciutadans per accedir a la tutela judicial efectiva’. A més, des de l’advocacia catalana es rebutja que s’utilitzi la justícia gratuïta per justificar l’aprovació de la llei de taxes estatal, quan en realitat l’avantprojecte de Llei de Justícia Gratuïta aprovat el passat mes de gener pel Consell de Ministres continua deixant sense cobertura a una gran quantitat de ciutadans que veuran obstaculitzat el seu accés a la justícia.

El fins ara president del Consell, Pedro L. Yúfera, ha fet un balanç positiu del seu mandat. Yúfera ha impulsat amb èxit el networking i les sinergies entre l’advocacia catalana, alhora que ha promogut  la internacionalització de l’advocacia. Durant la seva presidència s’ha formalitzat l’ingrés del CICAC a la Federació d’Advocats Europeus FBE (Fédération des Barreaux d’Europe), i ha apostat per la mediació i l’arbitratge com a nous àmbits professionals dels advocats. Una de les primeres iniciatives del president sortint del Consell va ser la creació d’una Comissió de Drets Humans, amb l’objectiu d’estudiar fórmules per ajudar a les persones o col·lectius amb dificultats derivades de la complicada situació de crisi que viu el país. La derogació de la llei de taxes judicials, la defensa de l’actual model de gestió del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut i de la col·legiació obligatòria han estat algunes de seves principals reivindicacions, que no sempre han trobat la porta oberta al diàleg amb el Govern estatal.